Sergi Rubia, un altre cas d’ombres policials a Barcelona
Si fa un any haguéssim cercat Sergi Rubia a Google haurien sortit pocs resultats rellevants sobre la seva vida. Avui trobaríem centenars d'enllaços que el relacionen amb aldarulls i crema de contenidors, tot i no haver ocasionat mai res d'això. El seu pecat: anar a la cassolada del passat 28 de maig en contra de l'enderroc de Can Vies. La seva penitència: 23 dies de presó provisional i mesos d'embolics judicials fins que el jutge va dictar la seva absolució. Part dels 84 detinguts d'aquells dies també desfilaran la setmana vinent per la Ciutat de la Justícia. Mentrestant, l'Assemblea de Detingudes i Solidàries per l'Efecte Can Vies organitza aquest diumenge una jornada d'activitats a Sants per “conscienciar de la gravetat de les acusacions” dels detinguts per les protestes.
El dia abans de la seva detenció, Sergi Rubia era conegut per treballar com a auxiliar d'infermeria i per ser un membre molt implicat dels Castellers de Barcelona. Actualment treballa en l'arxiu històric del grup i gestiona les xarxes socials. Però la seva implicació va molt més enllà, tan lluny com fundar la Penya Barcelonista dels Castellers de Barcelona. També és viquipedista, director de cinema i ha exercit de mànager de joves artistes musicals com Joana Serrat o Roger Usart. Però aquell 28 de maig ho va canviar tot.
Tornem a Google. Si busquéssim ara el seu nom, ens apareixeria una quantitat ingent d'informació sobre la seva detenció i la posterior acusació de desordres i danys públics per part de la Guàrdia Urbana. Aquestes acusacions li van comportar 23 dies de presó preventiva, ja que el magistrat considerava que Rubia podria reincidir en altres manifestacions. Tanmateix, el cas també va ser contestat per una intensa campanya de suport, tant a la xarxa com al carrer, per solidaritzar-se amb Sergi Rubia, mediatitzar la història i reclamar la seva llibertat i absolució. Rubia ho té clar: “El jutge em va utilitzar per generar el discurs de la por i intentar aturar la protesta social i veïnal”.
30 detinguts en una nit
30 detinguts en una nitSergi Rubia va ser un dels milers de ciutadans que es va manifestar pels carrers de Sants en la jornada més multitudinària de protestes en contra del tancament del centre social. “Ho havia vist pel Twitter i pels diaris, i estava indignat amb la manera de procedir de l'Ajuntament i amb l'actuació policial atacant a tort i a dret, incloent-hi periodistes i la seu de La Directa”, explica Rubia. A la cassolada del vespre, s'hi van unir les marxes de suport vingudes de diferents barris i ciutats de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet o Cornellà. 5300 participants, segons la Guàrdia Urbana. El tercer dia després del desallotjament i enderroc de Can Vies va acabar sent, alhora, el que es va saldar amb més detinguts: 30 en total.
Rubia explica que aquest era el primer dia que participava en les protestes pel desallotjament de Can Vies. “Sempre m'he manifestat. Ho he fet contra les retallades de sanitat, d'educació, en contra de les pujades del transport, per la llengua i tantes altres coses”, reconeix. Relata que després de la cassolada va passar una hora i mitja a la terrassa d'un bar del carrer Tenor Masini amb un amic. No van poder marxar del barri perquè l'entrada del metro estava bloquejada.
Va ser en aquell precís moment quan defensa que es van veure envoltats per les càrregues policials. I també quan denuncia que la Guàrdia Urbana el va triar aleatòriament. Aquesta versió ve avalada també pel propietari del bar i per un veí amb qui van acabar xerrant mentre no s'obrien els accessos al metro. Els agents municipals, per la seva part, van canviar de versió. Mentre que en un primer moment van assenyalar a Sergi Rubia com a autor material de la crema d’un contenidor, al judici van declarar que n'havia empès un, amb la col·laboració de dues persones més, fins a un altre que ja cremava. Malgrat això, no van aportar cap prova que el pogués inculpar.
Dels 30 detinguts pels aldarulls d'aquella nit, només Sergi Rubia va ingressar preventivament a la presó, tot i tenir acusacions menys greus que la majoria dels qui van passar les hores posteriors a la comissaria de les Corts. Per a Iñaki Rivera, professor de dret penal de la UB i director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, la presó provisional va ser “completament desproporcionada i no ajustada a dret”. El professor considera que la presó provisional ha de ser una mesura “absolutament excepcional, per a casos molt greus i amb gravíssims riscos de fuga, destrucció de proves o coacció a víctimes i testimonis i res d'això es donava en aquest cas”. A això, cal sumar la situació normal i sense antecedents de Sergi Rubia.
A més, Rubia va ser l'únic dels detinguts derivat al magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Aquest mateix jutge va ser qui, el 2004, va decidir empresonar preventivament i durant cinc mesos a dos joves de l'Hospitalet acusats d'atacar la comissaria de la Policia espanyola del districte de Sants-Montjuïc. Passats aquests cinc mesos, també van ser absolts.
Versions contradictòries, absolució final
Versions contradictòries, absolució finalEl casteller assegura que no té “capital econòmic, però sí un gran capital social i humà”. Aquest fet ha estat clau per defensar la seva innocència de cara el judici i també de cara a l'opinió pública. Rubia disposava de quatre testimonis que contradeien la versió de la Guàrdia Urbana. Ton, un d’ells, va posar en entredit la policia i va explicar que ells dos estaven parlant en l'instant en què, segons els agents, Rubia participava dels disturbis.
(Vídeo Albert Lloreta)
En declaracions a Catalunya Plural, el magistrat Ricardo Yáñez Velasco, que va dictar la sentència absolutòria, constata la importància cabdal de Ton en el cas: “Un testimoni aliè a qualsevol vinculació personal, i a més veí del lloc, va descriure uns fets que no tenien relació amb els que conformaven el relat de la Guàrdia Urbana”. L’amo del bar, el seu amic i un noi que va conèixer aquell mateix dia també van posar en entredit la versió policial.
Pel que fa l'entorn, el germà Àlex Rubia, també casteller de Barcelona, va ser una de les cares visibles de la campanya #SergiLlibertat, que va recollir més de 6000 firmes i el suport públic de partits polítics, colles castelleres i entitats del barri.
(Vídeo Albert Lloreta)
De la Model a Can Brians
De la Model a Can BriansMentre les protestes i mostres de suport se succeïen, Sergi Rubia continuava a la presó. Potser per evitar concentracions davant la presó, només va passar unes quatre hores a la presó Model, propera a Sants, i va ser traslladat la mateixa nit en furgoneta a Brians 1, una presó penal de Sant Esteve Sesrovires, on va estar-s’hi els 23 dies restants. Sergi Rubia, tot i l'experiència dolorosa, explica amb serenor detalls i vivències de la comissaria i la presó.
El casteller és conegut per ser un amant del futbol, del cinema i de la història. Tant és així que una de les primeres coses que va demanar dins de la presó va ser un llibre. Explica que aquestes vivències l’han tornat més pacient: “Esperar una hora el tren és un goig comparat amb les més de 500 hores que vaig passar a la gàbia”. Però no ha canviat el seu compromís: “Si tingués por i deixés d'anar a manifestacions, haurien guanyat del tot”.
“Sempre he cregut que és necessari donar a conèixer casos com el meu per intentar evitar situacions similars i així en la mesura del possible, sabent que és David contra Goliat, intentar informar i evitar injustícies similars”, revela Sergi Rubia. Un cas similar és el 4F, denunciat pel documental 'Ciutat Morta', i amb el que s’estableixen alguns paral·lelismes: “Sempre he pensat que va influenciar la manera com vestia aquell vespre. Jo no vaig patir tortures, però des del primer moment vaig rebre comentaris provocatius de tota mena, insults, amenaces i provocacions físiques de la Guàrdia Urbana, com ara tocar-me la cara o jugar amb les arracades que duia posades. També recordo la cara del primer jutge quan vaig entrar a declarar i, inicialment, també van ser pocs els mitjans que se’n van fer ressò”.
Reconeix que se li posen els pèls de punta explicant l'experiència que van viure els Castellers de Barcelona aixecant un pilar davant la presó de Can Brians. Els funcionaris penitenciaris havien rebut un avís afirmant que aquell dia vindria un grup antisistema i que anessin amb compte on aparcaven el cotxe, segons assegura li va explicar un funcionari amb qui Rubia va agafar confiança.
Preguntat per aquest episodi, el Departament d'Interior, responsable de la vigilància perimetral de les presons, respon que no dóna detalls dels dispositius policials. Els castellers van poder fer el pilar, però davant d'una cadena d'antiavalots i a diversos metres enllà dels murs de la presó, després que fossin identificats un per un. De fet, Sergi Rubia sempre s'ha mostrat preocupat per com vivia el seu entorn l'empresonament: “malauradament aquesta injustícia no m'afecta només a mi”, escrivia en una carta onze dies després de la detenció.
El casteller explica el tracte a la presó: “Quan el cas va ser més mediàtic vaig notar que alguns d'aquests funcionaris que inicialment intentaven mofar-se de mi, menystenir-me i buscar-me les pessigolles, ells mateixos venien i em preguntaven com estava i si tenia algun problema”.
El 20 de juny, 23 dies després, l'Audiència de Barcelona va desestimar el recurs presentat per la família considerant que hi havia prou motius per haver-ne decretat l'empresonament. Dues hores més tard, però, el Jutjat penal 28 contradeia aquesta decisió i decretava la posada en llibertat amb càrrecs perquè considerava que les circumstàncies havien canviat. A ulls del jutge, ja no hi havia convocades manifestacions i, per tant, no hi havia perill que Rubia pogués reincidir.
El 16 de setembre va celebrar-se el judici i en 24 hores Sergi Rubia va quedar absolt de tots els càrrecs. Malgrat que l'acusació demanava quatre anys i sis mesos de presó, la sentència del magistrat Ricardo Yáñez Velasco va ser ferma: no es va provar que Sergi Rubia aixequés barricades, que cremés contenidors de forma directa o indirecta o que causés algun tipus de desperfecte als contenidors.
“No es tracta que considerés veraç la versió de l'acusat, del seu amic o del veí, i falsa la versió de la policia —afirma Yáñez Velasco a Catalunya Plural—, sinó que, davant de la contradicció de versions, especialment la del veí, no vaig ser capaç de dirimir el que en realitat havia pogut ocórrer i, en conseqüència, irremeiablement va esdevenir una sentència de naturalesa absolutòria”.
Detencions “arbitràries”
Detencions “arbitràries”Aquest va ser el primer cas a ser jutjat, dels 84 detinguts en les protestes de Can Vies. Alguns d'ells tindran cita la setmana vinent a la Ciutat de la Justícia. L'advocada Anaïs Franquesa, encarregada de la defensa d'alguns casos, denuncia “l'arbitrarietat i l'aleatorietat de les detencions”. Alhora, la plataforma Rereguarda en Moviment ha anunciat que presentarà tres querelles contra els Mossos per excessos policials, com el cop a l'orella d'un noi que passejava en bicicleta o la càrrega que es va produir dins un portal particular en què s'havien refugiat diversos manifestants.
Sergi Rubia també presentarà una querella contra els agents de la Guàrdia Urbana per haver mentit en el judici, i dos recursos per demanar una indemnització i per deixar constància de què consideren mala praxi del jutge que el va empresonar. Tanmateix, el professor Rivera reconeix que no és tan fàcil que l'indemnitzin, ja que moltes vegades s'exigeix el mal funcionament de la justícia que és una cosa molt interpretable per jutges que pertanyen a la mateixa corporació.
Ara, el que li queda a Sergi Rubia és la ràbia quan pensa en el patiment de la família i amics, en els castells que no va poder fer, en les estones perdudes amb els amics o els dies de feina perduts. “Quan busqui feina i em busquin per Internet, de ben segur que passaran al següent candidat. Qui em retornarà els danys i el patiment ocasionats? Ningú!”.
