Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La declaración de Aldama: “el nexo” del caso Ábalos apunta más arriba aún sin pruebas
De despacho a habitaciones por 1.100 euros: los ‘coliving’ se escapan de la regulación
Opinión - ¿Misiles para qué? Por José Enrique de Ayala

Xavier Domènech reivindica per En Comú l'herència del catalanisme popular

Xavier Domènech

Arturo Puente

Si algú entrés avui en una aula universitària i preguntés als presents “Què és el catalanisme?”, podria inferir amb un ínfim marge d'error que el que es proposa és un exercici d'història. El catalanisme en el pensament liberal del segle XIX. Citin dos dels pares del catalanisme. El catalanisme durant la Transició. Escriguin per les dues cares del foli i no oblidin posar el seu nom, etcètera. Però si la mateixa persona entrés a la mateixa aula i preguntés “Què és el catalanisme el 2016?”, la disciplina canviaria substancialment, convertint-se en matèria de l'epistemologia, en part de la medicina forense, qui sap si de l'alquímia política.

En totes aquestes disciplines ha furgat aquest dimarts Xavier Domènech per respondre a la pregunta. El número u d'En Comú Podem al Congrés per Barcelona ha fet una parada a la campanya per pronunciar una conferència que ha fugit del to de míting que els partits desplegaran durant les pròximes dues setmanes. Domènech, “un historiador que ha decidit fer història”, segons l'ha descrit Gemma Ubasart, ha contestat al complex interrogant a l'espai Francesca Bonnemaison, amb una llarga exposició sobre el projecte i l'espai polític sobre els que la seva formació comença a posar-hi els fonaments.

El diputat ha reivindicat la seva formació hereva del “bo i el millor” d'una tradició catalanista popular que ha descrit com contraposada al “catalanisme monàrquic patrici” i de la qual, al cap i a la fi, s'han reivindicat part tots els projectes d'esquerres a Catalunya. Una tradició que neix de Pi i Margall, rep el nom per Almirall, es regira contra la Lliga amb Salvador Seguí i cau davant el feixisme en el cos de Companys. El PSUC, el PSC, ERC, fins i tot el PSAN o la CUP, s'han vist a si mateixos com a part d'aquest fil històric.

Però, pel 2016, tots ells han renunciat a algun dels pilars d'aquell catalanisme, segons observa Domènech. Tots menys el nou subjecte que emergeix, el seu, que en part es fon amb ells i en part els esmena. La resta d'actors han abandonat la idea de sobirania catalana, en el cas del PSC, o s'han lliurat als braços de l'independentisme, segons Domènech, que s'ha mostrat “respectuós” del corrent secessionista encara que no ha dubtat a titllar-lo d'“excloent ”. De fet s'ha mostrat molest amb que, a ells, que aspiren a reconstruir l'espai, sovint se'ls consideri “en transició”. “Ens diuen que ja vindrem, que ja ens n'adonarem”, ha afirmat, en referència als independentistes que assenyalen que els comuns es faran partidaris de la secessió quan mirin als ulls d'aquesta suposada Espanya irreformable.

Un projecte que “no ve a transitar”

Per això, la seva aposta pel referèndum és “estratègica, no tàctica, no electoral”. La posició dels comuns sobre el referèndum es recolza en dues idees. La primera és que consideren que poden aconseguir-ho en base a unes aliances (Podem i les confluències) capaços de vèncer les matemàtiques que es donen avui. La segona és que mai renunciaran al referèndum, ja que el necessiten per guanyar-lo en favor de la unitat d'Espanya i, alhora, en favor del reconeixement de l'Espanya plurinacional. Segons ha fixat Domènech, el reconeixement de l'Espanya plurinacional és un assumpte previ i molt més medul·lar que el de la configuració de l'Estat.

L'aposta del catalanisme per l'independentisme ha estat “molt potent”, ha reconegut el d'En Comú. “Però ha deixat moltes coses en el camí”, ha considerat. Tantes que, “en moments d'eufòria ha proclamat que el catalanisme havia mort”. Res d'això, segons Domènech. “S'ha produït una confusió entre una pràctica política, la del peix al cove, i una tradició política. S'ha entès que el catalanisme no era altra cosa que el pujolisme”, ha assegurat.

És aquest pujolisme, hereu de la tradició patrícia, el que s'hauria convertit massivament en independentisme. Però, on queda la resta? “Ens han anomenat PSC 2.0”, ha obert el meló Domènech. “Però nosaltres no venim a transitar per les idees que defensem, ni defensem unes idees que no ens siguin pròpies”, ha defensat, buscant pel seu moviment unes arrels centenàries.

Construir Catalunya per canviar Espanya

En aquest punt de la conferència, Domènech deixava enrere la història i se centrava en aplicar foc a l'alambí per obtenir la seva essència de catalanisme. “El procés ha deixat per feta l'existència de la nació i, per això, ha deixat de construir-la per centrar-se en construir l'Estat”, ha considerat. “Però la nació és una construcció constant. Durant l'antifranquisme es dóna un debat interessantíssim sobre com la immigració era un factor de construcció nacional o de dissolució nacional”. Segons ell, la construcció del catalanisme popular és la construcció d'una sobirania catalana que ha de ser compartida amb la resta de pobles de l'Estat.

La idea impartida per Domènech és que el catalanisme muta perquè el país muta, i que aquest canvi en el catalanisme impulsa la mutació del projecte nacional.

La transformació de l'Estat espanyol mitjançant la construcció nacional catalana, en tant que sobiranista, sorgeix així com el gran horitzó dels de Colau, que troben referents en altres parts del territori espanyol. A causa de la crisi, a la incomprensió de l'Estat i a la dels poders econòmics encarnats a la UE, l'agressió a les sobiranies dels pobles han vingut “de baix a dalt i del centre cap a les perifèries”. Per això, segons el candidat a ministre de la Plurinacionalitat, la reacció ha estat “un reclam de democràcia de baix a dalt i de les perifèries cap al centre”, és a dir, “moviments de dignitat nacional”.

Etiquetas
stats