Oblits incomprensibles

Hi ha dades evidents que l’Audiovisual és la indústria cultural de més impacte social i econòmic. Els hàbits de consum en aquest món de multi pantalles, des de les més tradicionals a les d’un entorn més digital, són tan el quefer palpable de cada dia de totes i tots nosaltres, que sobren dades i paraules. La Comissió Europea no hi té cap dubte i per això ha desplegat un Pla Europa Creativa 2021-2027, amb un pressupost de 723.800 milions d’euros, per a renovar i transformar la industria audiovisual europea. A escala estatal, el govern de Sánchez va presentar a principis d’any el pla España, Hub Audiovisual de Europa, que pretén activar una inversió pública de 1.603 milions d’euros entre 2021 i 2025 amb l’objectiu d’incrementar un 30% la producció audiovisual que es fa a Espanya. I ha de quedar clar que la producció audiovisual es fa i s’ha de poder fer en totes les comunitats autònomes i en totes les llengües cooficials, i per això, la importància que la nova Llei espanyola de Comunicació Audiovisual respecte la diversitat cultural i lingüística i siga conseqüent, a tots els nivells, amb el marc competencial autonòmic. Protegir la producció audiovisual en valencià és una de les necessitats més importants, i no l’única, que ha de garantir la nova llei. 

Des de la convicció que apostar per l’audiovisual vol dir apostar per la cultura i el creixement econòmic, com diu la CE, si no potenciem l’audiovisual valencià, la nostra cultura i llengua desapareixerà o quedarà reduïda a la insignificança. ¿Com enfortir el sector? En primer lloc apostant sense dubte pels nostres mitjans autonòmics, -i el nostre es diu À Punt-, que són els que han d’incrementar les produccions autòctones i han d’enfortir les industries culturals i creatives. No debades són, i han de ser, el motor de la indústria audiovisual. 

Sí, À Punt és i ha de ser una multiplataforma, motor i innovació, i és i ha de poder continuar sent moltes altres coses: un servei públic, un instrument de normalització lingüística, l’altaveu d’un espai de comunicació propi, l’impuls a la coproducció i a la presència en mercats internacionals, l’aposta pel talent, pels nous creadors i creadores,... És clar que des del sector haurien de fer alguns deures i interioritzar conceptes com ara concentració, professionalització, formació, especialització, innovació... Però perquè tot això siga possible, no és suficient amb directrius europees i estatals. El nostre govern, el del Botànic, ha d’encertar en les estratègies, apostar amb força i convicció i no a mitges (a mitges es perden diners i no es fa rendible la inversió), il·lusionar el sector i animar i mimar À Punt. Sí, il·lusionar, animar i mimar, perquè com d’important és el valor social i simbòlic dels nostres mitjans de proximitat que són l’únic contrapès per compensar la globalització i la succió de les grans plataformes digitals. I també ha d’il·lusionar, animar i mimar les empreses valencianes del sector, ¿com s’ha de crear sense caliu?. S’ha d’aplaudir que l’Acadèmia del Cinema Espanyol haja seleccionat cinc documentals valencians per als Premis Goya, però s’ha d’anar més enllà perquè podem ser capdavanters en la producció de documentals i s’està demostrant. No s’és més i millor si no hi ha suport, finançament, crítica positiva i estima. 

És ceguera? És desídia? És inexperiència? ¿Com un govern pot oblidar d’incrementar el pressupost del mitjà públic que ha reconcebut i que tant ha costat d’alçar? No tinc resposta per a cap de les quatre preguntes. I no cal respostes, cal fets, estratègies i convicció que el sector audiovisual ha de ser fort i competitiu i mereix tanta atenció o més que qualsevol altre sector.