Mercedes Caballero: “Fa 20 anys que treballe amb Ábalos en la línia del que ha defensat”

Acabada d’elegir secretària provincial del PSPV de la província de València, Mercedes Caballero (Alboraia, 1966) té molt clar que el partit necessita la militància. La diputada provincial, que ha treballat sempre lligada a José Luis Ábalos, és de les poques representants socialistes que va apostar per Pedro Sánchez davant de Susana Díaz. De caràcter conciliador, esquiva les preguntes sobre les batalles internes dels socialistes i prefereix veure-les des d’una altra perspectiva allunyada de la guerra i, assegura, ja s’ha arribat a la pau.

Quines són les prioritats que té per al PSPV?

Crec que les hem marcades bé enguany. Que el Partit Socialista no sols marque les seues propostes i decidisca només amb el criteri de les direccions, sinó amb la militància. L’objectiu és que la participació vaja més enllà de les primàries. Que els temes complexos no es decidisquen en un despatx i en les qüestions importants obrir debats amb la militància.

Decisions com per exemple…

Es va veure en el Congrés federal. Ací també se n’ha parlat molt. Tenim clar que els pactes preelectorals i postelectorals cal consultar-los. Es va fer amb el pacte amb Ciutadans i caldrà consultar-ho en altres moments si s’hi dóna l’opció.

Quan es va presentar, va explicar que volia traslladar el model de partit de Pedro Sánchez. Com es fa aqueixa translació ací?

Jo vull fer una mica d’història en això. Forme part de l’executiva provincial ixent. Sempre hem intentat que no fóra una reunió dels que entren, sinó de donar veu a les comarques i agrupacions locals. Traslladar el model és continuar aqueixa línia.

Sempre ha estat molt lligada a José Luis Ábalos en el partit. Quina és la relació ara?

Fa vint anys que treballem amb ell. La primera vegada per a mi va ser en el congrés del 2000 i des d’ací hem treballat junts, sempre, això és veritat, molt en la línia del que ha anat defensant José Luis. En aquest partit les primàries s’han implantat ara, però José Luis va ser secretari general de València per unes primàries no reglades: es va sotmetre a votació a la militància i després es va ratificar per delegats en un congrés. Aqueixa ha estat la línia de treball i la de defensar projectes amb tots. En l’executiva provincial hem donat suport, i moltíssim, a les agrupacions locals. Al final els referents locals són els que arrosseguen el vot a les eleccions, la gent és a qui coneix.

Ara que hi ha sintonia entre el PSOE nacional i el PSPV provincial… Amb el PSPV de Ximo Puig, hi haurà ponts?

És clar que sí. Ens plantegem les primàries com una manera d’elegir els representants. Però tots tenim molt clar que l’endemà de tenir un secretari general tots formem part del mateix projecte. El secretari general federal és Pedro Sánchez, el del PSPV del País és Ximo Puig i la provincial sóc jo i tots treballarem en la mateixa línia, perquè tenim un objectiu comú amb vista a les pròximes eleccions, municipals i autonòmiques, i que, quan Mariano Rajoy convoque eleccions, tinguem un partit fort.

Creu que el partit s’ha debilitat aquest últim any internament?

És cert que tots els partits, quan passen a gestionar, sembla que obliden una mica el treball de partit. Nosaltres sempre hem insistit que per a tenir un govern fort, has de tenir un partit fort. L’eina per a arribar a les institucions és el partit. És cert que per a la campanya de País, la posició que jo vaig defensar amb la candidatura de Rafa García és que es podia treballar perfectament amb Ximo Puig en el Consell i Rafa García en la Secretaria General, perquè són dos treballs que van amb el mateix objectiu i necessiten gent que hi aporte.

La nostra proposta era mantenir fort el partit per a protegir el treball del Consell. Hem de mantenir-lo actiu i donar a conéixer les posicions de partit, que poden variar amb les que tinga el Consell, i la ciutadania ha de saber-les. Cal explicar-les millor i donar a entendre que, quan governes, poden variar, és el que té el mestissatge i les negociacions.

La reunió de dilluns passat entre Ximo Puig i Pedro Sánchez escenifica la pau?

Jo crec que la pau sempre hi ha estat. Jo mai no ho vaig entendre com una guerra, sinó com una disparitat de criteris. L’endemà de les primàries, el secretari general de tots era Pedro Sánchez. I del procés de País, igual, era Ximo Puig. Entendre les primàries com una confrontació va en detriment del que defensem. Ni abans hem de veure-ho així, ni després pensar si hi haurà pau o no. En unes eleccions demanes suport al teu projecte.

Però el concepte de guerra ve d’abans de les primàries, amb les dimissions del Comité Federal…

Crec que hauríem de parlar de normalització de les relacions entre diverses estructures. Això ho assumim cada vegada que passem un procés en què optem per unes candidatures o per unes altres. A partir d’ací, insistisc, l’endemà les relacions són cordials.

Hi haurà una executiva del PSPV provincial d’integració?

Em vaig presentar com a candidata de consens i faré un equip de treball en què totes les sensibilitats estiguen reflectides en la direcció.

Entenc que s’integrarà al corrent de Rubén Fenollar...

Bé, ací ja no parlem de personalismes. Parlem de projectes. Jo pose la meua cara perquè me la besen i perquè me la trenquem, però és un projecte de tots. El treball és conjunt. Aquesta setmana enviem a la militància el document sobre el qual s’ha de treballar, el de la campanya electoral, perquè l’esmenen. El que aproven en el congrés –el 16 de desembre– serà la línia de treball.

Quin paper hauria de tenir Jorge Rodríguez en aquest PSPV?

És el president de la Diputació [de València]. Ha tingut un paper fonamental en la província, és qui encapçala la política institucional i aquesta sempre va coordinada amb la política de partit. Té el paper de ser president de la Diputació, que no és poc.

Rodríguez va amagar de presentar-se a les primàries, encara que al final no ho va fer. Això es va interpretar des d’alguns sectors del mateix partit com un pacte entre l’‘abalisme’ i el ‘ximisme’ per a proposar-la a vosté. Com li assenten aquests comentaris?

Jo m’hi vaig presentar per a ser la candidata de consens que aconseguira, si quedaven picabaralles, unir tot el partit en la província. A partir d’ací, hi ha hagut altres companys, a banda de Jorge Rodríguez, que mai no ha dit clarament que anava a presentar-se, que van dir que potser presentarien una candidatura. Jo no he parlat amb ell, només sé que el dia que es van presentar les candidatures la va presentar el company de l’agrupació d’Abasts i jo. No puc parlar de gests o d’intencions, perquè no sé si tenia la intenció i algú li la va llevar o si va sospesar suports i no els tenia… No ho sé. Hauria de contestar ell.

Per a l’ajuntament de València, quin perfil seria l’idoni?

Bé, parlem de candidats a l’Alcaldia. Jo ni tan sols vote a València, perquè visc a Alboraia. Aventurar-me a donar un perfil a un any i mig de les eleccions… Ací vénen dos processos previs, el congrés comarcal, en què els militants elegeixen el seu representant, i un procés en què els militants elegiran el candidat a l’Alcaldia. Es produiran primàries obertes als veïns i ells escolliran el candidat. No sóc jo com a secretària provincial qui ha de tenir i dir qui és el millor candidat. Seria intentar influir en els militants i jo vaig demanar que votaren segons el seu criteri.

En aquest últim procés ha votat un 52% de la militància, té el PSPV un problema de participació?

Jo no crec que siguen males dades. La gent deia que, com que no hi havia una rivalitat clara, es resta mobilització. En les eleccions del 2004, va haver-hi una gran mobilització ciutadana votant el PSOE perquè es tenia la impressió que si l’esquerra no eixia a votar, tornaria a guanyar el PP. En les primàries de Pedro Sánchez ha passat el mateix. Ací freguem el 85%, no es tenia clar, per cap part, quin era el candidat favorit, amb dos models de partit diferents… En el de País, amb Ximo [Puig] i Rafa [García], la participació va abaixar una mica, perquè es pensava que Ximo guanyaria de totes totes. En el provincial, hi havia la impressió mediàtica que la candidata ja era secretària general. Altres companys assenyalaven que no hi havia enfrontament, venim d’un any de molts processos… Tot afecta la mobilització.