Els 664 euros de la Renda Garantida de Ciutadania es mantenen com l'obstacle per la seva aprovació

Els diners mensuals de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que haurien de ser rebre els seus beneficiaris es mantenen com l'únic i gairebé insalvable obstacle únic perquè el Parlament culmini la seva aprovació. La proposició de llei està sent estudiada en fase de ponència a la Cambra catalana des de fa mesos. El Parlament ha optat per aparcar fins després de les vacances el debat sobre la quantitat concreta que comportarà el dret a rebre la RGC. Gairebé un any després de les eleccions del 27-S encara no hi ha consens parlamentari per aprovar la RGC, malgrat que va estar a punt de tancar-se en la passada legislatura.

Els ponents dels grups que participen a la ponència es van posar d’acord per debatre primer el model de Renda Garantida abans d’entrar en la discussió sobre les quantitats econòmiques a què dóna dret, conscients que això portaria molt probablement a un cul de sac.

A les discussions de la ponència hi són presents representants del grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular que va portar la RGC al Parlament. El 25 d’octubre del 2013, aquest grup va presentar a l’Institut d’Estadística de Catalunya els plecs amb les 121.191 firmes que donaven suport a la iniciativa. La proposta es basa en l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix que les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims ingressos per dur una vida digna.

Aquests mínims serien, segons els impulsors de la ILP, els equivalents a repartir en 12 mesos el nivell de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex està fixat en 7.967,73 euros anuals, la qual cosa equival als 664 euros mensuals que reclama la ILP pels beneficiaris de la RGC.

Diferències sobre la quantia

Junts pel Sí manté la posició més conservadora pel que fa a la quantitat corresponent a la RGC. A les seves esmenes la fixa en 426,84 euros. Catalunya Sí Que es Pot i la CUP estan d’acord amb la quantitat proposada a la ILP mentre que PSC, PP i Ciutadans aposten per quantitats intermèdies.

La ponència ha acceptat la proposta de JxSí de desglossar aquesta renda en dos trams, una Renda Mínima Garantida, no subjecta a contraprestacions de cap tipus, i una Renda d’Inserció, vinculada al seguiment d’un Pla d’inserció laboral. Aquesta Renda d’Inserció, però, només es cobraria un cop cada quatre anys. Així, durant tres anys el beneficiari rebria 426,84 euros mensuals i en el quart, 576,84.

Els mesos de treball de la ponència que estudia aquesta proposició de llei s’han centrat a perfilar el model de la Renda Garantida de Ciutadania i aspectes com el seu possible doble tram, les condicions que han de complir els beneficiaris o a partir de quina edat s’hi té dret i a quina edat és substituïda o no per la pensió de jubilació. Aquests debats també han estat lents.

Després de l'última sessió de la ponència abans de les vacances del mes d'agost només s’han tancat les discussions relacionades amb els 8 primers articles d’una proposició de llei –que en té 22– a més de les disposicions addicionals.

Els diferents portaveus dels grups que intervenen en aquest debat reconeixen la seva lentitud però confien que es pugui tancar abans de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2017. Només el portaveu socialista, Raúl Moreno, reconeix obertament que veu quasi impossible que la Renda Garantida de Ciutadania pugui entrar en vigor abans de l’1 de gener de 2018.

Noemí de la Ccalle, ponent de Ciutadans, manifesta que estaria disposada a tancar-se tot un cap de setmana per cloure el debat de tot l’articulat de la Llei mentre que Chakir el Homrani, de JxSí; Marta Ribas, de CSQP; i Mireia Vehí, de la CUP, no descarten que es pugui aprovar a temps per entrar-la als pressupostos de la Generalitat per l'any vinent. Per fer-ho caldria un acord sobre el cost de la Renda Garantida que es preveu complicat.

Diosdado Toledano, del comitè promotor de la ILP, calcula que podria costar uns 2.100 milions d’euros a l’erari públic. Aquest comitè té la potestat de retirar la Proposició de Llei si veu que queda molt allunyada de les seves pretensions. “Què farem si s’arriba a una proposta de despesa de 1.500 milions d’euros?” es pregunta el propi Toledano. La resposta queda a l'aire en funció tant de la quantitat mensual que s'assigni finalment a cada beneficiari com el procés d’aplicació gradual que es pugui aprovar fins a assolir la quantitat dels 664 euros a la qual s’aspira.

Debat després de les vacances

Les sessions de treball de la ponència a la tornada de vacances seran determinants per saber si la il·lusió de les més de 120.000 persones que van signar aquesta ILP ara fa tres anys es converteix en una realitat palpable o acaba aparcada definitivament.

“Podem fer una bona llei consensuada però veig el perill que Junts pel Sí es faci enrere quan s’hagi de definir les quantitats corresponents”, adverteix Marta Ribas. “Al final tothom s’haurà de moure”, replica Chakir el Homrani. La CUP se sumarà a allò que decideixin els impulsors de la ILP tot i que considera que la Renda Garantida de Ciutadania que es debat “se'ns queda petita”, segons Mireia Vehí.

La CUP seria partidària d’una Renda Bàsica on “la gent no hagi d’acreditar permanentment que és pobre perquè li donin 664 euros, que és poquíssim”. I és que els problemes per aprovar una Renda Garantida de Ciutadania de 664 euros al mes permeten entendre que cap col·lectiu vulgui posar en marxa una iniciativa legislativa popular per una Renda Bàsica de caràcter universal.