Els pressupostos acostumen a ser la decisió més rellevant d’un govern. És allà on realment es defineixen prioritats, la resta pot quedar-se només en paraules. Diga’m quins pressupostos fas i et diré qui ets. Doncs bé, si fem una ullada al projecte de pressupostos presentats pel govern municipal de Barcelona crec que no hi ha dubte: l’aposta d’aquest ajuntament per la transformació social és evident. Si els pressupostos ens defineixen, clarament confirmen el compromís amb el que vam arribar al govern: el canvi social, promoure allò que és comú front els privilegis d’uns pocs, combatre les causes de les desigualtats socials i eixamplar drets i benestar.
La priorització d’aquesta Àrea dins el conjunt de l’Ajuntament va ser evident des del primer moment. Vam actuar per respondre a la situació d’emergència, amb un conjunt d’accions urgents que configuraven el Pla de Xoc contra l’emergència social que encara es manté avui. Així, la despesa ordinària en el primer any i mig de mandat va augmentar immediatament de 223 a 314 milions d’euros.
L'Ajuntament ha augmentat en 39 milions els fons destinats específicament a promoció social, un 15% més que el pressupost del 2015. La diferència ha anat bàsicament a transferències clarament socials (rendes contra la pobresa infantil, beques menjador, suport al lloguer) a més de promoure nous serveis per garantir drets, com els punts assessorament energètic, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial o increment de Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que ha passat de 50 a 65 milions. El pla de xoc social té un cost anual recorrent de 75 milions.
Un exemple paradigmàtic. Enguany la renda per menor a càrrec (0-16) ha suposat 22 milions, quan l’any anterior, durant el mandat de Xavier Trias, no va arribar als 11. Com pot ser això? És la diferència que hi ha entre l’estètica i l’ètica. L’estètica és dir que la fas, però fluixet perquè se n'assabenti poca gent i costi pocs diners. I només presumir quan arriben les eleccions. L’ètica és creure de debò que és necessària, i fer-la perquè arribi a tothom, i això és el que estem aconseguint enguany.
Així doncs, i desmentint algunes falses informacions, afirmar que el govern de la ciutat ha reduït la inversió social és una impostura, que només pot ser producte del desconeixement, de l’error o de la manipulació. No es pot oblidar la modificació pressupostària aprovada a finals d’abril del 2016, que va continuar la dinàmica iniciada el 2015 de posar fre a les retallades que Barcelona ha patit en els últims anys.
Però el govern de Barcelona en Comú vol anar encara més enllà: el pressupost de l'any vinent, el 2017, preveu tornar a augmentar la inversió en polítiques socials. En aquest cas, l'augment proposat és de l'11%, per arribar a dedicar 334 milions d'euros a aquest àmbit.
Això ens ha de permetre impulsar projectes estratègics, com els nous Punts d’Assessorament Energètic per lluitar contra la pobresa energètica, que estaran actius tot l’any i a tots els districtes; incrementar el número de persones beneficiàries del servei d’atenció domiciliària i la teleassistència; implantar el Pla de Salut Mental, el de Sensellarisme i el d’Accessibilitat Universal; doblar els recursos per aconseguir un parc públic d’habitatge de lloguer social i fer de la rehabilitació una política de regeneració urbana i també d’eradicació de l’infrahabitatge; consolidar la construcció de les noves escoles bressol i els programes socials al pla de barris i a la franja Besòs; promoure plans de salut comunitària; garantir el dret al lleure educatius als barris i posar recursos per millorar l’escola pública, potenciar la innovació i reduir les desigualtats educatives a la nostra ciutat.
Són polítiques que van molt més enllà de l’emergència, que pretenen combatre les causes estructurals de la desigualtat, un canvi de model. L’impuls de polítiques de rendes que empoderin les famílies, mentre esperem que la Generalitat aprovi un renda garantida que sembla que no arriba, és un altre exemple de com, des de Barcelona, volem fer avançar canvis estructurals. No es tracta de fragmentar en múltiples ajuts, sinó de garantir mínims vitals.
Sé que hi ha qui prefereix no parlar de xifres, ni de polítiques. Hi ha qui prefereix els arguments tacticistes, l’intercanvi de cromos entre institucions. Hi ha a qui no li importa si s’inverteix més o menys aquí o allà, amb tal d’apuntalar governs afins.
Nosaltres preferim parlar d’acció. Estem complint amb el nostre programa electoral, on el gruix requeia en Drets Socials. I òbviament no es recuperen 8 anys de crisi i 4 de govern conservador en un any i mig, perquè l’emergència social que ens han deixat és molt gran.
El PIB pot créixer, però si no es genera ocupació de qualitat i no es recapta i redistribueix bé, sempre guanyen i perden els mateixos. Nosaltres estem recuperant el terreny perdut de manera accelerada. Estem convençuts que així vindrà la veritable recuperació del benestar de la gent i dels seus drets.