Llegir la premsa diària té el risc cert de trobar notícies poc gratificants que poden alterar la bilirubina. Normal i afortunadament, ú s’oblida prompte i continua sobrevivint (o supervivint com diu la meua filla) i tractant d'ajudar a la normalització mental d'aquesta emoció sense convicció (Fuster dixit) que és el nostre país.
Tanmateix, de vegades, hi ha noticies que exigeixen la teràpia activa de la ira continguda expressada en quatre ratlles. Aquest és el cas d’una plana del passat divendres 3 de setembre on s’informava que Mislata i el Consell inauguraven el bus entre Mislata i el Mercat Central resolent el contenciós obert ja fa mesos sobre el cost l’arribada de l’ EMT a Mislata. El lido subtitular de la noticia no té desperdici ni perdó. La consellera del ram, Maria José Salvador s'he vingué amunt replicant a Grezzi que amb el que demanava per reprendre un servei suspés en temps de Rita “vamos a devolver el servicio a cinco municipios” (està previst estendre els autobusos “grocs” a Paterna, Alboraia, Montcada i Vinalesa que es quedaren també el 2012 sense servei).
Pel seu costat, l'alcalde de Mislata, este l'ascendent del PSPV- PSOE i alcalde de Mislata no volgué romandre en segon pla i es despatxà amb una frase tan grandiloqüent com estúpida dient que Mislata“ha recuperado la dignidad como pueblo” gracias a la Generalitat Valenciana. I tota la notícia ve adornada per una foto en la que els dos protagonistes es fan un selfie dins l'autobús inaugurat amb cara de felicitat.
És difícil trobar tants despropòsits junts. No entraré en el parany de les xifres . No m'interessa perquè el lamentable espectacle te molt més a veure amb com no es fa política i menys política suposadament d’esquerres. El “conflicte de l'autobús” s’inscriu en un doble conflicte (latent o explícit segons els casos) de Generalitat/ Ajuntament i PSOE/Compromís. Tot un model de govern, sí senyor. Tampoc entraré a valorar aquests “incidents” del Pacte del Botànic i del Pacte de la Nau. Al ciutadà no li interessen lo més mínim aquestes baralles de campanar i a mi tampoc.
És lamentable, molt lamentable, la imatge que es tramet de veure qui és més llest, eficient, competent etc... quan els actors suposadament viatgaren el mateix vaixell. I fer les discrepàncies públiques i notòries és un acte d'irresponsabilitat que em sembla greu, molt greu. I això per no parlar del cantonalisme i populisme obsolet de l'ínclit alcalde de Mislata. En lloc d'arrimar el muscle per a (¡¡¡ per fi i per favor!!!) posar en el carril del sentit comú el transport metropolità, es dediquen a tirar-se pedretes.
No m'importa qui te la raó i com valoren les pírriques victòries com a “qüestions d’Estat” confonent-les amb expressions de misèria moral pròpies de la condició humana. Si no saben fer política o entenen la política d'aquesta peculiar manera jo els pregaria, senzillament, que s’ en anaren a sa casa.