“La nova llei va fent efecte però Catalunya continua liderant el rànquing de desnonaments”

A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats.

Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica, ampliar el parc públic de lloguer social, fomentar usos alternatius de tinença i incrementar el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre.

Irene Escorihuela és la directora de l’Observatori DESC, sobre els Drets Econòmics, Socials i Culturals.

L’Observatori DESC, juntament amb la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, va impulsar una ILP sobre Habitatge que va ser aprovada per majoria absoluta pel Parlament de Catalunya abans de dissoldre’s. S’estan aplicant les mesures que reclamava aquesta ILP?

La llei es va aprovar per unanimitat i des del setembre hem estat fent formació als municipis. Hem editat unes guies per facilitar-ne l’aplicació i comprensió. L’aplicació ha estat desigual. En alguns ajuntaments s’ha avançat més que en d’altres. Des de les subministradores veiem però que està costant bastant.

El grup promotor de la ILP d’Habitatge va enviar, fa uns dies, una carta al nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per demanar-li voluntat, determinació i coratge polític per aplicar-la. Com són les relacions amb el Govern de la Generalitat?

Vam fer la carta sobretot per presentar-nos al nou Govern. Havíem estat treballant ja amb la Generalitat. Hem fet nou formacions per territori per les quals han passat més de mil tècnics municipals. Considerant, però, que hi ha una nova conselleria hem volgut posar-nos en contacte amb el nou responsable. La setmana passada ens vam reunir amb la consellera Meritxell Borràs i ens vam emplaçar per trobar-nos d’aquí a quinze o vint dies per tancar compromisos i dates fermes.

El Pla de Xoc anunciat pel Govern satisfà les aspiracions de les entitats que van promoure la ILP d’habitatge?

Moltes de les qüestions que hi ha al Pla de Xoc consisteixen a aplicar la Llei. No són grans avenços sinó que obligatòriament haurien d’estar ja aplicant-se. Ens preocupa el finançament.

La Llei estableix quatre mecanismes principals. Un és aturar els desnonaments de persones que no poden pagar un lloguer elevat i que haurien de pagar en funció dels seus ingressos. I, per tant, comporta una coresponsabilitat dels grans ‘tenidors’.

Per petits propietaris, la Generalitat ha tret una línia nova d’ajuts urgents.

Pel reallotjament també es necessiten recursos perquè els ajuntaments es troben, a vegades, que hi ha desnonaments i no tenen pisos on reallotjar els afectats.

Hi ha un ‘mecanisme de segona oportunitat’ per cancel·lar deutes contrets per temes d’habitatge. És un mecanisme establert per evitar la pobresa energètica. Aquí es demana coresponsabilitat de les empreses subministradores, que pretenen que els impagaments i els deutes de les famílies els assumeixin les administracions.

Demanem fermesa a la Generalitat perquè s’assegui amb les empreses, ja que els ajuntaments moltes vegades ho tenen complicat.

Una última mesura és la cessió obligatòria de pisos buits per poder augmentar el parc públic on reallotjar les persones en situació de vulnerabilitat,

Al Pla de Xoc hi ha qüestions incloses a la Llei i d’altres que necessiten més feina i pressupost per poder-les aplicar.

Les empreses subministradores d’aigua, gas i llum assumeixen que no han de cobrar el servei a famílies que no poden pagar-los-hi o traslladen la factura als ajuntaments?

És la part més complicada del compliment de la Llei. Ens trobem amb grans empreses que accedeixen a no fer el tall quan l’ajuntament paga el rebut en comptes de les persones. Continuen cobrant i no es responsabilitzen de res malgrat que estan distribuint un subministrament bàsic.

La Llei inclou que es facin convenis perquè aquests impagaments de les famílies que no poden pagar els rebuts els assumeixin les empreses i no les administracions. També hi ha la via de les sancions. No és difícil però la Generalitat tindria més facilitats per poder dur-ho a terme que els municipis.

Catalunya era capdavantera en la classificació de desnonaments per comunitats autònomes. L’aplicació d’aquesta llei canviarà aquesta situació? Encara som líders a l’hora de fer fora la gent de casa seva?

Seguim al capdavant. Es veu una tendència a disminuir els desnonaments causats per hipoteques impagades. La Llei està fent efecte però, alhora, està canviant el mercat de lloguer i ja fa uns anys que els desnonaments per impagament de lloguer s’estan incrementant, sobretot a zones urbanes.

Aquesta és una problemàtica que afecta directament els ajuntaments. Tenim les ocupacions, que és una problemàtica a la qual s’ha de fer front. Els infrahabitatges, l’amuntegament,... Continuarà havent-hi problemàtiques d’habitatge en el futur, malgrat la Llei, que és un Pla de Xoc per donar resposta a situacions d’emergència, però no és un model d’habitatge ideal per Catalunya.

A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats.

Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica, ampliar el parc públic de lloguer social, fomentar usos alternatius de tinença i incrementar el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre.