Compromís i l’obsolescència programada

Qui no ha tingut un electrodomèstic trencat i s’ha trobat amb la sorpresa, al intentar reparar-ho, de que resultava més barat comprar-ne un nou? O qui no s’ha trobat amb la sorpresa d’un mòbil, amb a penes uns anys, que ja no suporta l’últim sistema operatiu? Sembla que hi ha qui vol aplicar eixa mateixa “lògica” al projecte de Compromís.

Tecnologia punta política, s’ha arribat a dir de Compromís, i com qualsevol aparell tecnològic necessita d’alguna posada a punt, d’un bon ús per a traure-li tot el profit i d’unes revisions periòdiques per a allargar la seua vida útil. Seria un destrellat desfer-se d’ell quan sabem que funciona i resulta una eina capaç de transformar el seu entorn i de materialitzar aspiracions del poble valencià.

L’espai polític obert en 2015, darrere del lema #AmbValentia, és un fet consolidat. Era el temps en que la corrupció institucionalitzada arribava a la fi i eixíem d’una mena de síndrome d’Estocolm que ens havia fet acceptar el desgovern com a forma de vida. Quan pareixia que no hi havia més alternativa que la resignació, Compromís i Mónica Oltra contagiaven a milers de valencians i valencianes d’una il·lusió imparable. El Partit Popular passava de la titularitat en exclusiva d’un monopoli polític corrupte a, com digué Rita Barberà “Qué hostia coño, qué hostia”.

S’obria una finestra que permetia pensar-nos d’una altra manera i rescatar persones es situava com una fulla de ruta irrenunciable que, fins i tot, el PSPV assumia com a pròpia, conscient de que guanyava la presidència de la Generalitat però era Compromís qui marcava el discurs polític.

Compromís defraudava a qui esperava que la novetat ens passara factura. El Botànic funcionava bé i treia múscul davant d’una dreta que extremava el seu discurs. L’estratègia de menystindre el miracle valencià mirant sempre a Catalunya ja no servia i els resultats de 2019 consolidaven eixe espai transformador que no és patrimoni dels partits que formem Compromís ni dels seus dirigents, i s’ha d’entendre com un èxit social abastit amb la suma de moltes voluntats.

Com és possible que, amb aquesta història recent apareguen tantes veus que esmenen el projecte? Probablement la resposta es troba en les estratègies pròpies de cadascú, confessables o no. Però donar per esgotat Compromís no és sols una errada política històrica sinó és també una irresponsabilitat social. Evidentment, Compromís necessita evolucionar i arriscar i si busquem en l’embrió de la coalició, trobarem moltes respostes a les dificultats que apareixen i a les preguntes que hui ens podem fer.

La suma de partits i d’opcions polítiques diferenciades en una coalició estable suposava avançar-se a la realitat que després ha marcat el panorama. El resultat de l’aliança de l’esquerra social i transversal de Iniciativa amb l’aposta de l’escologisme transformador de Verds-Equo i el valencianisme arrelat al territori del Bloc, era molt més que la suma de tres. Eixa realitat ha permès que Compromís arribara entrenat als escenaris de negociació que apareixen amb la crisi del bipartidisme. Hem d’enfortir aquesta idea que ens fa un projecte resilient i capaç d’aportar solucions innovadores a problemes antics amb èxit.

La coalició Compromis naixia com a valedor d’una democràcia interna radical, assumint les primàries obertes. També creant les Sectorials com a espais de definició política oberts tant a la militància com a qualsevol altra persona. Esdevenien el germen del programa polític i l’enllaç amb el territori i el teixit social. Caldria, si volem evitar eixa obsolescència, replantejar eixa eina que la veu de les bases siga part necessària del nostre discurs polític

Assentar el tarannà municipalista que ens ha caracteritzat requereix d’una vertebració comarcal que articule la participació i encara és una assignatura pendent, com la participació en condicions de les persones afiliades directament al partit, persones adherides, per a uns, i Gent de Compromís, per a uns altres. Resultava una novetat enriquidora en el seu moment i hem vist com desapareixia sense cap explicació per inanició.

El discurs valent que ens va dur a ser una peça clau en la configuració del primer Botànic ha deixat pas a una imatge excessivament burocràtica i grisa, adoptant un posició “de perfil” potser massa vegades. Mónica Oltra continua emocionant amb una veu propera als problemes del dia a dia, però l’aposta pel pragmatisme desdibuixa el paper de Compromís fen-ho massa semblant al d’altres partits. No, no proposem abandonar la bona gestió que ha caracteritzat els últims anys de govern, però cal apostar per mantindré una veu pròpia, agosarada, que tinga clars els fonaments que ens fan útils per a construir el futur.

I diran alguns que això tensiona el govern... evidentment. Hem de ser un soci responsable per a qui comparteix camí amb nosaltres, al mateix temps que hem de ser un soci fiable per a qui confia en nosaltres en el carrer o en el teixit social. Eixa necessitat d’equilibrisme polític ha vingut per a quedar-se. Si algú pensa que els governs de coalició no han de tindre eixa tensió, pot ser és que prefereix tornar al bipartidisme o a l’oposició.

Des del corrent Més Iniciativa + Compromis, hem defensat sempre la necessitat d’establir aliances estables en el marc de la política estatal. La veu de Compromís encara és insuficient per a traslladar el drama de l’infrafinançament i l’escenari actual convida a buscar sinergies. Les decisions dels últims mesos ja han donat un resultat, que no acaba de convèncer. Fins i tot, podríem parlar d’expectatives de futur però, arribat aquest punt, no val la màgia del tahur per convertir tàctica en estratègia, cal un debat intern amb tranquil·litat i responsabilitat. Hem d’obrir els micròfons per a escoltar totes les veus i decidir, amb més que una pregunta de sí o no, quin és l’espai en el que volem construir. Ens juguem molt, i reduir la a Íñigo o Pablo, és fer-se una trampa al solitari que no resol la qüestió.

I amb tot açò, resulta que encara tenim tecnologia punta política per a un temps i que només hem de mirar el manual d’instruccions, si volem que Compromís, continue sent un agent clau en la transformació del nostre país. Posem l’experiència de cooperació política a disposició de l’espai del progressisme transformador i tornem a arriscar per a seguir reinventant opcions , solucions, oportunitats a partir de la llavoreta que va germinar i continua creixent: Compromís. 

*Reyes Matamales i Carles Esteve, portaveus del corrent Més Iniciativa + Compromís