De ben segur que tothom coneix o a tothom li sona el cas de les Pussy Riot, les integrants del grup de música rus, condemnades per entrar a l'església del Crist Redemptor de Moscou i fer-hi una 'missa punk'. Van ser declarades culpables de “soscavar l'ordre social” mostrant una “absoluta falta de respecte als creients”. La petició era de tres anys i van ser condemnades a dos. Tot plegat, va passar el febrer de de 2012, a Moscou, que està a uns 3600 km de Barcelona per carretera o uns 3000 km per aire. I com dic, segurament tothom les coneix.
Dos anys més tard, el febrer de 2014, en plena lluita contra la 'llei Gallardón' de contrareforma de la llei de l'avortament, diverses militants feministes van entrar a l'església de Sant Miquel de Palma. Hi van entrar amb una pancarta contra la nova llei de l’avortament mentre s’hi celebrava una missa. Ara s'enfronten a una petició de quatre anys de presó.
Palma es troba a poc més de 200 km per aire i menys d'una hora de vol –menys amb Vueling, però això és un altre tema. Fins i tot, hi compartim idioma propi. De tot plegat, en fa menys temps. I les peticions de presó són superiors. Però estic convençut que ni la meitat, ni una quarta part de la gent que coneix el cas de les Pussy Riot coneix el cas de les Feministes de Palma. I no serà només per la manca d'accions solidàries, perquè sempre es pot fer més: és, sens dubte, perquè l'acció de les feministes de Palma és un torpede directe a la línia de flotació del sistema patriarco-capitalista que ens regeix, d'una banda, i el seu sustent ideològico-cultural, de l'altra.
Vaja, que amb l'Església hem topat. Ho vam veure també aquesta primavera amb la convocatòria catòlica contra un cartell d'Endavant on s'hi veien la Moreneta i la Geperudeta besant-se, tot reclamant la llibertat sexual i amorosa. I ho veiem, sobretot, quan les feministes de Palma assenyalen directament una pedra de toc dins l'engranatge capitalista: el dret al propi cos.
L'autodeterminació del propi cos a l'hora de decidir si es vol parir més mà d'obra i cuidar-la gratuïtament obre una escletxa que pot rebentar el funcionalisme del patriarcat dins del sistema capitalista. El dret al propi cos retorna a les dones la seva categoria de subjectes que no sucumbeixen a pressions, mites i estructures econòmico-culturals ni a drets robats per l'Estat.
L'autodeterminació del propi cos és la porta a la desobediència feminista que decideix què vol ser i què no, quin paper vol jugar en la seva vida en igualtat de condicions a l'altra meitat de la humanitat, els homes. L'avortament lliure i gratuït és la garantia perquè totes les dones, també les de classe treballadora, puguin avortar en condicions òptimes i no només de manera il·legal o a l'estranger, qui s'ho pugui pagar.
Una de les funcions dels grans mitjans d'informació és generar realitats, manipular: tapar i tergiversar o augmentar i magnificar. Aquí, interessava que Rússia aparegués com la gran repressora, mentre es nega la mateixa situació a ca nostra, tot i que sigui encara més escandalosa. No oblidem que la petició de quatre anys de presó la fa el bisbat i no la fiscalia. Tal és el poder de l'església per amagar el seu paper repressor: l'ètico-moral, durant segles, i el judicial, ara també.
Ironies de la vida, després de quatre anys esperant, la data del judici ha estat fixada per al 29 i 30 de setembre, just després del 28S, dia internacional per la despenalització de l'avortament. Que a dia d'avui encara haguem de sortir al carrer per reivindicar-ho mostra la poca evolució de la nostra societat. Que sigui l'església qui més pena demani, demostra com d'endarrerida està aquesta institució. Que els mitjans d'informació siguin silenciadors d'aquesta clamorosa situació demostra encara més els poder fàctics que mouen els fils per darrere.
Les feministes ho tenen clar: ho tornarien a fer. I davant de la possibilitat de demanar perdó oferta pel bisbat per retirar la demanda, s'hi van negar. Per dignitat i convicció. Per això, hem de sortir al carrer mentre hi hagi una sola dona lluitant pels drets inalienables de la meitat de la humanitat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
