La segona fila es reivindica en el debat entre alcaldables de Barcelona

Si algú pensava que la campanya a Barcelona estava tancada en una pugna a dos entre Xavier Trias i Ada Colau, el primer debat amb tots els alcaldables de forces amb representació, organitzat per BTV i la FAVB, ha demostrat que els candidats petits tenen coses a dir. Amb un format enfocat als temes socials -preguntaven representants de col·lectius veïnals i plataformes sectorials-, Jaume Collboni (PSC), Alfred Bosch (ERC) i Alberto Fernández Díaz (PP) han reivindicat el seu espai polític amb habilitat i han aconseguit despolaritzar el debat.

Jaume Collboni, potser qui més tenia a perdre per ser representant de 32 anys de governs socialistes, ha sortit en canvi ben parat en una contesa que, sense ser aspre, no ha estat exempta del clàssic repartiment de retrets d'aquestes cites. Malgrat això, el candidat del PSC ha aconseguit empènyer la discussió fins a situar-se en un virtual centre tancat pels costats per Trias i Colau.

Collboni, més en el seu paper de “nen del Guinardó” que mai, ha donat pinzellades socials, ha exhibit moderació, ha presumit de gestió i s'ha arrogat hereu del socialisme “que ha fet la ciutat”. Una tasca històrica, la de convertir Barcelona en el que avui és, que ha imputat també com afalac enverinat a ICV a la persona d'Ada Colau. En un dels pitjors moments per al PSC, en general però sobretot a la capital catalana, la soltesa de Jaume Collboni no ha pogut evitar deixar la sensació de ser molt candidat per a tan poc partit.

L'alcaldable de Barcelona en Comú tenia la nit guanyada abans de començar el debat. Les preguntes d'uns col·lectius el candidat més proper als quals és ella li deixaven en safata desplegar les propostes estrella d'un programa que, es nota, té estudiat al mil·límetre. Remunicipalització de l'aigua, infraestructures que arribin als barris populars, policia de proximitat, aturar projectes urbanístics de gran impacte.

Colau ha mantingut un to prudent però contundent. Ha aprofitat per esmenar-li la plana a la resta -“ara tothom està d'acord en tot”, ha assenyalat, “però després les polítiques són contradictòries”- sense resultar presumptuosa, i ha assegurat que un ajuntament liderat per ella es personaria en casos de corrupció com el del Palau de la Música. Malgrat tot això, només en uns pocs moments ha aconseguit fer-se amb el debat, un d'ells, és clar, quan ha parlat d'habitatge.

“És una vergonya que la gent no tingui habitatge”, ha estat d'acord Trias. L'alcalde de CiU ha començat traient pit sobre els seus èxits econòmics i descarregant responsabilitats en governs anteriors. Per exemple, pel que fa a model urbanístic es refereix: “Ara sembla que m'he inventat jo el turisme”, ha ironitzat. “L'anterior govern va aprovar 66 hotels, nosaltres 24”. Les dades cantaven, però una part del públic s'ha regirat, ensenyant cartells contra l'Hotel del carrer Rec Comtal. Però l'alcalde ha tornat a la càrrega en la mateixa clau: “Rec Comtal el va aprovar ICV i PSC”.

La gestió econòmica, però, no li ha valgut precisament les felicitacions dels seus oponents. Tots ells, inclòs el del PP, li han retret que hagi dut a terme retallades quan l'ajuntament té superàvit, al que ell ha respost adduint que el seu govern ha rebaixat els índexs de desigualtat.

Alfred Bosch ha portat la trajectòria contrària. Ha començat suau, gairebé fred. “Els ciutadans no volen que ens remuntar-nos a temps pretèrits i ens barallem”, ha dit gairebé al principi de la seva intervenció. El d'ERC sabia que, si els contendents posaven el retrovisor, abans o després a Esquerra li arribaria alguna bala perduda per la seva participació -pretérita, això sí- en alguns governs municipals del PSC.

Malgrat el començament baix de perfil, en el qual fins i tot ha arribat a mostrar un gràfic a l'inrevés, Bosch ha semblat despertar segons transcorria el debat, i acabat fent mofa del candidat Fernández Díaz, al qual ha acusat de ser “del doble no, com els de la doble P”. Finalment el d'Esquerra, com Collboni, ha acabat fent-se fort en l'espai de l'independentisme de centre-dreta no disputat per cap altre contendent.

Quelcom semblant li ha passat a Fernández Díaz. Ha estat tan sols en el seu paper de dreta mentre Trias reivindicava l'accent socialdemòcrata de la seva gestió, que ha tret la seva artilleria per demanar contundència contra les protestes que acaben en disturbis, retallar en organismes de participació de l'ajuntament i l'elevada càrrega fiscal. Que Ciutadans no estigués present en el debat per no tenir representació a l'ajuntament ha estat la gran basa del candidat del PP.