L'exregidor de Calp Juan Roselló, del PP, i la seua dona, Amparo Femenía, són dos dels quatre investigats per traficar presumptament amb obres d'art falsificades de pintors alacantins i valencians de finals del segle XIX i principis del XX.
Segons han confirmat fonts pròximes a la investigació, tots dos van ser detinguts recentment per agents del grup de Patrimoni Històric de la unitat de Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana com a presumptes autors d'un delicte d'estafa i un altre contra la propietat intel·lectual, en una operació de la qual va informar aquest diumenge la Generalitat.
El Grup de Patrimoni Històric ha intervingut 78 obres d'art de diferents autors espanyols, entre els quals figuren destacats pintors valencians i alacantins com Ignacio Pinazo, Joaquín Agrasot, Emilio Sala Francés, Antoni Gisbert Pérez, Plácido Francés Pascual, Lorenzo Casanova, Fernando Cabrera Cantó, Vicente Poveda o Rigoberto Soler Pérez, entre d'altres.
Tant l'exedil i exdiputat provincial d'Aigües com la seua esposa estan pendents de judici en l'Audiència d'Alacant per la suposada trama de corrupció entorn del servei municipal de recollida de fem descoberta en la denominada 'Operació Brugal'.
La Fiscalia reclama provisionalment per al polític 10 anys de presó i 28 d'inhabilitació per delictes de malversació de cabals públics, suborn i prevaricació, mentre que per a Femenía reclama dos anys de presó.
En aqueixa peça separada del 'cas Brugal' també estan encausats un cunyat de Roselló, Francisco Artacho, l'exalcalde de Calp Francisco Javier Morató (PP) -que afronta una petició de catorze anys de condemna-, altres dos exregidors i l'empresari adjudicatari de la recollida de fem, Ángel Fenoll, entre altres.
A més, Roselló i Artacho van ser processats i hauran dde seure en el banc dels acusats com a presumptes capitosts d'un entramat empresarial al quual un jutge atribueix l'apropiació d'un milió d'euros en sobrecostos per la renovació de la xarxa d'aigua a Calp.
L'exregidor i la seua dona estan sent investigats ara per vendre a través d'internet obres d'art suposadament falses amb les quals esperaven obtenir 331.340 euros de benefici. En aqueixa investigació, que ha dut a terme la Policia de la Generalitat, hi figuren també com a sospitosos el gestor de la pàgina web on es publicitaven les pintures i l'acadèmic que va expedir els certificats.