El pinkwashing de Catalá

Cada 19 de febrer es commemora el “Dia Internacional contra la LGTBIfòbia en l'Esport” amb la finalitat de rebutjar en el món de l’esport qualsevol discriminació, violència i assetjament per raons d’orientació, identitat o expressió de gènere, així com donar visibilitat a les persones LGTBIQ+ que practiquen esport. Es commemora aquest dia perquè és la data de naixement de Justin Fashanu, futbolista professional que va fer pública la seua homosexualitat en 1990 i que es va suïcidar per les pressions rebudes.

Des d’aleshores molts pocs jugadors de futbol de Primera Divisió han mostrat públicament la seua homosexualitat, com fan els seus companys heterosexuals. És el cas de Josh Cavallo que va publicar que era gay en 2021 o Jankto que ho va fer en 2023. En el cas de les dones, la visibilitat és major però encara continua sent notícia el fet que mostren la seua afectivitat públicament com va ser el cas del bes d’Alba Redondo a la seua dona després de guanyar un partit que es va viralitzar. La situació que es viu al futbol es pot extrapolar a altres disciplines esportives, com han denunciat alguns/es esportistes com el gimnasta Cristofer Benítez o la jugadora de bàdminton Beatrix Correales, que indiquen la importància de continuar treballant per combatre la LGTBIfòbia en general en l’àmbit esportiu.

Aquests fets no són casuals i ens fan pensar que tot i els avanços normatius, legals i els servicis de suport i ajuda existents, la població LGTBIQ+ encara viu una realitat que els constreny.

És per tot això que des del govern de Joan Ribó vàrem treballar per crear serveis, programes, recursos i estratègies específiques per remoure els obstacles que dificulten a les persones LGTBIQ+ d’esta ciutat viure amb plena llibertat. Un dels projectes més ambiciosos va ser la candidatura per acollir els Gay Games 2026, una gran oportunitat per mostrar al món que València és un model com a ciutat inclusiva, acollidora, igualitària, que posa la igualtat de tracte en el centre i que s’enorgulleix de la seua diversitat. És una gran oportunitat per a poder continuar trencant els estereotips de gènere que també es manifesten en l'àmbit esportiu.

Acollir un esdeveniment internacional com els Gay Games no és només un reconeixement a la trajectòria i feina feta, en aquest cas, en la lluita contra les discriminacions en la pràctica esportiva i la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+. Sobretot és la manifestació d’un projecte de ciutat que mira cap a la diversitat amb tot el valor intrínsec que aporta. Un model per a altres ciutats i municipis on la discriminació, els estereotips i l’odi no tinguen cabuda.

Malauradament el govern de la senyora Catalá no està entenent res sobre la seua importància. Els Gay Games comporten un compromís present per preparar a la ciutat de cara a aquesta efemèride, i un treball per deixar un llegat que transcendeix al simple fet d’acollir aquesta competició esportiva. De fet, enguany ni tan sols s’ha pensat en cap campanya per visibilitzar el 19 de febrer com a “Dia Internacional contra la LGTBIfòbia en l'Esport”.

Aquest govern pareix molt més atent a intentar traure un rèdit econòmic, fer números sobre les pernoctacions en places hoteleres o promocionar la ciutat en la fòrmula: sol-platja-paella, que en aprofitar aquest esdeveniment per apostar per un model de ciutat inclusiu, acollidor i que treballa per la diversitat en igualtat. I tot siga dit, a fer un llavat de cara a la imatge d’un PP com un partit profundament lgtbifòbic. Perquè clar, és difícil oblidar la seua negativa a tots el avanços en igualtat en el col·lectiu lgtbiq+.

Espere, que el temps puga corregir aquesta tendència de desaprofitar les oportunitats que ofereix obtindre un reconeixement internacional. Que la senyora Catalá no continue aquesta política de convertir les oportunitats per avançar com a ciutat en un únic recel de rendiment econòmic. Tal i com està passant enguany amb la Capitalitat Verda Europea, projecte que per a l’alcaldessa es basa en la seua promoció en Fitur i en l’elecció d’un pantone qüestionable.