L'asimetria valenciana

El poble valencià celebra hui un atípic 9 d’Octubre, marcat per les restriccions que s’han instal·lat en la nostra vida quotidiana com a conseqüència de la Covid-19. Els actes festius i alguns dels protocolaris s’hauran de quedar per a millor ocasió, perquè en estos moments la salut i la seguretat de la ciutadanía està per davant de tot. Però, possiblement per això, hui és un bon dia per a fer una reflexió sobre la nostra realitat social, econòmica i política i sobre quin és, a part del sanitari, el repte més important a què ens enfrontem les valencianes i els valencians: la solució definitiva al nostre històric i injust infrafinançament.

La crisi generada pel coronavirus ha posat de manifest el rellevant paper que juguen les comunitats autònomes en la prestació dels serveis públics fonamentals, amb les seues competències en la gestió de tres dels quatre pilars de l’Estat de Benestar: la sanitat, l’educació i els serveis socials.

En eixe escenari, la suficiència financera de les autonomies per a atendre les seues obligacions determinarà la seua capacitat de recuperació. Aixó exigeix comptar amb recursos suficients que garantisquen la sostenibilitat del sistema i la igualtat entre els territoris. Si els governs autonòmics disposen dels fons necessaris, podran impulsar estímuls i polítiques que afavorisquen la creació d’ocupació, la generació d’activitat i la reactivació econòmica.

Malauradament ara mateix no arriben a la Comunitat Valenciana, via sistema de finançament autonòmic, els recursos necessaris d’un model que maltracta cinc milions de valencianes i valencians.

Les xifres són tossudes i ja fa molt de temps que absolutament ningú discuteix que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada per un sistema caducat des de 2014, i que fa que la seua reforma s’haja convertit en una reivindicació que uneix totes les forces polítiques amb representació a les Corts, als experts, agents socials i institucions valencianes.

Un recent estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) revela que el finançament per habitant de la Comunitat Valenciana va ser en 2018 un 10% inferior a la mitjana del conjunt de comunitats de règim comú; i que solucionar aquest infrafinançament suposaria per a la Comunitat Valenciana uns ingressos addicionals anuals de 1.350 milions d'euros.

Els exemples són encara més aclaridors. La Comunitat Valenciana rep cada any 2.290 milions d’euros menys que Galícia o 2.540 milions menys que Astúries, regions que tenen una renda per càpita similar a la nostra.  Aquesta situació és insostenible i només genera desigualtats de tracte entre ciutadans espanyols que resideixen en territoris diferents.

És peremptori, per tant, l’establiment d’un nou sistema de repartiment de recursos que atenga eficaçment el precepte constitucional, recollit en el seu l’article 156, que establix un mandat de suficència i equitat per a totes les comunitats autònomes. Reformar el sistema del finançament significa, doncs, reforçar l’Estat de Benestar i més encara enfront de la crisi que patim.

Si no afrontem de forma immediata les negociacions que permeten l’aprovació d’un nou sistema de finançament, correm el risc d’augmentar encara més les actuals desigualtats entre els territoris.

Aquesta és la realitat a què ens enfrontem. I partint d’aquesta realitat el Consell, i jo especialment com a conseller d’Hisenda, hem asumit com a objectiu prioritari d’endreçar la situació. Això suposa dur a terme la reforma del sistema de finançament i fins que això s’aconseguisca, posar en marxa les mesures que permeten pal·liar la situació, garantint en tot moment l’Estat del Benestar.

Aposta per la despesa social

El Consell, tot i l’evident mancança de recursos, ha fet un gran esforç per a reforçar els serveis públics fonamentals. En estos moments, la Generalitat invertix cada dia 39,1 milions d’euros en despesa social, dels quals 18,5 milions van a sanitat, 14,6 a educació, 4,4 a igualtat i polítiques inclusives. En total, la inversió en serveis socials en 2019 va arribar als 14.278 milions d’euros, la major dotació de la història.

A més en els últims cinc anys, la despesa sanitària per habitant del Consell del Botànic ha duplicat, per exemple, la de la Comunitat de Madrid, que no hem d’oblidar que té un finançament per càpita superior al valencià.

Aquest esforç inversor ha fet que la Comunitat Valenciana acumule més dèficit, i en estos moments és la més endeutada de totes les autonomies en relació al seu PIB i la més dependent de l'assistència financera de l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Però no tenim el·lecció. El benestar dels ciutadans va per davant de les xifres macroeconòmiques. Quan la Comunitat Valenciana tinga els ingressos que li corresponen, el recurs al dèficit i al deute no serà una necessitat.

Aquesta aposta per apropar-nos a la mitjana en despesa sanitària i educativa per habitant, unida a la nostra evident falta de recursos, ha obligat al Consell del Botànic a reduir a nivells considerablement inferiors a la mitjana la resta de despeses, com la destinada a les polítiques de foment del desenvolupament regional i la competitivitat, situant-la molt per davall de la del conjunt de les comunitats autònomes. Aquesta és la més clara evidència de que la Comunitat Valenciana no té un problema d’excés de despesa, sinó de manca alarmant d’ingressos.

La resposta d’Espanya i la Unió Europea

La resposta del Consell s’ha vist complementada per les mesures preses pel Govern central i la Unió Europea. Les repercusions de la pandèmia, sense dubte l’esdeveniment més transcendent per als comportaments econòmics i socials de les societats avançades des de la Segona Guerra Mundial, reclamaven una resposta decidida i així ho han entès tant les autoritats espanyoles com les europees, posant les bases per a un procés de recuperació que necessita una inversió intel·ligent, amb una decidida aposta pel coneixement, el capital físic, la tecnologia i la cohesió social.

Tant la Unió Europea com el Govern progressista d’Espanya han sabut respondre adequadament  amb una movilització de recursos financers sense precedents  per a iniciatives estratègiques que  faran possible la millora de les condicions de vida dels ciutadans. Els fons europeus React o el Next Generation EU, per aconseguir una economia més social, més digital i més sostenible, o be els fons no reemborsable de 16.000 milions d’euros, oferit pel Govern de Pedro Sánchez per tal de fer front a les conseqüencies sanitàries, socials i econòmiques, constitueixen alguns exemples del compromís d’ambdues administracions.

A més, ha sigut crucial la ràpida resposta de l’executiu central a la reclamació del president del Consell perquè la Comunitat Valenciana poguera disposar de liquiditat per fer front a l’augment de la despesa durant els mesos més crítics de la pandèmia. Així es van poder pagar més de cent mil factures a empreses, autònoms i pimes per un import de 1.095 milions d'euros, reduint el període mitjà de pagament en poc més de 30 dies, perquè la Generalitat no podia ser part del problema, sinó de la solució. Era fonamental posar a disposició de les nostres empreses els recursos que necessitaven en el pitjor moment de la crisi i ho vam poder fer.

Queda clar que el camí de la recuperació serà molt llarg i complicat, però hem de continuar posant messures imaginatives, innovadores i intel·ligents per tal de assolir-la. Així, aquesta setmana hem conegut que el Ministeri d’Hisenda ha decidit relaxar les regles fiscals i mantenir els lliuraments a compte de l’any passat, el que permetrà a la Comunitat Valenciana disposar d’uns 1.300 milions d’euros que compensaran la caiguda d’ingressos motivada per la pandèmia. A més, la taxa de referència del dèficit del 2,2% del PIB suposarà una oportunitat per a convergir amb la despesa mitjana de les comunitats autònomes.

Els recursos dels quals disposarem gràcies a la decissió del Ministeri d’Hisenda d’ampliar a 2021 l’excepcionalitat de 2020, amb els lliuraments a compte i la taxa de dèficit, ens permetran elaborar uns Pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent sense retallades en els serveis públics fonamentals, amb capacitat de resposta front a les noves despeses que puga generar la pandèmia i també per a col·laborar en la imprescindible reactivació de l’economia valenciana.

Per altra banda, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Española, elaborat pel Govern central, contempla 72.000 milions d'euros en tres anys, que possibilitaran la creació de més de 800.000 llocs de treball. Espanya i Europa estan impulsant, doncs, importants mesures necessaries i positives, però que també són excepcionals.

Davant d’això, necessitem mesures que permeten l’estabilitat financera a llarg termini. Per tant, mentre es negocia, es dissenya i es posa en marxa la reforma del sistema de finançament, s’ha d’establir un mecanisme transitori que elimine les importants diferències de finançament per habitant que existeixen en l'actualitat entre les comunitats autònomes.

És necessari que el punt de partida siga el mateix per a totes les comunitats autònomes. I que com diu el president de la Generalitat, Ximo Puig, s’aposte per la singularitat entre els territoris i la igualtat entre les persones.

Tant la fundació d’estudis FEDEA com la Comissió d’Experts de la Comunitat Valenciana per a la Reforma del Sistema de Finançament, han coincidit en la necessitat de crear un fons complementari d’anivellament dels recursos destinats a les comunitats autònomes, finançat amb recursos de l’Estat.

El mecanisme transitori, orientat a convertir el dèficit estructural derivat de l’infrafinançament per habitant en una transferència addicional de recursos, té l’objectiu de posar fre a l’augment de la bretxa de desigualtat entre els territoris que imposa l’actual sistema de finançament i acabar d’una vegada per sempre amb l’asimetria valenciana.

L’asimetria valenciana és una desigualtat que no pot continuar. I quina millor manera de celebrar el Nou d’Octubre enguany que reivindicant que el poble valencià no vol ser més que ningú, però tampoc menys. Que volem els recursos que ens corresponen perquè els valencians i les valencianes disposen del serveis i la qualitat de vida que mereixen.

L’asimetria valenciana l’ha creat un sistema de financiament injust, però nosaltres, des del Consell treballarem de valent, amb el recolzament que ens donen tots el partits polítics de l’arc parlamentari, els sindicats, els agents econòmics i socials, les organitzacions i, en definitiva, tota la societat valenciana per a que eixa injusta asimetria s’acabe d’una vegada per sempre.

Bon 9 d’Octubre!