La reactivació del cas Forcadell cohesiona el sobiranisme enmig dels dubtes sobre el referèndum
La causa judicial contra Carme Forcadell actua com una cola en el divers (i de vegades dividit) bloc partidari de l'autodeterminació de Catalunya. Si en les últimes setmanes han aflorat les discrepàncies al voltant del referèndum, aquest dilluns el Govern en ple i primeres espases del PDECat, ERC, la CUP i els comuns donaran suport junts a la presidenta del Parlament en la seva segona declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'escena tindrà tocs de déjà vu. Forcadell ja va declarar com a imputada (investigada, segons la nova denominació) el mes de desembre passat pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació. El motiu va ser permetre que el ple del Parlament debatés al juliol les conclusions sobre la comissió d'estudi del procés constituent, tot i l'avís del Constitucional. Aquest dilluns les preguntes versaran sobre per què Forcadell va deixar que la Cambra discutís, a l'octubre, una resolució parlamentària favorable al referèndum, pactat o no amb l'Estat.
La principal diferència entre les dues cites judicials és que ara també estan imputats els membres de la Mesa que, juntament amb Forcadell, van permetre el debat sobre el referèndum: els representants de Junts pel Sí, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet; i el de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Josep Nuet. Simó declararà aquest dilluns després de Forcadell. Corominas i Barrufet ho faran el 12 de maig, i Nuet el 12 de juny.
Fonts jurídiques no preveuen grans canvis en la declaració de la presidenta del Parlament respecte la de fa cinc mesos. “Si al carrer es pot parlar de la independència, per què no al Parlament?”, va dir al desembre Forcadell a la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret. Ho va fer a preguntes del seu advocat, ja que Forcadell no va contestar a les qüestions d'Alegret ni a les del tinent fiscal del TSJC i el fiscal en cap de Catalunya, Franciso Bañeres i José María Romero de Tejada.
Aquest dilluns Forcadell tampoc no contestarà les preguntes dels fiscals i la magistrada. Tant Forcadell com la resta de membres imputats consideren que no van desobeir i que la seva actuació s'emmarca en les tasques ordinàries dels membres de la Mesa. En altres paraules, que s'investiguen fets merament polítics com són permetre debats parlamentaris, cosa que no hauria de transcendir a la via penal.
En aquest cas, a més, la resolució que els membres de la Mesa del Parlament es van encarregar de tramitar no era un acte parlamentari totalment nou, sinó que es limitava a recollir la discussió sobre el referèndum que la Cambra havia mantingut durant el Debat de Política General. El Parlament va aprovar aquesta resolució sobre el referèndum unilateral i una altra sobre una consulta acordada amb l'Estat –aquesta última, no anul·lada pel Constitucional.
Així mateix, Forcadell traslladarà davant la jutgessa la necessitat de protegir la inviolabilitat parlamentària, també per part de la Fiscalia i el Poder Judicial.
L'especial protecció de que gaudeixen els diputats per expressar les seves opinions en seu parlamentària fonamentava la petició d'arxiu de la causa que la defensa de Forcadell i Simó va fer aquest divendres. No obstant això, la magistrada Alegret va rebutjar resoldre la qüestió de moment, i va ajornar la decisió fins que “s'hagin practicat les diligències que es considerin pertinents”.
Calendari judicial i polític
A cap actor implicat en el procés sobiranista se li escapa que la causa contra Forcadell influirà en el terreny polític, ja sigui a manera d'accelerador o de refrigerant. En aquest sentit, l'independentisme sortiria reforçat si la instrucció finalitza abans de l'estiu i Forcadell queda a un pas del judici coincidint amb el referèndum que Puigdemont ha promès celebrar, com a tard, a la segona quinzena de setembre.
No obstant això, malgrat una instrucció que de moment ha estat ràpida, el cas Forcadell també podria dormir al TSJC fins al mes d'abril de l'any que ve. La magistrada ha acceptat la petició de la Fiscalia de declarar la causa complexa, cosa que permet allargar la instrucció. Posteriorment, la investigació de la causa pot ser prorrogada de nou.
La Fiscalia considera que Forcadell i la resta de membres de la Mesa de JxSí van permetre debatre la resolució del referèndum “amb total menyspreu de la Constitució del 1978”. Les postures de les dues parts estan recolzades per diferents informes i escrits dels lletrats del Parlament, que previsiblement tornaran a esmentar-se aquest dilluns.
Tot i que la Fiscalia no va incloure en la seva querella al dirigent d'EUiA i secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, per la seva “falta de voluntat” independentista, la magistrada l'ha acabat imputant. Nuet s'ha convertit així en el primer membre de l'espai dels 'comuns' investigat en una causa judicial contra el sobiranisme. Per aquest motiu aquest dilluns els 'comuns' donaran suport no només a Forcadell (de manera més entusiasta que a Artur Mas en el judici del 9-N), sinó també al secretari de l'Executiva del nou partit d'Ada Colau. No és poca cosa.
