‘El arte de mandar bien’, per Gan Pampols: el llibre i els tuits d’un tinent general que serà vicepresident de Mazón

“Liderar és servir”, diu el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, que divendres passa de ser un militar d’alta graduació retirat a vicepresident segon de la Generalitat Valenciana, en el Consell de Carlos Mazón. És la primera vegada que un militar accedeix a un càrrec d’un govern autonòmic, cosa que anticipa com pretén escometre el Consell de Mazón la reconstrucció de la catàstrofe de la DANA. La decisió respon a una lògica senzilla: per a un escenari de guerra és millor un alt comandament militar. 

Al nou vicepresident l’acompanya un caràcter èpic. Destinat en missions de pau en l’extinta Iugoslàvia (Bòsnia i Hercegovina i Kosovo) i encarregat de la reconstrucció de la zona de Qala-i-Naw a l’Afganistan, és l’únic escalador espanyol a aconseguir els anomenats tres pols: en els anys noranta va pujar a l’Everest, va anar a l’Antàrtida i al pol nord, accions documentades en el programa d’RTVE Al filo de lo imposible. Des de l’executiu autonòmic s’al·ludeix a la seua experiència en la reconstrucció de l’Afganistan després de la guerra, un procés que va ser encomanat a empreses privades. És hàbil per a ordenar i coordinar.

Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED i doctor honoris causa per la Universitat Catòlica de València, és un expert en lideratge i col·labora periòdicament en mitjans de comunicació. El tinent general creu que la comunicació és essencial en qualsevol procés de crisi i que, en un estat democràtic, la ciutadania ha d’estar ben informada. No obstant això, renega de la classe política actual. En multitud d’entrevistes des que es va conéixer la seua proposta, insisteix a abordar la reconstrucció amb caràcter tècnic i no polític, malgrat que s’asseurà en el ple del Consell amb deu consellers més, tots proposats pel PP, que governa en minoria. “No acceptaré directriu política”, sosté, malgrat que haurà de sotmetre’s a la fiscalització constant de l’oposició i dels mitjans de comunicació.

Francisco José Gan Pampols manté un compte en X (antic Twitter) amb què denota una postura ideològica àmplia, amb nombrosos retuits de missatges de dreta extrema i, també, lloances al president autonòmic d’Aragó, el socialista Javier Lambán –Gan Pampols resideix a Saragossa. 

En el seu compte de X, el nou vicepresident de Mazón se centra en assumptes d’anàlisi militar i geoestratègica, molt enfocats en la guerra d’Ucraïna i de l’Orient Mitjà, i en la promoció dels seus llibres i de les seues aparicions en mitjans de comunicació. No obstant això, també inclou alguns retuits molt a la dreta. En un d’aquests missatges retuitats, l’exdirigent de Ciutadans Juan Carlos Girauta titlava el president veneçolà Nicolás Maduro de “cap de Zapatero”. 

El compte de X de Gan Pampols també va retuitar un missatge d’una usuària, que sol incloure material de Vox, en què exaltava el general Enrique Rodríguez Galindo, condemnat a 71 anys de presó pel segrest i l’assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. El missatge, retuitat el dia de la defunció de Rodríguez Galindo, deia: “Ha mort un gran home, guàrdia civil d’honor, amb el seu bon fer va dirigir els seus homes i amb sang, suor i llàgrimes van evitar molts atemptats, morts, ferits i dolor a Espanya”. 

El dirigent es defineix a si mateix com “una persona normal, el resultat d’un itinerari vital que s’inicia en el si d’una família de classe mitjana al final dels cinquanta i que viu amb absoluta naturalitat el canvi que experimenta Espanya en aquesta etapa”. Des de la seua jubilació, Gan Pampols s’ha enfocat en els cursos de lideratge. El seu llibre El arte de mandar bien: querer, poder, saber (publicat el 2022) assenyala claus per a construir bons comandaments i anticipa com abordarà la tasca encomanada pel president del PP valencià. De moment, en el seu equip tindrà com a número dos un altre alt comandament militar, el general de brigada Venancio Aguado.

L’encàrrec de Mazón, segons el comunicat remés per Presidència, consisteix en “el disseny d’un pla de recuperació i la coordinació de les tasques de reconstrucció de les zones afectades, per la qual cosa serà també el responsable de presidir la Comissió Interdepartamental encarregada d’organitzar i coordinar tots els departaments del Consell orientats al procés de reconstrucció de les comarques afectades”. A més, assumirà “el desenvolupament d’un pla de protecció per a afrontar possibles catàstrofes naturals que suposen riscos per a la població. Per a fer-ho, la Generalitat abordarà una anàlisi detallada de les infraestructures relacionades amb la prevenció”.

Un bon líder, segons Gan Pampols

L’autoritat, considera el militar, ve quan els teus subordinats et respecten. Un bon líder, sosté, és algú en formació contínua, amb habilitats diverses (tècnica, humanitats i de relació). Un bon líder “mai té por que algú més bo puga sorgir del seu equip”. El dirigent dona una importància especial als valors humanistes, a la capacitat de veure més enllà de l’immediat i a “sentir una curiositat permanent per tot el que ocorre”. Cita constantment Marc Aureli, les Meditacions del qual són un clàssic en el seu àmbit, i destaca com a figures admirables Alexandre el Gran, Juli Cèsar, Isabel de Castella, Erasme de Rotterdam o Indira Gandhi. 

“Els veritables líders han de fugir de l’igualitarisme, que, lluny de millorar i impulsar les societats, les cretinitza i fa desaparéixer els conceptes de mèrit, capacitat, emprenedoria i responsabilitat individual. De la mateixa manera, han d’expulsar el determinisme, el dogmatisme i el relativisme de l’esfera personal i social”. Si tot és qüestionable, no es pot fixar un mínim comú de respecte i convivència, sosté el tinent general. Gan Pampols advoca per construir una “nova elit” que siga referent d’una societat de ciutadans “lliures i iguals” amb “cultura política i informada”, una elit “allunyada de la mediocritat i el curtterminisme, aliena a la partitocràcia”, que “treballe pel bé comú, concite acords i aconseguisca la unitat d’esforç, que siga transparent i rendisca compte periòdicament davant la ciutadania”. “Necessitem un equip d’estadistes, no de telepredicadors ni productes mediàtics buits de contingut i amb una verborrea pesada, manipuladora i sense sentit”, recalca.

Gan Pampols entén el lideratge com “l’art de manar bé”, una capacitat personal per a crear equips de treball cohesionats i amb entusiasme encaminada a “l’assoliment d’objectius supeditats a un fi comú superior i moralment bo”. Aquest és, a parer seu, l’element més important: “Que supose millora, progrés i seguretat en el sentit més utilitarista del terme, el màxim bé per al nombre més gran amb el mínim perjudici per al nombre més menut”.

Com s’ha d’afrontar una crisi

En les seues entrevistes s’observa aquesta experiència militar: primer, advoca per compondre un mapa de necessitats, atenció a les urgències, quantificar i planificar el futur. És una visió que s’ha trobat a faltar en l’executiu autonòmic, que encara titubeja en les mesures d’emergència tres setmanes després: no hi ha una solució d’habitatge, ni d’escoles, ni per a la retirada dels vehicles. Tot fa sensació d’interinitat i d’improvisació diària.

El militar situa la pandèmia de la Covid i la guerra de Rússia contra Ucraïna com a principal amenaça al món actual, per damunt del canvi climàtic, amb una anàlisi detallada de la situació prèvia de tots dos països. Sobre la base d’aquests dos esdeveniments, que continuen vius, marca errors en la gestió de les crisis: falta de previsió (identificació deficient de l’amenaça i de les mesures per a contindre-la, apunta), supeditar la presa de decisions a l’agenda personal o política (advoca per crear gabinets de crisis i treballs tècnics), no establir una política d’informació pública unificada, directa i transparent (“ha de ser prístina la llibertat de premsa” i “no poden produir-se informacions contradictòries des del Govern”); territorialitzar el problema (les fronteres no contenen guerres ni epidèmies) i la seguretat no pot dependre del curt termini.

Segons apunta, cada planejament de contingència ha de preveure escenaris, sistemes de comandament i control, objectius a assolir, mitjans humans i materials i mesures de coordinació. Basant-se en les seues pròpies lliçons, aquest serà el seu pla quan prenga possessió. “En teoria existeix, o hauria d’existir, un catàleg d’empreses productores de recursos crítics i de professionals i activitats del mateix tenor” per a alinear-les amb el pla civil d’emergències, apunta en el llibre, on parla de la poca flexibilitat de la llei de contractes del sector públic i advoca per substituir-la per un mecanisme més “àgil” sense evitar controls futurs. La responsabilitat del planejament no pot caure en organismes aliens a la funció de govern, recalca.

El militar també advoca pel consens i la unitat d’acció, encara que unitat no significa uniformitat o absència de diàleg, aclareix en algun punt. Però insisteix a plantejar una visió negativa de la política, que s’entén dominada per les sigles de partit: “La funció representativa delimita els interessos partidistes en benefici de la ciutadania”, destaca.

En les seues últimes entrevistes, ja conegut el seu nomenament, el militar insisteix que no es donen “interferències de caràcter polític”, que ha sigut una condició bàsica que va posar al president. Les pretensions de l’alt comandament militar hauran d’adaptar-se al nou organigrama que plantege el PP, el reglament del seu departament, les seues competències i el seu personal. El tinent general està acostumat a treballar en una institució jeràrquica en què els càrrecs inferiors obeeixen els superiors, però l’Administració autonòmica té altres mitjans. D’entrada, si es compleix el que s’entén per vicepresidència, s’asseurà en el ple del Consell, un òrgan col·legiat que delibera i pren decisions. Necessitarà un pressupost, una oficina, personal i recursos; tot això seran decisions polítiques que haurà de tindre en compte.