El jutge de les agressions d’extrema dreta del 9 d’Octubre investiga els ultres Yomus per associació il·lícita
El 9 d’Octubre passat, diada de la Comunitat Valenciana, els Ultras Yomus van ser els protagonistes de les mobilitzacions de l’extrema dreta a la ciutat de València. En els actes oficials del matí van protagonitzar la processó cívica, primerament insultant els càrrecs electes d’esquerra i posteriorment desfilant pels carrers del centre de la ciutat amb pancartes i cants contra Catalunya i taral·larejant l’himne d’Espanya. Uns sis-cents joves –també més veterans de la vella escola– es van col·locar darrere de la pancarta de la històrica penya del València CF fundada el 1983 i dissolta el 2013 pels problemes constants amb la policia.
El nucli dur de la penya, que no per dissolta legalment impedeix que se’ls continue veient a la graderia del Mestalla i en desplaçaments de l’equip i tinguen alguna trobada amb altres ultres enemics, es va traslladar de vesprada a la manifestació il·legal que va rebentar la marxa vespertina per la llengua que històricament munten els col·lectius d’esquerres. Segons vídeos aportats a la investigació que du a terme el Jutjat d’Instrucció número 15 de València, uns 50 o 60 membres de Yomus, que al matí ja havien estat en la processó cívica, van arribar en grup i cantant a la contramanifestació liderats per històrics membres de la penya com Vicent Estruch “Alfarrassí”, imputat en la causa per les agressions, o Joan Josep Martínez, condemnat per haver apunyalat un jove a València, però, de moment fora d’aquest procés.
En les dues hores que van generar el caos al centre de València, aquest grup de persones, alguns dels quals amb equipatges i banderes del València CF, van cantar consignes dels Ultras Yomus i es van arengar quan alguns dels seus membres van agredir una dotzena de manifestants per la llengua. Així i ja en la primera interlocutòria, el mateix jutge instructor i el Tribunal Superior de Justícia van assenyalar entre els 18 imputats que 13 eren membres actius dels Ultras Yomus. El mateix Alfarrassí ha reivindicat en xarxes la seua pertinença a aquesta associació i que el nombre podria arribar a 14.
En aquest sentit està el jutge instructor interessat a conéixer la situació jurídica i real dels Ultras Yomus i per això ha ordenat a la Brigada d’Informació de la policia nacional perquè esbrinen dades d’aquests que s’han incorporat a les diligències prèvies. Aquesta pota de la investigació naix de les denúncies inicials de Moviment contra la Intolerància –acusació popular– i de l’ONG Xarxa Espanyola d’Immigració i Ajuda al Refugiat. En les denúncies, ambdós denunciants asseguren que, a més del rastre de delictes que se’ls imputen als agressors del 9 d’octubre, se’ls podrien acusar d’associació il·lícita.
La Generalitat va respondre a la policia que Yomus es va donar de baixa del registre el 28 d’octubre de 2013 i el València CF que no té constància que els ultres continuen pertanyent a la Curva Nord 10, la penya que ocupa la grada jove d’animació de Mestalla i va resultar de la fusió entre Gol Gran i Ultras Yomus. L’exlíder de CN10 Javier Cervera és un dels imputats en les agressions. Però qualsevol que acudisca al Mestalla ha estat testimoni que Ultras Yomus continua amb vida i no és estrany veure’ls en desplaçaments de l’equip.
En el cas que prosperen les perquisicions sobre associació il·lícita, és cert que la penya no es podria dissoldre, perquè ja ho està, però els 14 imputats presumptament pertanyents a Yomus podrien enfrontar-se a un delicte d’associació il·lícita. Per aqueixa via sembla que també anirà alguna de les acusacions que pretenen aconseguir imputar el nombre més gran de delictes perquè la causa no acabe en res. “És evident que van actuar en grup i coordinats, que no va ser una actuació espontània”, apunta un dels advocats de la defensa en la causa.
Segons el Codi Penal reformat el 2015:
Article 239:
Són punibles les associacions il·lícites, i tenen aquesta consideració:
- 1. Les que tinguen per objecte cometre algun delicte o, després de constituïdes, en promoguen la comissió.
- 2. Les que, fins i tot tenint per objecte un fi lícit, empren mitjans violents o d’alteració o control de la personalitat per assolir-lo.
- 3. Les organitzacions de caràcter paramilitar.
- 4. Les que fomenten, promoguen o inciten directament o indirectament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra persones, grups o associacions per raó de la seua ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres o d’algun d’ells a una ètnia, raça o nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o discapacitat.“