La de Gea i Protasova és una conjunció poc usual i particularment heterodoxa en l’àmbit de la música en general i en l’escena valenciana en particular. Una és una de les discjockeys més prominents de l’actual escena techno de la capital del Túria; l’altra, una intèrpret de música clàssica i compositora de bandes sonores.
Coincidències de la vida, hi hagué una època en la qual es trobaven repetidament en concerts de jazz fusion on actuaven les seues respectives parelles i van acabar fent-se amigues. La connexió va ser quasi instantània i el fet de pertànyer a móns tant diferents les va animar a col·laborar: volien aprendre una de l’altra, així que es van posar mans a l’obra i el resultat va ser “How to name colours”, un EP de cinc temes que ha acabat esdevenint la referència número 54 d’Humo Internacional.
El procés de creació d’aquest treball no ha estat un camí gens fàcil. Tot i que Gea i Protasova van iniciar la seua col·laboració artística abans de la pandèmia, el confinament va trastocar els seus plans inicials. Així i tot, durant aquests mesos de clausura continuaren intercanviant-se arxius, desenvolupant aquest projecte com una mena de “teràpia” davant la difícil situació que estàvem patint.
Finalment, “How to name colours” va obrir-se camí gràcies a la combinació de tècnica, sobretot quant a melodies i harmonies, que aportava fonamentalment Protasova, i de sentiment, que era el terreny de Gea, qui confessa que mai haguera utilitzat instruments de vent o corda de no haver sigut per la seua companya. “Crec que la majoria de cançons que hem composat les hem fetes juntes. No ens importaven les hores. Ella venia a ma casa, o jo anava a la seua i ens passàvem tot el dia composant, molt a gust. Jo d’ella vaig aprendre molt sobre música electrònica i a més, ella sabia el que volia”, declara Protasova en referència a Gea.
La relació de la música amb els colors va arribar primer al títol de l’EP i després a cadascun del temes que el conformen. La idea va sorgir d’un article que Gea havia llegit i només formular-la, va entusiasmar ambdues. En part perquè, com explica la pròpia Gea, de vegades, en la composició tendeix a pensar en colors o en sensacions.
El ben cert és que certs passatges de “How to name colours” tenen un aire cinematogràfic, la qual cosa tampoc no és casual. Protasova acabava de fer el gran pas de la clàssica a la música de bandes sonores i tenia una gran influència per part de compositors com Thomas Newman o Hildur Gudnadóttir -responsable de la música de Joker o de la sèrie d’HBO Chernobyl- i aquesta sonoritat de pel·lícula va ser la que va propiciar l’interés pel projecte per part del segell Humo, que acabava d’editar la banda sonora de la pel·lícula As Bestas (Goya a la millor banda sonora en 2023).
Tot i que ambdues estan ara immerses en distints projectes en ciutats diferents, quant al futur pròxim, Protasova i Gea es mostren il·lusionades amb la possibilitat de continuar fent música juntes i, especialment, amb la de portar el seu projecte al directe. A Sampleòpolis, per descomptat, les seguirem la pista.
Sobre este blog
Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.
Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.
0