El corrent en xorro

8 de gener de 2006, Ezequiel Moltó publica una noticia a El País. La noticia porta el següent titolar: Francisco Camps asegura que los valencianos han entrado “en una corriente en chorro” que hace que vayan “más rápido”. Mai un titular ha condensat amb tanta precisió un cicle històric i polític. Mai es podrà explicar de manera millor i més resumida un estat de coses. Mai estarem prou agraïts a Ezequiel Moltó.

Va ser un temps on ballàrem sobre el volcà, inconscients de l’erupció que ens arrasaria. La realitat que se’ns presentava llavors era un decorat de cartró-pedra que ens enlluernava amb neons i ens ensordia amb el soroll dels PAIs que anaven construint-se. Tot ens ho explicava la tele. Cada dia el quelcom més gran d’Europa s’inaugurava en algun racó de “la Comunitat”. Per baix de la capa de terra s’anava conformant el magma: el deute es disparava a extrems inabastables, el PIB per càpita ens enfonsava als abismes de l’estadística comparada, la classe política esdevenia la més corrupta d’Europa, les futures generacions eren amuntegades en barracons prefabricats i el silenci dels morts es pagava a colp de talonari públic. La realitat que vivíem era mentida. Era un miratge. Sols existia en el cap d’un polític que va ser capaç de fer-nos viure a totes i tots dins de la seua dèria. Quan va esclatar el volcà, el despertar fou terrible, el somni es va convertir en malson. El “corrent en xorro” de Camps va acabar amb nosaltres, amb alguns de manera literal.

Per sort, vam passar pàgina. Tot allò es va acabar, tot i que les seues conseqüències encara cuegen. La ment humana tendeix a oblidar allò roín i recordar segons quines coses fa mal a l’ànima. Pot ser per això, perquè inconscientment ens havíem obligat a oblidar resulta tan grotesc veure’l actuar de nou. Francisco Camps es va obrir en gener un compte de Twitter. Des d’este compte fa piulades obligant-nos a recordar. A recordar com van dilapidar els nostres diners en circuits de fórmula1. A recordar com ens van tindre enganyats durant dècades mentre per darrere ens arruïnaven. A recordar com de perillosos son els seus càntics de sirena, la seua presentació distorsionada de la realitat. La seua fantasia. Camps s’arrossega per televisions locals, dient que vol ser alcalde de València (o lo que sea), que vol tornar, que vol moure de nou els fils de les nostres vides. Ara que ja ens havíem oblidat d’aquell malson, ara que de nou tenim problemes tan grossos que l’última cosa que necessitem es un altre venedor de motos.

Però, sincerament, no em sorprèn que Camps vulga tornar. Ell va ser un pioner, un avançat al seu temps, això se li ha de reconèixer. Quan ningú al món havia sentit parlar de les Fake News, ell ja tenia una realitat paral·lela muntada i vora 5 milions de persones participant d’ella. Molt abans que Trump, molt abans que qualsevol altre, ell ja va crear un show de Truman valencià. Un on tot era de color de rosa. Els valencians estem escarmentats però en altres llocs els temps ara li serien molt propicis. Imagine que Camps ara, de nit en sa casa, vorà a Ayuso per la tele i se sentirà orgullós o potser envejós. Es una bona deixeble. Els que mirem amb ulls analítics la política madrilenya des de València estant no podem evitar veure els paral·lelismes. No son les polítiques concretes es la realitat paral·lela que han inventat i en la que viuen. Es la bombolla madrilenya on les dèries d’una persona fanàtica, han tornat a posar a milions de ciutadans a ballar sobre un volcà. Sabem del que parlem. El debat en termes racionals es torna impossible. La demagògia esdevé discurs oficial i qui qüestiona es un enemic. Madrid es el paradís on llibertat significa botar-se la Constitució i posar en risc les comunitats veïnes. On s’exhibeix amb un orgull una rebel·lia que està costant vides a la gent, on els francesos arriben a emborratxar-se a bars plens de gom a gom i ens ensenyen el cul per la tele mentre tu no pots anar a visitar a la família en la comunitat autònoma del costat.

Mentre els experts científics assenyalen els riscos d’estar en un lloc tancat sense mascareta i totes les comunitats autònomes han tancat hostaleria i donat ajudes al sector, Ayuso ha decidit no tancar, no dolar-los un euro i dir-los que els estima molt. Es va reunir ahir amb el sector, tot entre aplaudiments i visques. “Sois el gran agente contagiador de felicidad de Madrid” va dir Begoña Villacís (C’s) als hostalers. Ayuso va ser encara més explícita: “Ha sido un honor poner mi carrera política en vuestras manos. Sois la gran corriente de libertad que recorre Madrid”. En este moment, supose que Camps en sa casa va somriure. Jo vaig acotar el cap. Els dos vam pensar el mateix: el corrent en xorro.