El Partit Demòcrata Català comença a caminar
El naixement del Partit Demòcrata Català (PDC) fa els primers passos per culminar la refundació de la vella Convergència Democràtica de Catalunya, associada en els darrers anys al cas Pujol i amb una imatge malmesa pels anys més cruents de retallades públiques. Després de tres dies intensos de Congrés refundacional -que va començar amb mal peu per l’enfrontament pel nom de la nova formació- amb una jornada de dissabte que es va allargar fins a la matinada, aquest diumenge els assistents han aplaudit el naixement del nou espai polític.
Un nou espai polític clarament independentista, que s’allunya del sobiranisme, i trenca la incògnita sobre el model d’estat independent que persegueix: una república. Ara bé, que es manté en un “carril central ampli” que defuig la radicalitat ideològica i abraça de manera transversal diferents sensibilitats. Tot plegat per donar nous aires a la vella Convergència, que es fixa ja en una Catalunya independent que el Partit Demòcrata Català aspirarà a governar. “Jo tinc l’encàrrec dels ciutadans d’encaminar Catalunya cap a la independencia, amb uns valors, unes regles del joc, voluntat d’integració i transversalitat i uns compromisos insubornables. Agraeixo al PDC que es posi a disposició per fer la millor política que contribueixi a aquest objectiu”, assegurava aquest diumenge el president de la Generalitat Carles Puigdemont en el discurs de clausura del Congrés.
Fórmules per aprovar els aspectes més espinosos
Els canvis decidits el cap de setmana passat però no són només d’imatge, també s’han definit aspectes d’organització del partit, com ara la limitació dels mandats de càrrecs orgànics i institucionals a 8 anys, excepte en alguns casos que podria allargar-se fins a 12. Per contra, no tindrien limitació els alcaldes.
Un dels aspectes més espinosos a votar ha estat d’una banda la incompatibilitat de càrrecs -que es va moure per ser un dels últims punt de l’ordre del dia dissabte- i de l’altra la pròpia estructura del partit. Sobre el règim d’ncompatibilitat de càrrecs, s’ha aprovat gràcies a una esmena de la JNC que els membres de l’executiva no puguin exercir alts càrrecs institucionals i només puguin combinar els de menor rang amb la funció dins el partit sempre que la dedicació a aquest digui prioritària. És a dir, que teòricament no podrien ocupar un càrrec en la direcció de PDC figures com el president de la Generalitat,que ja ocupin una conselleria o una direcció general o siguin delegats. Per contra sí que podrien optar-hi diputats.
Ara bé, l’aparent incompatibilitat s’ha flexibilitzat amb l’establiment d’excepció si hi ha circumstàncies que facin convenient la compatibilització. Aquest últim punt permetria, per exemple, que Neus Munté, actual consellera, opti a la vicepresidència fent tiquet amb Artur Mas com a president.
La proposta de presidència bicèfala qualla
De fet, un altre aspecte que ja va forçar que el Congrés comencés amb certa tensió va ser la proposta d’una presidència bicèfala que Mas va presentar la setmana passada. Finalment, la comissió organitzativa va aprovar de matinada dotar-se d’un tàndem presidencial, com proposava Mas, i un comitè executiu de 12 membres, inclòs un coordinador general. El mateix Mas però va defensar a última hora que sigui un tàndem no executiu. És a dir, que tingui funcions institucionals i de coordinació però que l’execució recaigui sobre els 12 membres del comitè. D’aquesta manera es reforcen també les vies perquè Munté pugui optar a la vicepresidència. Aspectes com els noms propis que estaran al capdavant dels principals òrgans de direcció no es decidiran fins el primer congrés de la nova formació, que tindrà lloc el proper 23 de juliol.
Així, el naixement del PDC no ha tingut un part fàcil però la refundació era prioritària per Convergència. Caldrà esperar per veure si el PDC serà la nova Convergència o la Convergència de sempre i d’això en dependrà, en part, el pes que hi tinguin els joves que aquest cap de setmana s’han fet sentir. “M’exalta el nou i m’enamora el vell, aquesta és la tradició del catalanisme”, deia aquest diumenge Carles Puigdemont parafrasejant el poeta Josep Vicenç Foix.
