‘Rafael Armengol. Parelles de Tiepolo’: L’última sèrie de l’artista valencià, en la Nau

La Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València inaugura el pròxim 9 de febrer l’exposició ‘Rafael Armengol. Parelles de Tiepolo’ en La Nau. La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de maig en la Sala Martínez Guerricabeitia, presenta l’última sèrie de l’artista valencià.

L’exposició, comissariada per Martí Domínguez, proposa la presentació en primícia de l’última sèrie d’Armengol, dedicada a Tiepolo. En aquesta sèrie, seguint el seu estudi de les grans figures de l’art, Armengol juga amb les parelles, com Rinaldo i Armida, o Apol·lo i Dafne, i les sotmet a la seua investigació pictòrica. Així, la mostra es tanca amb quatre quadres de gran format, de gran espectacularitat, on es condensen brillantment cinquanta anys de quefer artístic, assenyala Domínguez.

El pintor valencià Rafael Armengol (Benimodo, 1940), al llarg de la seua dilatada trajectòria, ha trobat un llenguatge propi, un estil que comprén tots els recursos que la seua inclinació personal i les seues indagacions han consolidat. Fa cinquanta anys, quan va iniciar la seua vocació artística, va apostar per uns codis que ara en la distància podem assenyalar amb més nitidesa: a) indagar al voltant de com reprodueixen la imatge els distints sistemes mecànics en els mitjans de comunicació; b) contraposar aquests elements contextuals amb imatges de la iconografia clàssica, per provocar l’atenció i incrementar la càrrega expressiva; c) en tercer lloc i seqüencialment, investigar la naturalesa del color, en un primer moment, el color matèria. Posteriorment serà la teoria de com es comporta el color llum el motiu de les seues reflexions; aquesta desestructuració de la llum ha estat un signe d’identitat de la seua obra hui dia.

D’esta manera, treballant el color, Armengol ha donat eixida als seus aqueixos bàsics: la preocupació per fer una obra vinculada al seu temps i, des de la seua admiració pels clàssics, mostrar la capacitat de mantenir una dialèctica permanent amb relectures successives des de l’òptica actual. Tot això ha fet que els seus treballs tinguen una dimensió especial, no sols per la manera sorprenent de plasmar-los, sinó també pel contingut metafòric, suggeridor, que provoquen a l’espectador i que moltes vegades es pot percebre.

La Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València inaugura el pròxim 9 de febrer l’exposició ‘Rafael Armengol. Parelles de Tiepolo’ en La Nau. La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de maig en la Sala Martínez Guerricabeitia, presenta l’última sèrie de l’artista valencià.

L’exposició, comissariada per Martí Domínguez, proposa la presentació en primícia de l’última sèrie d’Armengol, dedicada a Tiepolo. En aquesta sèrie, seguint el seu estudi de les grans figures de l’art, Armengol juga amb les parelles, com Rinaldo i Armida, o Apol·lo i Dafne, i les sotmet a la seua investigació pictòrica. Així, la mostra es tanca amb quatre quadres de gran format, de gran espectacularitat, on es condensen brillantment cinquanta anys de quefer artístic, assenyala Domínguez.