El somni trencat d'una Catalunya social i nacional unida

Hi ha matisos que poden acabar en abismes. Hi ha disparitat de ritmes que poden tirar per la borda objectius comuns. De la mateixa manera que hi ha passats que hipotequen el futur. I tot això, junt i amb l'horitzó del 27-S a sobre, es tradueix en el somni eternament trencat d'una esquerra catalana cohesionada i unida en l'eix social i nacional. Si no hi ha canvis d'última hora, aquesta esquerra, plural però amb més punts en comú que no pas diferències, es presentarà a les eleccions de setembre per separat.

La confluència, a la llum del que ha passat avui en el debat Quins projectes comuns? organitzat per la UPEC, només unirà a ICV-EUiA i Podem. La CUP es queda al marge del que podria haver estat una gran aliança social i ara per ara és gairebé impossible que l’esquerra anticapitalista pugui canviar d'opinió, mentre que ERC tractarà de disputar l'hegemonia a la Llista del President, en principi en solitari i jugat un paper de centralitat. L’ombra de dubtes que ha despertat l'article signat avui entre Oriol Junqueras i David Fernández a El Periódico, com hipotètic embrió d'un espai compartit, no ha traslluït a la taula d'aquest matí a la seu de CCOO.

Cada actor s’ha limitat a marcar les línies mestres de la seva proposta política, encara que només un dels convidats, el secretari general del PSC, Miquel Iceta, ha anunciat que serà el cap de llista del seu grup. En la resta, moltes incògnites sobre qui liderarà els respectius projectes. Malgrat estar clarament en minoria i assumir el paper de màxim representant de la vella política, Iceta ha defensat amb convenciment el paper que encara pot jugar el PSC a Catalunya, i ha confessat que la seva proposta de reformular la Constitució és “difícil i costosa”, però no menys “que el full de ruta independentista d'altres”, ha etzibat.

ICV, EUiA i Podem han exhibit sintonia i han presumit de ser una evolució de l'experiència confluent de Barcelona en Comú elevada, ara en l'àmbit nacional. Herrera, Nuet i Ubasart, encara a la recerca d'una Ada Colau per a Catalunya, han advocat per un procés constituent català que trenqui amb el pacte del 78, però que sigui “sensible i solidari” amb el que, segons asseguren, s'obrirà a Espanya després els comicis de novembre. “El bipartidisme s'està trencant”, han asseverat malgrat admetre que, de moment, de manera “massa lenta”.

No obstant això, les perspectives d'esperança que s'obren en cada vegada més pobles i ciutats de l'Estat no són un símptoma suficient perquè ERC i la CUP renunciïn a que “Catalunya faci el seu propi camí”. Junqueras ha volgut deixar clar que la “reformulació constitucional” per a “incloure el dret a decidir català” no és possible “sigui quina sigui” la correlació de forces que es doni a l'Estat. En el mateix sentit, Arrufat ha destacat que “l'oligarquia espanyola es resisteix a perdre els seus privilegis” i davant d'això només hi ha un camí possible: “la ruptura total”.

Les esquerres catalanes davant el 27-S

Les esquerres catalanes davant el 27-SOriol Junqueras (ERC): “La reforma constitucional és un conte de fades”

Oriol Junqueras ha estat dels representants més expressius del debat, i ha defensat amb tot tipus de dades els avantatges d'una Catalunya independent. “L’estat espanyol té un deute d’un bilió d’euros i continua generant dèficit cada any. Això canviarà perquè hi hagi un canvi de majories a l’estat espanyol? La resposta és no”, ha assegurat. Junqueras ha insistit de forma reiterada que la via per aconseguir els objectius socials i la sobirania és la independència.

El líder republicà ha protagonitzat l'únic cos a cos del debat amb el representat socalista, a qui ha acusat “d'explicar contes de fades com la reforma constitucional”. Iceta, per la seva banda, ha replicat que “per conte de fades el que vau fer el 9-N”.

Joan Herrera (ICV): “Catalunya no té futur sense un referèndum”

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha demanat un procés constituent i ha recordat que un 80% del Parlament està a favor del dret a decidir: “Una majoria que s'estreunca en un context plebiscitari”. Per al líder ecosocialista no es pot intercanviar un referèndum per unes eleccions i ha acusat a CiU de ser una partit “antisobiranista”, per estar al costat dels mercats, com en el cas grec.

Herrera ha recordat que a Catalunya hi ha molts independentistes, però que encara hi ha més independentistes “d'aquesta Espanya”, en al·lusió a l'Espanya del PP. De la mateixa manera, Herrera considera que si el PSOE lidera l'Estat tampoc hi haurà referèndum, pel que ha defensat un procés constituent trobant aliats amb els nous actors que, “poc a poc”, es van fent lloc a l'Estat, en al·lusió a Podem, però també amb les marees atlàntiques, compromís, etc.

Miquel Iceta (PSC): “Cal una reforma constitucional federal”

Per al secretari general del PSC, Miquel Iceta, el que cal és tenir un govern d'esquerres. I “el que és difícil”, ha confessat, “és com articular-lo”. Iceta ha posat l'exemple de Badalona i Castelldefels, on els socialistes han tingut un paper destacat per formar majories, i ha mirat de treure de la marginalitat al seu partit, que proposa una reforma constitucional federal com a mètode per “resoldre les tensions” Catalunya-Espanya.

Iceta ha pronosticat que el bloqueig del PP acabarà al novembre i que axiò permetrà que Catalunya guanyi en autogovern. El futur cap de llista del PSC ha convidat els representants independentistes a “tocar de peus a terra” i ha penalitzat que es vengui la independència com “un camí fàcil”. Iceta, en un intent de sortir del bucle nacional, ha recordat que el principal problema és l'atur i “l'erosió” dels serveis públics, el que, segons ha dit, “ens hauria d'unir a tots”.

Gemma Ubasart (Podem): “Hi ha dues opcions, la Catalunya austericida o la Catalunya de les classes populars”

La secretària general de Podem a Catalunya ha posat en valor la “Catalunya mestissa”. Ubasart ha destacat que nous lideratges socials i polítics han aparegut a l'Estat, però ha admès que el “desgast d’allò vell és més lent del que ens agradaria”. Per Ubasart “el consens del 78 s'ha trencat i el 15-M és el revulsiu i l'exemple d'aquesta ruptura”.

La cara catalana de Podem, com a mínim abans del nomenament d'Albano Dante, ha insistit en què el canvi de paradigma a l'Estat, “amb cada vegada més gent comuna en les institucions”, facilita un nou enteniment amb “els pobles de la resta d'Espanya”. Per a Ubasart, s'està començant a escriure la fi del bipartidisme –l'espanyol i també el català“— i ha animat a reorganitzar el règim: ”o ho fem des de baix o ens ho faran des de dalt“.

Joan Josep Nuet (EUiA): “La corrupció ha de passar a l'oposició”

El coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha demanat un canvi a Catalunya: “Catalunya no ha de sortir a la premsa internacional com un país corrupte”. Per al coordinador d'EUiA el 27-S s'ha d'afrontar amb una candidatura unitària formada per forces polítiques d'esquerres “però sobretot amb la societat civil catalana”. Nuet ha remarcat que els partits “són instruments, no fins en si mateixos”.

Nuet ha explicat que, per sentit comú, “ens interessa portar-nos bé amb els nostres veïns”. “Els valencians i els aragonesos seguiran sent veïns nostres d'aquí a 20 anys”. L'única relació possible, segons el líder d'EUiA, és entre “pobles lliures i iguals” i ha llançat una proposta a la resta de l'Estat “feta des de Catalunya i per a Catalunya” que expressi “canvi, ruptura i bon veïnatge”.

Quim Arrufat (CUP): “El 27-S ha de ser plebiscitari en clau constituent”

“El 27-S han de ser unes eleccions especials, en clau plebiscitària i constituent”, aquest és el punt principal per a la CUP. Segons Quim Arrufat la independència formal “no dóna les claus per a una veritable sobirania”, però sí que és “l'única finestra possible” per conquerir-la. “El 27-S no volem unes eleccions autonòmiques”, ha manifestat el diputat, que veu necessari restar poder polític als mercat financers per conquerir la veritable sobirania. “Hem d'avançar cap a un sistema públic de bancs i una economia cooperativa”, ha demanat.

Sobre les aliances amb projectes estatals, Arrufat ha admès que a l'Estat estan canviant coses: “Això pot generar il·lusions o desil·lusions”. Malgrat això, ha recordat que l'Estat “no és neutral”, tot i els canvis que hi pugui haver a nivell polític: “és un Imperi, amb el seu exèrcit, església, magistrats i banca; no és un recipient buit, pensa per si sol, més enllà dels partits”. Per al diputat de la CUP, “hi hagi o no un procés constituent espanyol, hem de poder desplegar el nostre procés propi”.