Desprivatitzar ATLL: una missió possible però que no admet errors
La privatització fallida d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) seguirà perseguint el Govern de Puigdemont amb fins i tot més intensitat que a l'Executiu de Mas. Contra l'opinió de Junts pel Sí, el Parlament ha iniciat els tràmits per tirar enrere legislativament la privatització més gran de la Generalitat i perquè els polítics responsables de l'època tornin a passar per la Cambra per explicar-la. A més, des dels moviments socials, la plataforma Aigua és Vida promourà mocions als més de 100 ajuntaments que depenen de la xarxa ATLL –ara en mans d'un consorci liderat per Acciona– per instar el Govern a recuperar la gestió de l'empresa.
Com tirar enrere la privatització i evitar més perjudicis per les arques públiques catalanes és un dels punts de l'agenda política catalana actual. Per fer-ho, l'administració, però, ha de mesurar les seves passes i no pot permetre's errors –alguns d'ells inexplicables– com els que van marcar la concessió de l'empresa a Acciona. I és que en dret dos i dos gairebé mai no són quatre i tot està subjecte a diferents interpretacions, com mostra tot el recorregut fins el moment de l'anomenada guerra de l'aigua.
Per parts. La privatització d'ATLL ha tingut episodis incomprensibles des del seu inici. El 6 de novembre de 2012 el departament de Territori va adjudicar la gestió d'ATLL, l'empresa que gestiona l'aigua 'en alta' –fins als dipòsits municipals– de 4,9 milions de catalans, al consorci liderat per Acciona. Agbar –l'altre licitant– va recórrer el 23 del mateix mes davant l'Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (Oarcc), cosa que va provocar que es paralitzés la firma del contracte amb Acciona de forma automàtica.
Cap responsable polític ha explicat amb claredat per què l'Oarcc va aixecar la suspensió automàtica el 30 de novembre, cosa que va permetre firmar el contracte amb Acciona el 27 de desembre i que la Generalitat ingressés 298 milions d'euros, claus per salvar els comptes d'aquell any. El 2 de gener del 2013, però, el mateix Oarcc excloïa l'oferta d'Acciona per no respectar el calendari d'obres, cosa que posava en safata a Agbar quedar-se ATLL.
La Generalitat s'ha recorregut a si mateixa una quinzena de vegades, acompanyada d'Acciona, per suspendre les mesures cautelars dictades per l'Oarcc. Els tribunals mai no li han donat la raó, tampoc quan han entrat en el fons de la qüestió. L'últim episodi ha estat l'informe d'Antifrau que posava en entredit la gestió d'Acciona a ATLL i recomanava a la Generalitat valorar l'extinció del contracte amb Acciona.
L'advocat especialista en dret d'aigües, Joan Perdigó, recomana “començar pel començament” en aquest conflicte i que, a l'hora que l'administració actuï, ho faci per les sentències que en aquest moment ja no es poden recórrer a instàncies superiors. En aquest sentit, Perdigó recorda que l'administració té pendent d'executar la sentència del Suprem que avala la decisió de l'Oarcc que va excloure Acciona del procediment d'adjudicació d'ATLL, mentre espera que el mateix tribunal resolgui sobre el fons de la qüestió.
Tant l'anterior Govern com l'actual han repetit que no actuaran fins que el Suprem no resolgui el fons de la qüestió, és a dir, sobre si el conjunt del contracte és nul o no, i, per tant, si posteriorment la Generalitat ha d'optar per entregar ATLL a Agbar, fer un nou concurs o quedar-se ATLL. És més, l'actual conseller de Territori, Josep Rull, ha defensat la tasca dels seus antecessors i s'ha limitat a descriure l'adjudicació com a “complicada”.
Si el Suprem segueix la línia marcada pel TSJC el passat mes de juny –cosa que se sabrà durant aquesta legislatura–, la Generalitat té prou suport jurídic com per tornar a gestionar ATLL, ja que l'alt tribunal català va estendre l'anul·lació del concurs a tot el procediment de contractació, no només a l'oferta d'Acciona –com sí que va fer l'Oarcc. L'altra opció seria repetir el concurs.
Segona opció: la 'via Antifrau'
I la via per recuperar ATLL suggerida per Antifrau? Perdigó creu que és l'opció més complicada, a dia d'avui, ja que un procediment penal als jutjats contra les factures creuades d'Acciona paralitzaria el recorregut administratiu de la matèria.
Una segona font jurídica consultada, per contra, interpreta que la Generalitat pot agafar-se a les tesis d'Antifrau i rescindir el contracte d'adjudicació per incompliment del consorci d'Acciona. Considera, però, que cal coordinar les accions des de l'executiu amb el treball parlamentari, en referència al debat que mantindrà la comissió de Territori del Parlament sobre la proposició de llei del PSC que demana que la Generalitat recuperi la gestió d'ATLL.
La mateixa font afirma que la 'via Antifrau' permetria a la Generalitat tornar a gestionar l'aigua en alta evitant una indemnització per lucre cessant pels diners que Acciona deixaria de guanyar en els 47 anys restants que encara té de concessió en virtut del contracte firmat el 2012. “El lucre cessant es pot reclamar quan l'expectativa de negoci es basa en activitats lícites”, recorda la mateixa font, cosa que al seu parer l'informe d'Antifrau contradiu.
Una tercera font jurídica apunta que la liquidació del contracte amb Acciona per part de la Generalitat obriria, amb tota probabilitat, un nou contenciós entre l'empresa i l'administració en el cas que les dues parts no arribin a un acord sobre els diners que la Generalitat ha de tornar a la companyia de José Manuel Entrecanales.
De moment, els números que hi ha sobre la taula són els 326 milions que costaria recuperar la companyia segons l'exconseller Mas-Colell si la Generalitat ha d'acabar complint les sentències, tot i que l'anterior titular d'Economia va dir que tenia “bases jurídiques” per pensar que no hauria d'indemnitzar a Acciona ni per cànons ni per interessos, cosa que rebaixaria aquesta xifra.
Acciona, per la seva banda, va xifrar la compensació en un mínim de 295,9 milions d'euros, que s'han d'aplicar en cas hi hagi resolucions judicials que impliquin resoldre o anul·lar el contracte de concessió. Amb tot, la companyia es reservava la possibilitat de reclamar més diners en cas que el contracte acabés de forma anticipada i pels danys i prejudicis que poguessin procedir.
Mocions que afecten 4,9 milions de catalans
Mentre se succeeixen el debat parlamentari i les futures sentències judicials, la plataforma Aigua és Vida ha promogut una moció per presentar al centenar d'ajuntaments que depenen de la xarxa ATLL instant l'Executiu a recuperar el control de l'empresa.
El text hauria de comptar amb el suport de les forces progressistes dels municipis dels partits que defensen el Compromís per l'Aigua –ERC, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP–, un text del setembre passat on, entre altres polítiques d'aigua, els partits firmants es comprometien a treballar perquè ATLL tornés a mans públiques.
La moció també insta el Govern a retirar el recurs al Suprem contra la sentència del juny del TJSC, arribar fins al final amb la denúncia d'Antifrau i que la nova empresa pública que gestioni l'aigua 'en alta' a Barcelona contempli els espais necessaris de participació ciutadans que “facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà”.
La moció impulsada per Aigua és Vida busca posar el control públic i ciutadà de l'aigua per davant dels interessos de les grans empreses. I és que el cas d'ATLL és un exemple de com les companyies es freguen les mans per gestionar el negoci de l'aigua degut a la seva gran rendibilitat: només una situació de gran vulnerabilitat econòmica impedeix les famílies obrir les aixetes de casa seva.
