Bombas Gens es consolida com a avanguarda artística en la segona temporada

“La vida torna a eixir encara que la tapem” són paraules de l'artista Cristina Iglesias en boca de Susana Lloret, la directora general de Per Amor a l’Art, la fundació que finança el Centre d'Art Bombas Gens. I resumeixen l'aposta de la segona temporada expositiva del museu en la qual s'obren totes les sal·les d'aquest recinte de més de mil metres quadrats.

Aquesta segona temporada està marcada per la inauguració del celler medieval que amagava l'antiga fàbrica i per l'habilitació del jardi, que passa a ser una sala expositiva més en albergar una peça escultòrica site specific de Cristina Iglesias, és a dir feta ad-hoc per a l'espai i que és la tercera obra de l'artista basca que incorpora la Col·lecció Per Amor a l'Art.

L'obra està composta per dos sèquies, de 14 i 11 m2, que formen una corba inspirada en el llit del Túria. L'interior de cada sèquia es compon de diverses capes de baix relleu de bronze fos i patinat que, superposant-se, conformen un interior abstracte amb elements que recorden arrels i fons de rius per on l'aigua oscil·la. “L'obra parla de la continuïtat d'allò que apareix i desapareix, l'aigua que aflora crea un efecte d'il·lusió que m'agrada desenvolupar i la corba, que assenyala més enllà de Bombas Gencs, cap a eixa horta de València que cal conservar”, ha ressaltat Iglesias.

Per a la creació d'esta peça, Iglesias ha estudiat els llits del riu Túria i la inundació de 1957, així com traçats de regadius, explorant en la seua obra la relació amb l'aigua que durant segles ha tingut la zona on s'ubica el centre d'art.

La intervenció culmina el diseny paisagístic fet per Gustavo Marina i que rememora l'hort fruiter que va ser i que posa en valor la façana posterior de la fàbrica.

L'altra joia del jardí és el celler, soterrat des de finals del segle XV, i que ara s'ha rehabilitat i recuperat diverses peces arquològiques que compartiran amb l'Ajuntament de València.

A dins, la protagonista és l'exposició “El pols del cos. Usos i representacions de l'espai” que inclou diferents tipus d'intervencions artístiques entre el cos i l'espai, ja siga des de la fotografia de Henri Carter-Bresson i Robert Frank a les caixes de llums, instal·lacions o projeccions d'autors contemporarnis com Luigi Ghirri o Victori Civera.

“Es un acostament des de la mirada de diferents artistes a les formes en que habitem, percebem i ocupem l'espai en el procés incessant de creació d'espais que és la vida”, ha explicat la directora del Centre d'Art, Núria Enguita. La cirereta del pastís és la mostra Cap a la llum, que recull 98 fotografies de la història espanyola del reconegut fotògraf de carrer Joel Meyerowitz i que són “un registre gràfic fonamental de l'Espanya del segle XX”. (posem link a l'altra peça?)