Després de 25 anys s'està revisant i unificant la regulació urbanística dels diferents barris del centre històric de València. Com a resultat, s'està redactant un Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella que assenyala la recuperació del caràcter residencial del centre històric com una de les seues prioritats. És evident que parlar de Ciutat Vella hui implica parlar del procés de turistificació i del seu impacte en l'expulsió de veïnat. El PEP s'està redactant en un moment en què la problemàtica de la turistificació s'ha tornat central i aquest pla està cridat a tindre un paper fonamental en la regulació d'aquest procés. L'ajuntament tripartit ha de decidir ara si fer un PEP que condemne a Ciutat Vella a ser un parc temàtic per a l'ús exclusiu de turistes i visitants o si regular de manera valenta per tal de donar solucions a un “veïnat en perill d'extinció”.
Mentre el PEP es debat i s'aprova, la proliferació d'hotels i vivendes d'ús turístic en Ciutat Vella continua a un ritme imparable i s'ha convertit en una de les principals preocupacions del veïnat del centre històric de València. Viure en Ciutat Vella hui és un autèntic repte. Veïns i veïnes es veuen obligats a competir per les seues vivendes amb grups inversors i turistes internacionals. La no renovació de contracte per tal de fer apartaments turístics o les pujades de lloguer de fins al 40% són moneda corrent al barri. També ho són els problemes de convivència que genera la forta presència del turisme en tot el centre històric. El resultat és clar: la creixent expulsió de veïnat del barri.
La turistificació de Ciutat Vella ha arribat a un punt de saturació que necessita ser abordat amb decisió. Si el PEP vol apostar per la conservació del caràcter residencial del centre històric, ha de declarar la totalitat dels barris d'El Carme, Velluters, El Mercat i Seu-Xerea com a Zones Turísticament Saturades. I ha de fer-ho de forma immediata i sense excepcions si no vol quedar-se en paper mullat. Les més de 50 llicències hoteleres demanades abans de la moratòria aprovada el passat febrer i la possibilitat anunciada d'obtenir noves llicències en edificis singulars com palaus impliquen deixar via lliure als inversors immobiliaris. Si a això sumem la falta de mesures per evitar la proliferació de vivendes d'ús turístic en edificis residencials, les quals, com que no s'equiparen en el PGOU a l'ús terciari hoteler, no queden afectades per la moratòria, és evident que el caràcter residencial de Ciutat Vella es veu greument desprotegit.
La regulació de les vivendes d'ús turístic és precisament un dels aspectes més importants en què el PEP ha de prendre partit. La línia anunciada de regular els lloguers vacacionals oferits en plataformes digitals com ara AirBnB com si foren “vivendes col·laboratives” és un error greu que deixa, una altra volta, via lliure als inversors immobiliaris. Diferents estudis demostren que una part molt reduïda dels apartaments vacacionals oferits en aquestes plataformes poden considerar-se com economia col·laborativa. Al contrari, grans inversors i multipropietaris concentren la immensa majoria d'aquests pisos, fet que evidencia que es tracta d'una activitat econòmica que genera enormes beneficis privats i forts impactes socials. El PEP ha de contemplar una regulació restrictiva d'aquesta activitat econòmica, molt més decidida que la limitació a 90 dies anunciada, i amb mesures de control i supervisió per part de l’administració que garantisquen el seu compliment.
Si no es regulen els apartaments turístics amb mesures immediates i contundents, l'hotelització dels habitatges de Ciutat Vella continuarà aprofundint-se sense traves. Front això, i a un any d’eleccions, ens plantegem quin model de ciutat vol l'actual equip de govern, una ciutat per al veïnat, que garantisca el dret fonamental a l'habitatge, o una ciutat inhabitable i abusiva, que expulsa les persones de les seues cases.
*Veïnat en Perill d'Extinció és un col·lectiu de Ciutat Vella que forma part de la Plataforma EntreBarris. veinatenperilldextincio@gmail.com