El Parlament dóna suport a l'economia col·laborativa, però no la defineix. En l'últim ple de la legislatura, la cambra ha aprovat “el compromís amb l'economia col·laborativa, i donar-hi suport en la mesura que es tracta d'una activitat que permet d'augmentar la llibertat d'elecció tant de consumidors com d'oferents”, una de les conclusions que ha elaborat la comissió d'estudis de les polítiques públiques en matèria d'economia col·laborativa.
No obstant, el Parlament ha deixat per la següent legislatura la definició concreta de quines activitats entren dins el marc de l'economia col·laborativa i quines han de considerar-se com activitats tradicionals d'intercanvi de béns amb ànim de lucre ofertes a través de plataformes tecnològiques.
Només ho ha apuntat en un dels àmbits que més problemes crea als legisladors, el de les noves aplicacions de transport compartit com Uber. Sense esmentar explícitament l'aplicació, el Parlament ha recordat que el servei de transport de viatgers a canvi d'un preu “amb vocació de professionalitat” necessita la llicència de taxi o de lloguer de vehicles amb conductor. La cambra també ha recomanat al Govern que modifiqui la normativa de competència de la Generalitat per facilitar l'ús del cotxe compartit i diferenciar-lo d'altres activitats de transport.
L'arribada d'Uber l'any passat a Barcelona, com a tot el món, va provocar irades protestes dels taxistes de la ciutat, que consideren a l'empresa competència deslleial. Després de les mobilitzacions al carrer, Uber es troba suspesa a Espanya des de principis d'any per ordre judicial. La decisió definitiva sobre si Uber forma part de l'economia col·laborativa la prendran els tribunals europeus després de la decisió d'un jutge de Barcelona de sol·licitar a la Cort Europea de Justícia que decideixi si Uber és un mer servei de transport o un servei digital. En una de les compareixences de la comissió, la Generalitat va defensar que Uber no forma part de l'economia col·laborativa.
Les conclusions de la comissió, que han rebut el suport de tots els grups a excepció d'ICV-EUiA, que s'ha abstingut, inclouen recomanar al Govern que fixi uns “principis generals” que permetin definir les activitats que s'inclouen en el marc de l'economia col·laborativa. Així mateix, recomana a l'executiu que elabori uns “principis rectors” basats en “la garantia d'equitat en l'oferta de béns i prestacions d'activitat”.
En aquest sentit, els principis rectors haurien d'incloure, per a cada sector econòmic, aspectes com la llicència per exercir una activitat, la fiscalitat i el rendiment d'impostos, la protecció de consumidors i usuaris, la legislació laboral, la zonificació i la seguretat vinculada a les assegurances que estableixin responsabilitats de les plataformes digitals i els usuaris.
El Parlament també ha aprovat incloure la figura del ciutadà-productor en matèria de llicències d'activitat. D'altra banda, la nova legislació, segons el parer del Parlament, hauria de delimitar les condicions fiscals de la nova activitat, mentre que en matèria sociolaboral hauria d'establir els límits entre el règim de col·laboració d'una activitat i la relació de caràcter laboral. La càmera també ha recomanat crear un consell assessor de l'economia col·laborativa i un observatori de l'economia col·laborativa que analitzi la regulació d'aquest fenomen.
Precisament la manca de concreció per decidir què és l'economia col·laborativa ha portat a ICV-EUiA a abstenir-se: “Trobem a faltar una definició més precisa del que és l'economia col·laborativa”, ha dit el diputat ecosocialista Josep Vendrell.