Deslegitimat

Hi ha algunes coses que preferiria haver somniat i no sentit. L’estadista Pedro Sánchez ha fet aportacions impagables al pensament reaccionari, no sé si cercant un lloc en la història de les idees o, molt em tem, deixant-se dur pel més groller oportunisme electoral i la recerca desesperada d’un grapat de vots que li puguen estalviar unes xifres de votants inferiors als aconseguits fa mesos. De ser així, com pronostiquen àugurs de diferent credo, “Il bello” esdevindrà Don Tancredo i la seua supervivència política perillarà, cosa que s’ha guanyat a pols.

Les joies o, si es vol, perles d’hemeroteca / videoteca no es limiten a la vella proposta de “deixar governar” la llista més votada, proposta que deixa ben a les clares la seua supina incapacitat per arribar a acords operatius. Si per Sánchez fora no hi hauria cap govern de coalició i els pactes que han signat els socialistes en ajuntaments i comunitats autònomes han estat fruit d’una mala nit o, de nou, fruit de la més elemental àlgebra electoral. Els principis son làbils i negociables com bé deia Groucho Marx.

De tota manera, aquesta innovació no és ni de bon tros la més sorprenent ni decebedora. En aquest viatge cap al centre (Viaje a ninguna parte, com ja va dir Fernando Fernán Gómez), el nostre estadista s’ha despenjat amb la proposta de legislar la majoria de 2/3 per a escollir els òrgans de direcció de les televisions autonòmiques perquè, com digué explícitament, l’independentisme no manipule TV3. Fantàstic!!!! Una innovació autonòmica de primer ordre i un pas de gegant endavant cap a la negació de “l’enemic” .

Ja posats, com necessitava dormir tranquil, va tindre la feliç ocurrència de proposar canviar el codi penal per a introduir-hi el delicte de convocar referèndums “il·legals”. S’oblidà de les tèbies promeses federals, de la indispensable reforma constitucional i de tot allò que li pogueren retreure de complicitat amb els que volen trencar Espanya. Ja ho havia dit clar: Ahora España!!! Pedro Sánchez, el defensor d’una legalitat tramposa que el franquisme imposà en la Constitució del 1978 i que cap govern socialista ha denunciat. El nucli dur de la Carta Magna està blindat i ben blindat i no hi ha déu que el modifique perquè la dreta (totes les dretes) sap molt bé a què juga. El “bloque constitucionalista” és un desvergonyit invent i la foto d’Iceta, Borrell i Àbalos compartint càmera amb Casado, Rivera, Valls i Garriga (Vox) en la manifestació de Societat Civil Catalana és tota una declaració de principis.

Govern de la llista més votada, “control” de TV3, delicte de convocar referèndums il·legals... Esquerquè? Si el 10 N hi ha sort i no repetim la síndrome madrilenya, andalusa i murciana, mantindrà Sánchez aquest parar d’home d’Estat? Per si no se n’ha adonat, la Constitució, la monarquia i ell (i, per extensió, el PSOE) estan deslegitimats, i els fets parlaran tard o d’hora. El que no té cap gràcia és que hagen conduit la situació a un atzucac. Grazie mile.