Per un futur renovable
No és cap secret que estem en una època crítica per a les nuclears. El que succeïsca en els pròxims anys determinarà el futur de la indústria nuclear i, per extensió, del sistema elèctric espanyol. D'una banda, la gran majoria de la societat civil i de les forces polítiques representades en el Parlament aposten per liquidar les nuclears quan vencen les seues actuals llicències de funcionament i realitzar una transició ràpida i ordenada a un sistema elèctric 100 % renovable, tal com ja estan fent un ampli grup de països (Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Taiwan…). En l'altre bàndol, l'oligopoli elèctric i el govern del PP, que actua al dictat de les grans companyies elèctriques i que pretén prolongar el funcionament d'un parc nuclear envellit i cada vegada més perillós en contra dels interessos generals de la ciutadania a la qual hauria de representar.
En esta línia s'inscriu la recent decisió del ple del CSN, dominat per consellers nomenats pel PP, de permetre que les empreses demanen la pròrroga de les actuals llicències només un any abans de la seua finalització, mentre que la revisió tècnica porta tres anys. És un autèntic despropòsit que va contra el més elemental criteri tècnic o el simple sentit comú, ja que obligarà els treballadors del CSN a revisar ingents quantitats de documentació durant un parell d'anys. Treball que després pot ser inútil si alguna central no renova la seua llicència. Açò constituïx una autèntica malversació de mitjans públics per a afavorir el marge de maniobra de les empreses nuclears, com ha denunciat ASTECSN, l'associació de tècnics del CSN que no són precisament sospitosos de ser antinuclears.
És possible que al final no es demanen estes renovacions perquè, a més a més del perill que suposa el seu funcionament i el problema irresoluble de la gestió de les milers de tones de residus (altament radioactius durant els pròxims mil·lennis), estes centrals no poden competir econòmicament en un autèntic mercat lliure. La realitat és que, a pesar dels 60 anys d'experiència de l'energia nuclear, o siga, una tecnologia ja madura, els costos de les nuclears són cada vegada majors, mentre que els de les energies renovables, especialment l'eòlica i la fotovoltaica, estan en caiguda lliure i són ja més barates que la nuclear. Almenys, on el mercat no està manegat. Les renovables ja estan guanyant, sense subvencions, subhastes de nova potència elèctrica en diferents països. I, a Espanya, s'han adjudicat recentment 3.500 MW renovables nous a prima zero.
En realitat, l'energia nuclear porta temps en declivi. La seua màxima producció mundial data de 2006 i des de la catàstrofe de Fukushima el seu ocàs encara s'ha accelerat més. En els últims anys, als Estats Units, país bressol i amb el nombre més gran de nuclears, han tancat per motius econòmics 6 i altres 15 han anunciat el seu pròxim tancament, llevat que s'atorguen subvencions multimilionàries a càrrec del butxaca dels consumidors. L'última a anunciar-ho ha sigut Three Mils Island, d'infaust record. És il·lustratiu també que Westinhouse, l'empresa que està construint 4 noves nuclears als Estats Units, haja fet fallida pels sobrecostos en estes construccions. A Europa ocorre una cosa semblant. AREVA, l'empresa constructora de 2 noves nuclears a França i Finlàndia, si no fóra una empresa estatal, també hauria fet fallida ja, amb sobrecostos que han triplicat allò pressupostat.
Ni tan sols és viable, a mitjà termini, un sistema mixt de nuclears i renovables. De fet, l'experiència demostra que les nuclears actuen de tap per a la instal·lació de més renovables. Fem, per tant, un bon negoci mediambiental i econòmic: abandonem ja les nuclears i construïm un sistema elèctric 100% renovable del qual ens puguem sentir orgullosos.
*Jose Juan Sanchis Serrano, membre d'Acció Ecologista-Agró i portaveu de la plataforma Tanquem Cofrents
