Si hi ha algun tret especial que caracteritza -i pel qual és conegut- l’Institut Arabista Ribera de Carcaixent (Ribera Alta) és sense dubte pels nombrosos premis que ha rebut amb motiu de la seua innovació pedagògica en diversos àmbits. El primer laboratori musical de tot el País Valencià i de tot l’Estat espanyol es troba en aquest institut públic, que ha aconseguit introduir una nova metodologia a les aules a través de les darreres tecnologies. Un dels projectes estrella en què participa el laboratori és ‘Soundcool’, promogut per la Universitat Politècnica de València, dirigit pel professor Jorge Sastre i amb Adolf Murillo com a responsable pedagògic. L’app col·laborativa, que ha comptat amb la participació del cocreador d’ Audacity Roger Dannenberg i que funciona a través dels telèfons mòbils i de les tauletes tàctils, ha suposat una autèntica revolució a les aules.
És a partir de les aportacions d'aquest projecte que naix la 'Paella Sònica', una proposta suculent que ens convida a endinsar-nos en el món gastronòmic, i alhora en la música, a través d'un dels plats que ocupa un lloc de preeminència en la cuina valenciana. La performance es tracta d'una simbiosi que combina diverses àrees del coneixement, que conformen un relat amb elements avantguardistes que aporten noves formes d'expressió artística allunyades de les rutines musicals convencionals.
Un llibre com a inspiració musical
La idea de 'Paella Sònica' ha sigut gestada com a proposta d'acompanyar la presentació del llibre de l'escriptor valencià Josep Piera El llibre daurat: la història de la paella com no s’ha contat mai, que tingué lloc el 15 de juny al pati del Centre de la Beneficència, a la ciutat de València. El llibre està conformat per una sèrie d'anècdotes divertides de tot allò relacionat amb l'elaboració de la paella; una obra literària, il·lustrada amb imatges i fotografies, que supera qualsevol llibre culinari i que ofereix un relat amé “que captivarà els aficionats a la cuina, però també els lectors interessats en la història del país i en la tradició cultural europea”, ens adverteix la sinopsi.
La publicació de l'obra de Piera ha suposat una oportunitat única per a empényer la confecció de 'Paella Sònica', una creació sonora que ha sigut dirigida pel professor Adolf Murillo i interpretada, d’una banda, per l’alumnat de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent amb el sistema Soundcool i, d’altra banda, pels solistes Joan Soriano, a la percussió, Montse Briceño, amb la flauta, i Pasqual Adrià, amb la guitarra.
L'objectiu que s'han marcat els creadors del projecte és “la connexió entre l'escola, els creadors i les institucions”. Adolf Murillo afirma que “la paella i la música són dos elements que ens defineixen com a poble. Tot superant les diferències, seria bastant senzill posar dos valencians d'acord en el fet de sentir-se identificats amb les dues coses”, però, a més, Murillo reconeix que, més enllà d'un sentit identitari, “qualsevol situació quotidiana té una repercussió sonora. Així doncs, la paella sònica està inspirada seguint el procés habitual que seguim en cuinar la paella”.
La paella: “coneixements i intuicions”
Els objectes utilitzats en la confecció de la creació musical reprodueixen els sons que es generen a la cuina en el procés d'elaboració de la paella, que són improvisats sota l'estructura musical que s'articula en quatre parts: els “preparatius”, el “sofregit”, el “bull” i el “remat”. “La resta és una qüestió d'imaginació, no sols del músic, sinó també de qui escolta. Crear una peça com aquesta és un joc imaginari i creatiu de primer ordre, que va més enllà de la creativitat individual de qui la proposa, introduint-nos en un tipus creació col·laborativa molt més enriquidora i suggeridora”, conclou Murillo, per un costat.
L'escriptor Josep Piera, ho ratifica: “tot plegat em resultà un espectacle sensorial, efímer, irrepetible, és a dir, semblant al que s'escolta en un concert i al que se sent quan es fa i es menja una paella”. “La idea d'Adolf Murillo de mostrar sota una forma musical les sonoritats de l'acte creatiu de fer una paella la vaig trobar del tot original. Tant ell com jo sabíem, i sabem, que fer una paella és un treball artístic complex, que exigeix uns coneixements i una composició determinats. Coneixements, i intuicions, és clar”, apunta Piera.
La condició de poeta de Piera trascendeix també en la seua valoració de la performance: “quan escric, tinc en compte l'estructura interna i sonora de les paraules, com aquestes es combinen i formalitzen en el ritme dels versos, tant en un sentit sonor onomatopeic com sil·làbic, com de contingut semàntic. Això, traslladat a l'art de fer una paella em permet copsar la sonoritat de les flames, els sons del bullir de l'aigua, els ritmes del fregir i del sofregir, el cloc-cloc canviant del coure, i el gust sorprenent del resultat...”. Tot això, admet: “se'm va fer present escoltant la Paella sònica. Un espectacle sentit i suggeridor, o, si es vol, sent-i-mental. I no escoltat mai abans”.