Camps i Barberá no tenen seient en el judici del cas Nóos
Als seients dels acusats de la sala de l’Audiència de Palma (més aviat la nau enllestida amb aquesta finalitat) en què avui dimarts ha començat la vista oral del judici del cas Nóos, després de la sessió preliminar de fa uns quants dies, seuen la infanta Cristina i, també, l’expresident balear Jaume Matas, del PP. Però hi ha dos grans absents: Francisco Camps i Rita Barberá, a què el jutge que va instruir la causa, José Castro, va considerar responsables del conveni amb l’institut d’Iñaki Urdangarín que va costar més de tres milions d’euros als valencians, però no va poder acusar-los directament. La intervenció preceptiva del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que es va negar a assumir la tasca, els va deixar al marge.
És un dels exemples més clars per a sostenir la reclamació, hui assumida per molts sectors polítics i ciutadans, que càrrecs públics, parlamentaris autonòmics, diputats i senadors deixen de gaudir d’aforament. L’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha aconseguit fins ara eixir indemne del cas Gürtel, una causa judicial d’àmbit estatal que, pel que fa a la branca valenciana, es va dividir en sis peces i que afecta desenes de càrrecs, entre els quals hi ha diversos exconsellers i expresidents de les Corts Valencianes de l’època campista. I també de Nóos.
En Gürtel, Camps va tenir la sort processal de ser absolt per un jurat popular en el denominat cas dels vestits, en l’inici de la investigació judicial de la trama, circumstància que el va fer ‘desconnectar’ de la resta dels supòsits de prevaricació, malversació i suborn en què haurien incorregut els membres de la trama corrupta i els seus “amics de l’ànima” en la política valenciana. És veritat que va pagar un preu. Va haver de dimitir com a president de la Generalitat poc temps abans del judici. Però a hores d’ara no està imputat en cap peça.
També ha aconseguit eludir el cas Nóos gràcies al privilegi conferit pel fet que la seua eventual imputació va ser decidida per un Tribunal Superior que no va voler carregar amb la instrucció de la branca valenciana. Amb això, l’afer va quedar incomplet a Palma i els únics dos polítics capaços realment d’induir la Generalitat i l’Ajuntament a subscriure amb Urdangarín uns acords semblants als que han portat Jaume Matas al banc dels acusats poden seguir la causa en temps real des de casa.
Al banc dels acusats seuen cinc valencians: el que va ser tinent alcalde de València, Alfonso Grau, pel que fa als fons detrets de manera presumptament il·legal per Urdangarín de l’Ajuntament a través de la fundació de turisme, i Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado, pel que fa a les empreses públiques de la Generalitat Valenciana que van contribuir al saqueig. La ruptura de Grau amb Barberá, evidenciada aquests dies després de l’esclat de l’escàndol del presumpte cobrament de comissions, del finançament il·legal del PP i del blanqueig de diners negres que s’ha emportat avall l’estructura del partit a la ciutat i ha situat la parella de Grau, María José Alcón, entre les desenes d’imputats, ha obert un impasse sobre allò que l’extinent alcalde puga arribar a declarar.
Si algú pot ‘rescatar’ Barberá per a la causa de Nóos, és Grau. S’ha de veure, però, si això li convé des del punt de vista de la seua estratègia de defensa.
