Ideologia, fanatisme i sanitat. Carta a Marciano Gómez

Benvolgut Conseller Marciano Gómez,

Li presente, humilment, un recull extens que, sense pretendre ser complet, demostra amb dades objectives de diferents institucions, professionals i persones expertes que la finalització del contracte de concessió administrativa és la millor opció per a garantir l’atenció sanitària de qualitat i en condicions d’equitat en el departament d’Elx-Crevillent.

Després de mesos, des de la presa de possessió de Carlos Mazón com a president i la seua com a conseller de sanitat, els anuncis d’auditories i informes ad-hoc que haurien d’orientar esta decisió s’han demostrat inexistents. Se m’acumulen contestacions a iniciatives parlamentàries en les que reconeix que aquells anuncis de rigor i transparència, de decisions sense cap càrrega ideològica han quedat en res.

Ja no espere del Govern Valencià, ni de la conselleria que vostè dirigeix, cap suport tècnic o justificació demostrable, cap a una decisió que sembla estar pressa molt abans i amb criteris que poc tenen a veure amb la qualitat de la prestació sanitària, l’equitat en el sistema públic o la cura de les condicions laborals de les persones que treballen en eixen departament de salut.

Com vostè diu, sóc un fanàtic i reincident en la defensa de la gestió pública de la sanitat, i no amague que aquesta conclusió prové de fermes conviccions ideològiques. Els serveis públics són un element necessari per a construir societats justes, on la sort de nàixer en un lloc o un altre no predetermine les nostres vides. Els serveis públics ens igualen, potser massa per a un xicotet sector de la societat que no vol renunciar als privilegis mantinguts durant tantes generacions, però en això consisteix la justícia social. Com li dic, els arrels d’estes conviccions són profunds.

Així i tot, mantenint eixes conviccions, he dedicat molt de temps i esforços a estudiar el sistema sanitari públic valencià i també arribe a conclusions basades en l’evidència i en les dades. Malauradament, la mala gestió dictada durant molts anys per conviccions ideològiques que no compartisc ens han deixat cinc fórmules de gestió que condicionen inequitats en l’accés, en les prestacions, en les condicions laborals i en definitiva en l’atenció que rebem segons on vivim.

No espere cap canvi en la fulla de ruta ideològica del govern del que vostè forma part. Vistes les declaracions contradictòries, tant del Molt Honorable president com les seues, i vista la incapacitat de documentar les suposades virtuts del model de gestió privatitzada que defensen per a les 155.000 persones que encara depenen de Ribera Salud pel que fa a l'atenció sanitària, accepte la derrota. En política, tindre raó no sempre és suficient.

Per la meua part, continuaré fent la meua tasca d’oposició com fins ara, des de les mateixes conviccions profundes i fermes, en contacte continuat amb les persones afectades i sempre, sempre, amb el rigor de les dades i l’evidència. Vostè sembla estar tranquil amb les explicacions que li puga donar la gerència de l’empresa, tal i com s’entén de les contestacions a preguntes parlamentàries en les que se limita a traslladar-me el que li diu, sense interposar cap mecanisme de control. Ja li avance, i no li estranyarà, que jo sí continuaré fiscalitzant la gestió de Ribera Salud en l’Hospital del Vinalopó i la resta del departament.

Independentment de la distància que ens separa, tant en els principis ideològics com en els criteris de gestió, li desitge encerts en el seu treball, que puguen acabar en millores de la sanitat pública. I sobre tot, li desitge que mai la seua salut depenga dels criteris de benefici econòmic d’una empresa.

Atentament, 

Carles Esteve Aparicio

*Aquesta carta se la vaig entregar en mà al conseller el mateix dia que anunciava en Les Corts que l’hospital del Vinalopó continuaria en mans de Ribera Salud durant 5 anys més. Acompanyava un recull de 22 documents que demostren, amb dades contrastables, que la concessió del departament d’Elx-Crevillent ofereix una pitjor atenció sanitària i el benefici econòmic de l’empresa està basat, entre altres coses, en unes pitjors condicions laborals del personal.