Ja no es fan obres d’aquesta magnitud. És una bogeria admirable, un triomf de la tenacitat i de l’audàcia. També de les comprovades qualitats germàniques de rigor i treball seriós. Pense això quan tinc davant meu el darrer volum aparegut del Historisch-kritisches Wörterbuch des Marxismus, el volum 9/2, un llibre de 2347 pàgines (més un Apèndix). En el Pròleg que l’acompanya, l’editor principal, el filòsof Wolfgang F. Haug explica la gènesi, les etapes i la realitat actual del projecte del Diccionari.
D’entrada cal dir que aquest no és un diccionari de les idees i els autors adscrits al marxisme. És molt diferent del Diccionari del pensament marxista (1983), de Tom Bottomore, per exemple. Més aviat, és un diccionari de conceptes universals, tractats segons el mètode històric i crític, que inclou tot el que la “cultura” marxista ha aportat al llarg de més de cent-cinquanta anys. Té semblances, si de cas, però també diferències manifestes amb el diccionari de Kosselleck (i Brunner i Conze) Geschichtliche Grundebegriffe, subtitulat “Diccionari històric del llenguatge socio-polític a Alemanya”, dedicat a l’anàlisi diacrònica del contingut d’alguns conceptes clau, cercant les modulacions del seu ús al llarg del temps. Aquest enfocament va donar lloc a la coneguda “història dels conceptes”, que ha retut fruits certament valuosos.
L’ambició del Diccionari de Wolfgang F. Haug (i tot un equip molt extens de col·laboradors) és extrema. Al volum 9/2 hi trobem, per exemples, veus com “compassió”, “modernitat”, “qüestió nacional”, “mite”, “moral”, “natura”, “multicultural” o “nazisme”, i cada veu explica l’origen, el contingut i l’evolució del terme en qüestió, les aportacions a l’estudi de la matèria que designa i una bibliografia extensa. És en aquest sentit un enfocament analític i també enciclopèdic. Em sembla destacable el fet que en aquest volum han col·laborat dos estudiosos del nostre entorn més proper, la historiadora italo-catalana de Barcelona Paola Lo Cascio (té un llibre publicat a l’editorial Afers) i el catedràtic de sociologia de la Universitat de València i especialista reconegut en sociologia del medi ambient Ernest Garcia, que s’han ocupat respectivament de les veus “Processos de Moscou” i “Desenvolupament sostenible”, amb resultats de la màxima qualitat.
Perquè el Diccionari històrico-crític del marxisme té vocació global. Parteix de la llengua alemanya i té el centre editorial a Berlín, a l’Institut für kritische Theorie (InkriT), però compta amb col·laboradors d’arreu del món. Cada veu incorpora al principi la denominació del terme en àrab, anglès, espanyol, francès, rus i xinès. Se n’han publicat antologies temàtiques en anglès, en turc i en espanyol (a Buenos Aires, en aquest cas: el meridià cultural de l’espanyol no passava per Madrid). I es troba en curs la traducció íntegra del Diccionari al xinès, de la qual ja se n’ha publicat el primer volum i s’estan elaborant les versions -a càrrec d’un equip de traductors de les universitats de Pequín i Xangai- dels volums segon i tercer. Una dada gens negligible que ens parla de la importància d’aquest Diccionari i de l’ambició amb què treballen els xinesos.
Ja no es fan obre d’aquesta volada, deia al començament. Certament, la galàxia Internet i les wikipèdies i similars sembla que fan sobrers esforços d’aquesta magnitud. Una impressió falsa o massa apressada? Segurament, sí. Perquè la informació magmàtica s’ha d’ordenar i treballar. S’ha d’articular en un projecte intel·lectual determinat. És el que varen fer els autors de l’Encyclopédie -l’Enciclopèdia per antonomàsia- del segle XVIII, en l’època de la Il·lustració. És el que varen fer tants i tants autors de diccionaris i enciclopèdies posteriors, incloent -en el nostre àmbit cultural- esforços com el Diccionario de Filosofía de Josep Ferrater Mora (1a ed., 1941; 6a ed. en 4 volums, 1979; edició ampliada i actualitzada per Josep Maria Terricabras, 1994) o l’increïble Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines, ara digitalitzat, per no parlar d’obres com el Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover-Moll) o la Gran Enciclopèdia Catalana.
El Diccionari històrico-crític del marxisme començà el seu camí fa molt de temps. Allà cap al 1983, en principi com a traducció i adaptació alemanya del Dictionnaire critique du marxisme de Georges Labica, una obra molt francesa. Però aviat va quedar clar que la redacció de volums complementaris en clau alemanya, que era la intenció inicial, no tenia molt de sentit. El tombant del 1989, la fi del socialisme real, marcà un canvi d’època i de paradigma. Com ha escrit el mateix Haug: “En aquest context, els volums complementaris ja no tenien cap sentit. S’havia produït un tombant històric d’abast mundial i el projecte de Diccionari va tenir clar que havia de respondre en termes de refundació. Després d’un parell de propostes de títol, es va optar finalment per Historisch-kritisches Wörterbuch des Marxismus. L’analogia amb el Dictionnaire historique et critique de Pierre Bayle, que anuncià devers la fi del segle XVII la transició cap al XVIII, el segle de la Il·lustració, fou deliberada.” Del replantejament de fons del projecte nasqué el nou Diccionari, que ha tingut una seqüela amb el Diccionari històrico-crític del feminisme, una obra fonamental editada per Frigga Haug, que aplica el mateix mètode i enfocament a la problemàtica feminista.
Wolfgang F. Haug ha impulsat una renovació marxista sui generis. Partidari d’un marxisme plural, obert, heterodox. Destacat especialista en l’obra de Marx, és conegut per les seues Lecciones de introducción a la lectura de ‘El Capital’, llibre publicat a Barcelona (Materiales) el 1978 i reeditat el 2016 (Laertes). Té una obra extensa, en la qual sobresurt High-Tech-Kapitalismus (2003) i, abans, Kririk der Warenästhetik (1971), traduït a Fondo de Cultura Económica com a Crítica de la estètica de las mercancías. A més, Haug ha traduït a l’alemany les obres de Gramsci. Però el seu gran assoliment -l’obra d’una vida- és aquest Diccionari, el primer volum del qual aparegué en 1994.
D’aleshores ençà han passat moltes coses. El Diccionari compta ja amb milers de pàgines Ha pres una volada impressionant: a partir del volum 6è els volums son dobles. Aquesta és una work in progress, una mirada en profunditat a la realitat actual i al passat, als conceptes clau, al pòsit de coneixement i a la imaginació social de la contemporaneïtat des del prisma del materialisme històric. Una obra retrospectiva i alhora propositiva que mou a la reflexió (sobre el tremp de la cultura alemanya i sobre el fake de la mort anunciada i la vigència pòstuma del marxisme). Entre les coses que han passat, hi ha la crisi del 2008, les transformacions del capitalisme i el canvi geopolític pregon a què assistim a hores d’ara, que replanteja moltes qüestions, com assenyala Haug al seu Pròleg. La traducció integral del Diccionari al xinès no deixa de ser significativa, també en aquest sentit.
1