Espai públic contra la desafecció

Vivim en una època marcada per la crisi de la diplomàcia i la concòrdia, on sembla que triomfen les lògiques d’un poder sobreestimulat i excloent. La polarització social i política es manifesta en múltiples àmbits, i les ciutats no en són una excepció. És en aquest context que l'espai públic esdevé més que mai un camp de batalla simbòlic: o bé reforça la segregació i l'exclusió, o bé es converteix en un espai de trobada, diàleg i convivència.

L'espai públic ha estat sempre un espill de la societat que l'habita. És on convergeixen les diversitats, on es posen a prova els límits de la convivència i on es materialitza, en el dia a dia, la idea de democràcia. Però en un temps en què la confiança entre comunitats es veu erosionada i la segregació socioeconòmica amenaça la cohesió urbana, com podem assegurar que aquests espais siguen veritables llocs d'inclusió i participació?

Històricament, les ciutats europees han estat exemples de com l'espai públic pot esdevenir motor de vida cívica i cultural. Des de les antigues àgores fins a les modernes places i parcs urbans, aquests espais han estat essencials per a la construcció de ciutadania. Però hui, enmig de processos d'especulació immobiliària, privatització de l'espai comú i desigualtats creixents, el seu paper s'ha tornat més fràgil i, alhora, més crucial que mai.

És en aquest context que cal reivindicar una nova manera de pensar i gestionar l'espai públic. No com un mer decorat de la vida urbana, sinó com una infraestructura fonamental per a la justícia social i la democràcia. Quan l'autoritarisme avança, una de les primeres víctimes és la vida cívica als espais comuns: es restringeix la protesta, es controla la interacció i es privatitza allò que hauria de ser de tothom. En aquest sentit, el placemaking –l’enfoc participatiu i a escala humana cap a l’urbanisme– no és només una ferramenta de planejament; és una eina política i democràtica per garantir espais de llibertat i intercanvi.

Aquesta és la reflexió que ha impulsat el programa Cities in Placemaking, coordinat per la fundació que dirigisc (Placemaking Europe), una iniciativa que ha reunit dotze ciutats europees—Bradford, Budapest, Cork, Helsingborg, Helsinki, Reggio Emilia, Rotterdam, La Haia, Trenčín, Vila Nova de Famalicão, Wrocław i Vinnytsia—amb l'objectiu de repensar col·lectivament com dissenyar i governar millor els espais compartits.

El projecte, que ha culminat en l'Agenda per a la Sistematització del Placemaking, no ha estat un exercici acadèmic ni una estratègia de màrqueting urbà, sinó una oportunitat per entendre què significa, en la pràctica, donar veu a la ciutadania en la configuració del seu entorn. La seva conclusió és clara: un espai públic ben gestionat no depèn només d'un bon disseny arquitectònic, sinó d'un equilibri entre la seva estructura física (hardware), la vida social que acull (software) i els mecanismes de governança que el sustenten (orgware).

A través de vuit etapes d'aprenentatge i intercanvi, el programa ha abordat des dels reptes del placemaking fins a la manera d'integrar-lo en les estructures de govern municipal. Les ciutats participants han compartit experiències i desafiaments en àmbits com la col·laboració interdepartamental, la transició de projectes puntuals a estratègies a llarg termini i l'exploració de noves formes de gestió urbana més inclusives i sostenibles.

L'Agenda per a la Sistematització del Placemaking estableix els principis clau per a un espai públic de qualitat: entendre el valor a llarg termini d’aquests espais, fomentar la co-creació en lloc de la mera participació, prioritzar la inclusió intercultural i l’equitat, i equilibrar el disseny físic, les activitats socials i la seva gestió.

Aquests principis s’han concretat en 15 compromisos, estructurats en tres dimensions fonamentals:

·Innovar: reformes organitzatives i sistemes adaptatius que permeten integrar el placemaking de manera estructural en les polítiques urbanes.

·Involucrar: co-creació real amb la ciutadania i lideratge compartit en el desenvolupament dels espais públics.

·Invertir: garantir recursos i oportunitats per al desenvolupament sostenible d’iniciatives que enforteixin les comunitats.

Els compromisos inclouen adoptar un enfocament experimental, promoure la col·laboració entre disciplines, donar suport a iniciatives locals, prioritzar la inclusió de col·lectius vulnerables i assegurar mecanismes de finançament per a projectes comunitaris. Aquests principis i accions no només milloren els espais públics, sinó que també contribueixen a la creació de ciutats més saludables, inclusives i resilients davant els reptes actuals.

La clau per a una ciutat més equitativa i democràtica no rau únicament en grans plans urbanístics, sinó en la capacitat d'escoltar, d'experimentar i de treballar amb la ciutadania. Massa sovint, la planificació urbana ha estat un procés vertical, on les decisions es prenen lluny de les realitats quotidianes dels barris. 

Cities in Placemaking és només un exemple d'aquesta transformació en marxa. Però la veritable pregunta que hem de fer-nos és com impulsar els canvis necessaris perquè l'espai públic torne a ser un lloc de trobada, debat i cohesió social, per a una societat que ha canviat. En un moment en què el futur urbà es juga entre la inclusió i l'exclusió, el placemaking no és només una tècnica urbanística: és una qüestió de democràcia.