Blasco no ha pagat cap euro dels 1,7 milions robats en ajudes a Nicaragua
Els responsables de la trama que va robar ajudes de la Generalitat destinades als països en desenvolupament a penes han pagat un cèntim dels 2.700.000 euros que deuen a l’Administració valenciana.
L’exconseller d’Hisenda, Rafael Blasco (PP), no ha pagat res. Augusto César Tauroni, l’empresari que es va aliar amb el polític per detraure fons públics, ha fet un sol pagament a la Conselleria de Transparència i Cooperació: 150 euros el 21 de setembre de 2016, segons fonts de la Generalitat.
Van ser condemnats a sis anys i mig i sis any de presó, respectivament, per malversació de cabals públics, prevaricació o falsedat documental. La fundació que controlaven va rebre 1,8 milions d’euros. Van dedicar-ne gairebé un milió a la compra de pisos a València i unes quantes empreses vinculades a Tauroni es van quedar 400.000 euros gràcies a factures per faenes inexistents.
A la destinació final dels diners –Nicaragua– únicament van arribar 43.000 euros. L’operació ha tingut com a conseqüència que Blasco i Tauroni estiguen a la presó, on la Fiscalia sospita que poden tenir accés a telèfons mòbils des dels quals manejarien el seu patrimoni –presumptament amagat al fisc– i transferirien diners.
La recuperació tan àrdua dels diners robats
Tauroni i els altres responsables –Marcial López i Josefa Cervera– de la fundació que va rebre els diners sostrets són els responsables directes d’indemnitzar la Generalitat, segons va ratificar el Tribunal Suprem. Li han de pagar 1.623.000 euros de principal, mig milió d’interessos i un 30% extra sobre la suma d’aquestes partides per costes i interessos. En total, 2.700.000 euros.
Posteriorment, el Tribunal de Comptes va condemnar Blasco i els membres del seu equip condemnats a respondre solidàriament d’aquest deute, però fins ara la Generalitat només ha recuperat 260.000 euros, fons confiscats de les empreses que operaven amb la trama i la venda d’un garatge. Els altres dos pisos requisats van eixir a subhasta –declarada deserta per les males ofertes rebudes– i ara la Generalitat vol quedar-se’ls.
El Govern valencià ha encarregat als seus advocats que treballen de valent per a recuperar els diners perduts en casos de corrupció. Els del cas Cooperació es dedicaran íntegrament a ajudes al desenvolupament. A més dels 260.000 euros ja recuperats, el Consell confia en el patrimoni ja localitzat per a recuperar gairebé tota la suma sostreta. Dos apartaments a Miami i un iot de Tauroni o un adossat de López.
Blasco, després de dècades de carrera política al més alt nivell, es presenta com un pensionista sense recursos, segons El Mundo. Condemnat una vegada, les investigacions sobre dos presumptes desfalcs més en la Conselleria de Solidaritat que ell dirigia –les altres peces judicials del cas Cooperació– estan a punt de concloure.
Potser, en cas de judici i una altra eventual sentència condemnatòria, es rescabalarà més ràpidament l’Administració. El cas Cooperació –o cas Blasco, com s’estima més anomenar-lo l’actual Govern valencià– es va desenvolupar entre el 2008 i el 2010. Les primeres detencions van tenir lloc el 2012. La decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià va arribar el 2014 i la ratificació gairebé total del Tribunal Suprem el 2015.
L’octubre del 2016, el Tribunal de Comptes va ratificar, en resposta a diversos recursos, que Blasco i altres implicats han de respondre solidàriament amb els seus ingressos i béns dels diners malversats. La localització d’algun patrimoni ocult permetria, arribat el cas, una recuperació dels diners més ràpids en les altres ramificacions del cas Cooperació.
