El cap de setmana passat es declarava en la localitat alacantina de Tàrbena el primer gran incendi de l’any, ja controlat després d’arrasar al voltant de 700 hectàrees de massa boscosa (un gran incendi és el que afecta més de 500 hectàrees), un foc que coincideix amb les protestes dels bombers forestals per la falta de mitjans –la Conselleria de Justícia i Interior, en mans de Vox, va decidir, amb el vistiplau del Partit Popular, reduir de huit a sis mesos el reforç d’aquest cos.
Arran de la declaració de l’incendi de Tàrbena, des de l’Associació Espanyola de Meteorologia (Aemet) han alertat, a través de xarxes socials, que el canvi climàtic propicia l’existència d’incendis fora de la temporada estival, i advertia: “Hem entrat en un terreny inexplorat”, perquè “el canvi climàtic induït per les activitats humanes ens ha deixat en els últims anys situacions extremes no registrades abans, com la que estem immersos enguany”. “El canvi climàtic antropogènic fa més probables fenòmens extrems compostos, com ara situacions simultànies d’altes temperatures i sequeres”, insistien.
Així doncs, es generen condicions atmosfèriques i del terreny que afavoreixen l’ocurrència d’incendis forestals fora de temporada.
Aemet ha recordat que els tres últims grans incendis produïts en els últims mesos en el territori valencià s’han registrat fora de la temporada estival: al principi de la primavera el de Vilanova de Viver, que va arrasar unes 4.700 hectàrees, i el de Tàrbena, i a mitjan tardor el de Montitxelvo, que va calcinar 2.500 hectàrees; els tres després de “tres períodes anòmals molt secs i molt càlids”.
Tal com detallen des de la delegació valenciana de l’Agència Estatal de Meteorologia, l’incendi forestal de Vilanova de Viver es va desenvolupar “després d’un període molt sec i anormalment càlid que va donar lloc al fet que la capa superficial del sòl estiguera molt seca en el 100% del territori”; mentre que el foc de Montitxelvo també es va desenvolupar en unes condicions de gran sequedat i calor anòmala. “En aquells moments, el novembre del 2023, estàvem al començament d’aquest anòmal i prolongat període extremadament càlid i sec que encara continua”.
Una “gran diferència” amb l’incendi de Tàrbena
No obstant això, hi ha una “gran diferència” entre aquests dos incendis i el de Tàrbena. Els primers es van desenvolupar en condicions meteorològiques “molt adverses, amb vents terrals de ponent forts”, mentre que, per contra, la situació en el cas de Tàrbena era “poc favorable per a una propagació ràpida”.
“Amb la gran sequedat del terreny, els índexs d’ignició són alts, però amb vent fluix i brises, la propagació dels incendis no és molt alta, ja que les condicions meteorològiques no afavoreixen aquesta ràpida propagació”, explicava l’Aemet en xarxes socials, i afegia: “La situació de vent fluix i brises, com les de diumenge, és la típica de gran part dels dies de primavera i estiu al nostre territori i, amb temperatures inferiors a 30 °C, no solen ser condicions de propagació ràpida d’incendis”.
Sis mesos i mig de dèficit de pluges i temperatures altes “sense precedents”
Des de l’1 d’octubre passat, la Comunitat Valenciana encadena sis mesos i mig “sense precedents com a dèficit de pluja i anomalia càlida a la Comunitat Valenciana” i, a més, amb diferència respecte del segon període sec i càlid. Això s’uneix al fet que el 2023, en el conjunt, també va ser un any “extremadament càlid, el segon més càlid després del 2022, i extremadament sec, el més sec dels últims 40 anys a la Comunitat Valenciana”.
Així doncs, l’agència alerta: “Ens trobem amb un nou escenari de fenòmens extrems compostos que també és una de les conseqüències del canvi climàtic, en què es presenten almenys dues situacions adverses simultàniament. En aquest cas, calor anòmala i sequera meteorològica”.
La predicció del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l’ONU considera que aquests episodis extrems compostos “són probablement ja més freqüents pel canvi climàtic”. “I, amb alta probabilitat, l’ocurrència simultània d’onades de calor i sequeres en el nostre entorn geogràfic anirà en augment”, han advertit.
El problema és que l’estat fenològic i d’estrés hídric de la vegetació “en aquests moments és un factor permanent, no una variable i, a curt termini i sense pluges a la vista, aquesta situació romandrà o empitjorarà”.
Aemet també explicava que el recent episodi càlid s’ha saldat amb quatre nous rècords de dies càlids, els dies 12, 13, 14 i 15 d’abril: “En només tres mesos i mig portem ja 19 rècords de dies càlids. Quasi quatre vegades més que l’esperable per a un any complet en un clima no alterat, que són cinc dies”.
Per contra, des del començament d’abril del 2022 (dos anys) no s’ha registrat cap rècord de dies freds: “L’esperable en aquest període de vint-i-quatre mesos serien uns deu dies”.
El primer trimestre del 2024 ha sigut el més càlid des que hi ha registres, apunten des de l’agència, i afigen que la primera quinzena d’abril ha sigut la tercera més càlida de la sèrie, només per darrere de les primeres quinzenes d’abril del 2011 i del 2014. La seua temperatura ha sigut més de 3 graus centígrads superior a la normal.