Olor a convent cremat

Impressionat encara pels dràstics, profunds i significatius canvis que el president del Govern, Mariano Rajoy, va fer ahir en el “pont de comandament” del seu partit, escric aquest article preocupat, en tant que persona que no vota al PP, per com la dreta està recuperant el terreny polític i la connexió amb la ciutadania en un temps record que mai m’haguera imaginat.

Li vaig escoltar anit a un dirigent popular que estava explicant els canvis de Rajoy: “hemos entendido el mensaje”, i se’m va fer un nuc a la panxa. Quatre paraules (“hemos-entendido-el-mensaje”) que són com un encanteri de sinceritat, que demostren que sí, que el temps dels errors ha passat, que la renovació ja està en marxa. Pot semblar que es tracta d’una frase gastada i buida, pot recordar la que va dir en 1993 Felipe González i que va ser el preàmbul de més i més vots perduts, però en boca del PP, aquesta vegada sí, sona a veritat i arriba al fons de les consciències de la ciutadania.

A més, l’anunci de Rajoy que assegura que va a posar-se decididament al capdavant de l’estratègia del partit és també, segur, una aposta infal·lible. La gent ho estava reclamant, era un clamor. Que siga el polític menys valorat de tot el mapa polític espanyol és un detall menor, que no li lleva ni una mil·lèsima de força, ni de valor a la decisió.

Igual que el definitiu reconeixement dels problemes de corrupció que, fins ara, negaven i que tant han llastrat el partit. Ho han reconegut i no hi ha cap dubte que la ciutadania, automàticament, ha passat pàgina del fet que Rajoy cobrara sobresous en sobres o que la mateixa seu de l’organització s’haja pagat en diners negres. Tot oblidat. Ells ho reconeixen, la gent ho perdona. I endavant.

El cas és que els vells errors no es repetiran, i qui millor que Javier Arenas, María Dolores de Cospedal o el mateix Rajoy per personificar aquesta renovació que tant estava reclamant la ciutadania. I no tot són les cares, l’anunci d’una Conferència Política per a mitjans de juliol és també un missatge de gran impacte social, era un anhel generalitzat als carrers de tot Espanya. Els vots tornaran a casa, clar que sí; estan encadenant encerts. Podria semblar que després de les derrotes en les eleccions Europees, les Autonòmiques i les Municipals, les pròximes Generals anaven a ser la tomba del Partit Popular però tot el món sap que són votacions que no tenen res a veure unes amb les altres, ho manté el mateix Rajoy. I si afegim els profunds canvis interns d’ahir i l’insinuat relleu de Wert en Educació, això ja no ho pararà ningú. L’adéu de Wert serà un impacte invencible.

Ja han dit que el que no modificaran seran les polítiques de fons, ja que estan donant grans resultats, sobretot en l'aspecte econòmic, i que el poble, amb la butxaca plena, està cada dia més content i més predisposat al vot. Les modificacions vindran en l’aspecte informatiu: ara en lloc d’esquivar els periodistes se’ls convidarà a café i el “martilleo” s’haurà acabat.

El que preocupa els espanyols (i això a la seu de Génova, 13 ho té clar) és saber que si no donen suport al PP poden tindre dirigents capaços d’ haver escrit fa quatre anys un twitt fent broma dels jueus o d’haver protestat en una capella ensenyant els pits; per no parlar d’alcaldes que s’atrevixen a anar pel carrer en bicicleta i sense casc. Això sí que no, això són coses que les persones de bé no perdonen.

Certament, la recuperació electoral del PP ha arrancat, i quan comencen a veure's en l’horitzó les primeres columnes de fum dels convents cremats o arriben, una darrere una altra, notícies de monges violades pels rojos salvatges, el miratge dels intrusos ocupant les institucions s’esvaïra definitivament, les gavines ocuparan el cel de nou i tot tornarà a ser com sempre. Amén.