“S’ha de vigilar que en els festivals es complisquen els drets, no esperar a la inspecció o a la tragèdia”
La mort de dos treballadors en dos festivals de música encara no ha obert el debat sobre les condicions laborals dels qui es dediquen al muntatge en aquests esdeveniments. Sí que ha suscitat, però, un augment de les crítiques dels professionals que intervenen en el món de la música i, en alguns casos, dels espectadors.
En el cas dels Concerts de Vivers, de la Gran Fira de València, tres grups han divulgat un manifest en què es comprometen a donar la recaptació a la família del treballador per a pagar les despeses judicials de la causa que s’òbriga. El document ha estat firmat per Atupa, Zoo, Riot Propaganda i Pro21 i hi denuncien la precarietat laboral que pateixen tots els treballadors, especialment els que es dediquen al món de la música i intenten conscienciar dels riscos a què es veuen exposats els treballadors.
La sorpresa, per a molts, és que una promotora haja subscrit el comunicat. Pro21 és l’empresa que gestiona actuacions dels grups firmants, a més de Txarango, Aspencat i companyies de teatre com El pont flotant, agrupacions que es caracteritzen per un compromís social en la seua faena i perquè entenen la cultura més enllà de l’entreteniment, com una acció crítica i política.
El responsable de la promotora, Rafa Jordán, considera que els promotors tenen el deure d’exigir que els drets es complisquen. “No s’ha d’esperar a una inspecció, ni que passe un accident, és fonamental complir, és una obligació ètica”, explica el promotor.
Jordán lamenta que algunes persones carreguen a través de les xarxes socials contra el promotor i el convertisquen automàticament en l’enemic, en algú a què es pot injuriar. “Nosaltres –parla per Pro21– intentem contribuir a fer que el sector tinga condicions de treball dignes i, per això, comencem per nosaltres mateixos”, assegura, encara que reconeix que hi ha qui s’aprofita del ‘boom’ dels festivals per a obtenir un benefici ràpid.
“El 80% dels bolos no són els Concerts de Vivers o grans festivals, que disposen de plans d’autoprotecció i normes rígides... són bolos de batalla, petits festivals en què no es compleix la normativa”, relata el promotor, que defensa que els esdeveniments consolidats compleixen per regla general, mentre que en els menuts no sempre es tenen en compte les mesures de seguretat. “Moltes vegades es treballa en llocs que no respecten l’aforament, és perillós també per al públic. Demanem protecció i seguretat i la demanem per a tots, grans i menuts”, assenyala.
Per a lluitar contra la precarietat, el responsable considera fonamental que els artistes s’associen i que els sindicats musicals, com ja van fent, contribuïsquen a aclarir en quines condicions han de treballar els grups, quins són els seus drets i deures, per a posar fre a una situació cada vegada més normalitzada.
La mort de dos treballadors en dos festivals de música encara no ha obert el debat sobre les condicions laborals dels qui es dediquen al muntatge en aquests esdeveniments. Sí que ha suscitat, però, un augment de les crítiques dels professionals que intervenen en el món de la música i, en alguns casos, dels espectadors.
En el cas dels Concerts de Vivers, de la Gran Fira de València, tres grups han divulgat un manifest en què es comprometen a donar la recaptació a la família del treballador per a pagar les despeses judicials de la causa que s’òbriga. El document ha estat firmat per Atupa, Zoo, Riot Propaganda i Pro21 i hi denuncien la precarietat laboral que pateixen tots els treballadors, especialment els que es dediquen al món de la música i intenten conscienciar dels riscos a què es veuen exposats els treballadors.