Com sempre, menys impostos vol dir menys serveis

El passat mes de gener es va celebrar en Davos el Foro Econòmic Mundial que anualment reuneix a polítics, grans empresaris i persones responsables de l’economia mundial. Enguany ha aparegut en el Foro un element a destacar: Un grup d’unes 260 persones milionàries i multimilionàries han signat un manifest nomenat «Orgullosos de pagar més» demanant que els seus països els cobren més impostos per a disminuir les desigualtats econòmiques i socials extremes que existeixen en el món. Segons els signants del manifest l’extrema concentració de riquesa és un perill per al present i futur perquè alimenta un ambient social polaritzat de forma permanent que torpedeja qualsevol sistema democràtic. Coincideixen el seu anàlisi amb diversos analistes de la crisis democràtica actual com Michael Sandel, Martin Wolf o Thomas Piketty, tots ells autors de coneguts llibres sobre el tema, on fan responsable principal d’aquesta crisi global a les creixents desigualtats econòmiques que es donen arreu del món. Aquestes desigualtats tenen un origen clar: La insuficient cotització de les grans empreses i les grans fortunes basant-se en una legislació, afavorida pels partits de dretes que rebaixa els impostos, una globalització sense mecanismes adequats de control, el descontrol dels paradisos fiscals i algun que altre mecanisme sofisticat. La revista Forbes ens dona el rànking anual dels més rics del món i d’Espanya així com el creixement exponencials de les seues fortunes.

Des de l’arribada del PP al poder, València va pel mateix camí d’augmentar les desigualtats utilitzant el mateix sistema que la dreta mundial: Rebaixar impostos. Ningú serà tan ingenu de pensar que una rebaixa del 20% de l’IBI és una rebaixa justa. No. Mentre la gran majoria de la població amb un IBI màxim de 350€ tindrà una rebaixa mitjana de 43€, aquells que tenen un rebut superior als 3000€ tindran una rebaixa mitjana de 1700€. Però aquesta rebaixa suposa per a 2024 una reducció d’ingressos municipals d’uns 50 milions d’euros al voltant del 5% del pressupost. Significa alguna cosa aquesta disminució?

Pocs mesos després d’aprovar aquesta reducció comencem a veure les conseqüències. En set mesos del govern de la Sra. Català, del govern de PP i Vox, s’està produint un evident desmantellament de l’escut social i de les polítiques de cooperació i d’immigració. Els primers indicadors d’aquest desmantellament els trobaren en l’eliminació de la Delegació i el Servici de Cooperació al Desenvolupament i Migració, tot seguit en uns pressupostos que confirmen les retallades en programes tant rellevants com: el Programa Valencià de Protecció Integral i Acolliment de Defensors i Defensores de Drets Humans, la baixa de l’Ajuntament de València com a membre del Fons Valencià per la Solidaritat, l’eliminació del Projecte “La Nostra Ciutat, el Teu Refugi”, gestionat per les ONG’s ACCEM i CEAR PV, la retallada en 651.300€ en les convocatòries de Cooperació Internacional, Educació per al Desenvolupament i la convocatòria per al desenvolupament de projectes d’Acció Humanitària o la davallada en quasi un milió d’euros en serveis tant vitals com la teleassistència, el servei d’ajuda domiciliària o el menjar a casa, tots tres imprescindible per las població major i dependent.

La nostra preocupació va en augment en evidenciar-se el segon indicador del desmantellament: Un estretament en qualitat democràtica, en l’eliminació dels mecanismes bàsics de control, fiscalització, rendició de comptes i participació activa de les associacions i ONGD’s. L’estratègia és molt clara i evident, tant evident que resulta fins i tot grotesca. Suprimir el Consell d’Immigració i Cooperació per tal d’ocultar un desmantellament que comença a ser molt clar als escassos mesos del mandat de la senyora Català. A destacar també l’aporofòbia del govern del cap i casal en tres actes: la prohibició d’aliments a les persones més necessitades; la delimitació de manera discrecional i arbitrària del termini d’estància de les famílies i persones a títol individual amb emergència habitacional en els centres d’acollida municipals, hostals, hotels, etc, deixant en situació d’absoluta des protecció a les persones més vulnerables; i la vinculació de la inseguretat amb la situació de sense llar de les persones. Proposant en conseqüència, com ja va fer Rita Barberà en el pont d’Ademús, la instal·lació d’estanys “para mejorar la visibilidad y seguridad en estas zones”.

Tots recordem la indignació de Greta Thunberg enfront dels líders de Davos, a l’any 2020, en demanar-los: “Reaccionen com si la nostra casa estiguera en flames, perquè ho està”. L'ambició d'estar a l'altura de les circumstàncies és una de les claus a l'hora de repensar els grans reptes que tenim com a societat. I en són molts, però la transformació social només és possible des de quatre claus: el consens i la participació d'actors polítics i socials, l'ambició i la mirada de llarg termini, la cerca de l'eficàcia a aconseguir objectius compartits i la inversió estratègica en recursos i capacitats.

En els últims vuit anys es va fer una gran inversió en serveis socials que, evidentment, es va pagar amb els impostos. No té sentit donar l’esquena a les polítiques de cooperació, migració i estretir l’escut social com està fent la senyora Català. Però com apuntava el grup de Davos «Orgullosos de pagar més» una cosa duu a l’altra: Si es rebaixen impostos també es rebaixen serveis bàsics.