Catalunya s’ha llevat ben dora amb una important dosi d’excepcionalisme inoculat, via parenteral, 6 de la matinada. Onze detencions al llarg del territori, encara poden haver-n'hi més. Diversos registres exhaustius, tres d’ells en locals oberts al públic, amb activitats polítiques, socials i culturals integrades dins els barris de Gràcia, Sant Andreu i Poble Sec de Barcelona. Secret de sumari. Audiència Nacional. 400 agents dels Mossos d’Esquadra.
Fins al moment l'Operació Pandora no atribueix fets concrets als detinguts. Les úniques informacions facilitades son les que pertanyen a un “grup terrorista de caire anarquista”. No se sap si preparaven atemptats d’algun tipus, no hi ha hipòtesis possibles. En els últims temps no en recordem cap. L’operació policial és espectacular per la seva magnitud, pel caire de les imputacions, per la manca d’informació i per la denuncia de l’ideologia dels detinguts com a indici criminal.
Ja ho deia el cèlebre Lombroso a la seva obra clàssica Los Anarquistas (1894), encara venerada a les facultats de dret catalanes: De aquí que sean los autores más activos de la idea anárquica (salvo poquísimas excepciones), locos o criminales, y muchas veces ambas cosas a la vez. La persecució de la dissidència política ha estat des de sempre punta de llança del sistema de justícia de l’Estat espanyol. Rabiosa actualitat durant aquesta setmana, en què paral·lelament al realisme de Pandora coneixem un conjunt de mesures repressives que donaran molt a parlar.
La recent aprovació al congrés de la Llei de Seguretat Ciutadana –encara pendent del Senat–, suposa un dels majors retrocessos en matèria de drets i llibertats de la jove historia democràtica d’aquest país. Comença amb aquesta una bateria de mesures de caire repressiu, ja anunciades, en matèria d'ordre i seguretat. Entre elles destaquen la ja aprovada llei de seguretat privada –amb competència a partir d’ara per per reprimir manifestacions–, el projecte de reforma de Codi Penal que podria incloure per primera vegada l’Estat Espanyol en la llista de països amb pena de presó permanent, així com la polèmica reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal –legitimant escoltes telefòniques prohibides fins ara–.
Son temps de ser agosarats. Podem dir que les reformes de la majoria absoluta del Partit Popular proposen una modificació estructural del sistema penal en què es difuminen els més elementals trets diferencials entre els sistemes legislatius democràtics dels autoritaris: la separació del dret i la moral, l’acceptació de la diversitat i els límits del poder punitiu.
D’altra banda, contràriament al dogma jurídic-polític que l'Estat espanyol és un país de tradició constitucional progressista dins el marc europeu, el cert és que el sistema actual ja contempla un dels codis penals més punitius -amb penes de fins a 40 anys de presó-, l'abús d'instàncies excepcionals com l’Audiència Nacional i els més de 2.000 cossos policials amb una ratio policia/habitant de 4,86/1.000, molt per sobre de la resta de l’entorn europeu.
Si bé tot plegat no és massa nou, Pandora inclòs, sí que ho és el salt qualitatiu plantejat pel Govern amb la reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana –coneguda com a Llei Mordassa-, que planteja una reducció important de les garanties de defensa dels ciutadans en pro de la potestat sancionadora dels agents de l’autoritat.
D'entre les reformes més polèmiques s'introdueixen nombroses infraccions administratives, amb el govern com a jutge i part, que abans se sotmetien al control judicial penal. Entre elles, destaquen l'ocupació d'immobles, l'impediment de desnonaments, les manifestacions davant institucions parlamentaries, la gravació i difusió de l'actuació policial, o manifestar-se en infraestructures de serveis públics, totes elles sancionades amb quantioses multes, de fins a 600.000 euros les més greus.
Plou sobre mullat. Les controvertides reformes arriben en un curs en què sobre el Govern espanyol pesen les 14 morts d'immigrants a la platja de Ceuta i les “devolucions en calent”, la continuació dels processos a l’Audiència Nacional aquesta setmana coneixíem la detenció de Jone Amezaga, empresonada a Madrid per penjar una pancarta a Guernika- i les qüestions plantejades pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, davant el qual Espanya haurà de sotmetre's a examen durant el juliol de 2015.
L’excepcionalisme repressiu avança si no se’l combat. La fi d’ETA semblava un pretext per a la normalització democràtica, policial i judicial, però de moment ni hi és ni se l’espera. La societat civil, per al·lusions, convocarà a una marxa aquest dissabte a Barcelona en el marc d'una campanya estatal, en resposta a la Llei Mordassa i el desafiament davant la retallada de drets i llibertats ciutadanes. De la resposta col·lectiva dependrà novament que l'Estat espanyol deixi la vanguarda repressiva i se situí en la defensa dels drets i les llibertats de les persones.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
