Tothom a la presó

Leer versión en castellano

Tots vam seguir amb més o menys atenció el cas dissortat de l’Óscar Sánchez, rentacotxes de Montgat. L’havien confòs amb un cap mafiós i la justícia espanyola, sense fer comprovacions, l’havia lliurat a la italiana. I allà, també per un cúmul de desídia i incompetència, l’havien tingut gairebé dos anys tancat a la presó. Els veïns i amics de Montgat es van mobilitzar durant tot aquests temps. Ells i un seguiment del cas per part d’un equip de reporters d’El Periódico van aconseguir que la policia d’Espanya obrís una investigació que va concloure que el rentacotxes havia estat víctima d'una suplantació d'identitat per part d'un narcotraficant. Un cop reconegut que s’havia equivocat, la policia espanyola va informar la justícia italiana d’aquesta realitat. A partir d’aquí, des d’Itàlia es va fer etern (dos anys) el seguit de tràmits que van permetre que Òscar Sánchez fos posat finalment en llibertat sense càrrecs, ara fa un any, més o menys. Sense disculpes. Aquí es demostra que fàcil que és que et fiquin a la presó i que difícil que és de sortir-ne, encara que t’hi hagin posat per error. I si en surts, no hi ha cap mecanisme automàtic oficial, ni espanyol ni italià, que s’engegui per tal de compensar en tots els sentits aquest error brutal. Si no hi estàs d’acord, et diuen: Denuncia’m. Bé, t’ho diu un Estat (en aquest cas, dos, Espanya i Itàlia) i l’hi diu a un rentacotxes de Montgat. L’Òscar Sánchez ho ha fet i tant de bo se’n surti. Mitjançant el seu advocat presentarà una demanda d'indemnització contra Espanya tal com ja ha fet contra Itàlia.

I vet aquí, doncs, que tenim un cop més, la puça pobra (que a més, ha de proveir de fons el seu advocat) que s’enfronta al gegant omnipotent de dos caps, un d’italià i un altre d’espanyol. Que guanyi, que en tregui tant com pugui. En casos com aquest, l’Estat, un cop reconegut l’error i les gravíssimes conseqüències de l’error, hauria d’anar per endavant. I, a l’espera del resultat de les demandes d’indemnització, podria pagar-li a compte uns diners perquè pogués refer la seva vida. O alguna cosa. Tot menys que algú t’obri la porta de la presó on t’han tancat per error i et tregui fora amb un cop de peu al cul mentre et diu: “Ens hem equivocat, i fot el camp, que encara m’ho repensaré.”

Leer versión en castellano

Tots vam seguir amb més o menys atenció el cas dissortat de l’Óscar Sánchez, rentacotxes de Montgat. L’havien confòs amb un cap mafiós i la justícia espanyola, sense fer comprovacions, l’havia lliurat a la italiana. I allà, també per un cúmul de desídia i incompetència, l’havien tingut gairebé dos anys tancat a la presó. Els veïns i amics de Montgat es van mobilitzar durant tot aquests temps. Ells i un seguiment del cas per part d’un equip de reporters d’El Periódico van aconseguir que la policia d’Espanya obrís una investigació que va concloure que el rentacotxes havia estat víctima d'una suplantació d'identitat per part d'un narcotraficant. Un cop reconegut que s’havia equivocat, la policia espanyola va informar la justícia italiana d’aquesta realitat. A partir d’aquí, des d’Itàlia es va fer etern (dos anys) el seguit de tràmits que van permetre que Òscar Sánchez fos posat finalment en llibertat sense càrrecs, ara fa un any, més o menys. Sense disculpes. Aquí es demostra que fàcil que és que et fiquin a la presó i que difícil que és de sortir-ne, encara que t’hi hagin posat per error. I si en surts, no hi ha cap mecanisme automàtic oficial, ni espanyol ni italià, que s’engegui per tal de compensar en tots els sentits aquest error brutal. Si no hi estàs d’acord, et diuen: Denuncia’m. Bé, t’ho diu un Estat (en aquest cas, dos, Espanya i Itàlia) i l’hi diu a un rentacotxes de Montgat. L’Òscar Sánchez ho ha fet i tant de bo se’n surti. Mitjançant el seu advocat presentarà una demanda d'indemnització contra Espanya tal com ja ha fet contra Itàlia.