La llavoreta

Corria el mes de març de 2008. Encara faltaven uns mesos perquè allò de Lehman Brothers ens canviara la vida i a molta gent li caigueren les ulleres a través de les quals veia el món fins eixe moment. Hi van haver unes eleccions generals. No unes com ara. Aquelles tocava fer-les, havien passat quatre anys des de les últimes. No obstant això, recorde que aquelles eleccions ens van pillar completament a contrapeu i a contracor. Feia sols uns mesos que EUPV havia rebentat i el grup parlamentari de “Compromís pel País Valencià” (candidatura que integrava a EUPV, Bloc, EV-EE, EVPV i IR) havia esclatat pels aires. En aquell moment, el Bloc era considerat massa de dretes per la gent d’esquerres i massa d’esquerres i catalanista per la gent random. Mónica Oltra era una desconeguda. Si se la coneixia per alguna cosa era precisament per ser una traïdora i haver fet molt de mal a l’esquerra valenciana. “Una decisió - la d’eixir-se’n d’EUPV i fundar Iniciativa- de la que l’esquerra valenciana no es recuperarà en dècades” va escriure llavors un senyor molt sabut. Sort que en 2008 no hi havia Twitter, els haters però, sí hi eren.

La candidatura a aquelles generals es va dir Bloc-Iniciativa-Verds (molt original), la candidata per València fou Isaura Navarro, el logo es va fer a corre-cuita amb el Paint d’un ordinador de la seu del Bloc, el lema era “Units som més” i el resultat va ser el més catastròfic en unes eleccions generals de la història del valencianisme: 29.760 vots, un 1,1%. “Hi ha pobles on tenim regidors i tenim zero vots. Ni els nostres regidors ens han votat” vaig sentir a la seu del Bloc uns dies després.

A l’endemà de les eleccions, recorde que a un fòrum d’internet anomenat valencianisme.com (no existia el whatsapp) algú va pujar una imatge amb unes declaracions d’Enric Morera al diari després de la desfeta electoral. Morera, secretari general del Bloc, declarava: “Hem plantat una llavoreta”. La frase ens va produir a molts en aquell moment indignació, riure i tristesa, tot al mateix temps. La frase l’hem utilitzada moltes voltes per a fer conyes entre companys del partit o per a animar a algú que tenia un mal dia. Una frase per a la història. Una frase que en aquell moment valoràrem com profundament inoportuna. Una frase però, que vista en perspectiva, era absolutament certa.

Qui podria afirmar hui que aquella decisió del Bloc, Iniciativa i Verds, de concórrer junts a les eleccions, amb precipitació i precarietat absolutes, va ser una mala decisió? Qui podria hui negar que, efectivament, allò va ser la llavoreta del que després seria Compromís? I, finalment, qui pot negar hui que aquella va ser una bona decisió estratègica pel valencianisme, l’esquerra i la societat valenciana en general?

Este article té sentit, tant si el resultat del 10N és bo, digne o catastròfic. Crec que pot ser inclús reconfortant si el resultat és finalment dolent. El “huele a leche” de Rivera, alguns ens l’estan aplicant també a nosaltres. Però a mi estes eleccions no em fan olor a llet, a pesar que potser ens en peguem una. A mi estes eleccions em fan olor a llavoreta.

La llavoreta d’una manera reeixida d’articular la proposta política del valencianisme de cara a les eleccions generals i europees, que fins ara hem estat incapaços de trobar. La llavoreta d’una cooperativa política d’àmbit estatal per a generals i europees, policèntrica i no centralista (que no “no-madrilenya”, òbviament), amb una visió identitària alterespanyola (plurinacional) i perifèrica (valencianista), nítidament d’esquerres però amb vocació transversal i sense el llast de la cultura organitzativa i política autodestructiva hereva del PCE.

Crec que a partir del 11 de novembre existirà ja soterrada eixa llavor que Compromís i la Chunta Aragonesista han materialitzat mitjançant un acord amb Más País i Equo, i que estes formacions, al seu temps, han possibilitat per no exercir el paternalisme habitual cap als seus socis d’àmbit no estatal. Crec que eixa llavor pot créixer, crec que pot ser forta. Crec que pot ser revolucionària en el panorama polític espanyol, així com Compromís revolucionà al seu moment el panorama polític valencià. Serà difícil, ho sé. Caldria molta voluntat i molta generositat. I sí, una immensa dosi d’equilibrisme entre l’Espanya de la Meseta i les perifèries.

Pot ser mai acabe de germinar, però jo tinc ganes de parlar d’açò amb els nostres germans de Més per Mallorca, amb els andalusistes, amb els gallecs etc. Ho pense i ho veig clar. Crec que hi ha un espai ampli, com van demostrar les primeres confluències Podemos+partit territorial. Un espai que si s’articula bé és capaç de disputar-li al PSOE l’hegemonia de l’esquerra i a la dreta l’idea d’Espanya. Pot ser mai acabe de germinar, però feu-me cas, l’oportunitat està, ho sé, estes eleccions fan olor a llavoreta.