Carlos Mazón contra els experts en canvi climàtic: tres lleis que desdiuen les recomanacions post-DANA

Els experts en urbanisme i canvi climàtic són contundents: urgeix replantejar els plans urbanístics, la relació amb el territori, prendre’s de debò el canvi climàtic. La primera conferència sobre canvi climàtic a la Mediterrània ibèrica, celebrada tres mesos després de la DANA, va reunir 70 caps pensants per a plantejar mesures d’adaptació, prevenció i mitigació de futures catàstrofes en una regió que patirà –i pateix– fenòmens meteorològics extrems. Els acadèmics són contundents: cal preparar el territori per a les amenaces, que ja no són un futurible, sinó una realitat present. Cal garantir la seguretat per a les persones i els poders públics hi estan obligats.

Tres mesos després de la DANA, ni el Govern de Carlos Mazón ni el PP en les Corts Valencianes ha manifestat la intenció de modificar els plans urbanístics o legislar per a mitigar el canvi climàtic. Més aviat han fet tot el contrari: aprovar un decret que permet construir hotels en primera línia de platja, iniciar la tramitació de fins a tres lleis (la de l’horta, la de costes i la d’ordenació del territori) que, segons el parer d’entitats ecologistes, desprotegeixen el territori i, fa poc, aprovar un pla de més de 500 habitatges, alguns dels quals situats en zona inundable a la ciutat de València. L’executiu autonòmic ha preferit contractar per a la reconstrucció la consultora PwC en comptes de comptar amb acadèmics de les universitats públiques.

Els experts en urbanisme i canvi climàtic a què la Generalitat Valenciana ignora plantegen mesures radicalment contràries a les que apunta la legislació autonòmica. Entre aquestes, demanen revisar urgentment tots els plans urbanístics, crear una cartografia de vulnerabilitats –tant per a incendis com per a inundacions–, intensificar la participació i el diàleg social i aspectes concrets com crear un “programa per a la resiliència climàtica local”, que ha de generar capacitat tècnica als ajuntaments sobre adaptació al canvi climàtic i salut i encetar polítiques locals explícites.

L’executiu autonòmic ignora les referències al canvi climàtic en la seua bateria legislativa, que necessita el suport d’un altre grup parlamentari –-amb tots els ulls posats en els negacionistes de Vox–- per a tirar avant. També contradiu la filosofia a què al·ludeixen els experts: no tractar el territori com una mercaderia i prendre’s de debò les amenaces del canvi climàtic.

Reformes legislatives

Tan sols un mes després de la DANA, el PP i Vox van aprovar la construcció d’hotels a 200 metres de la costa mitjançant un decret de simplificació administrativa. Amb el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) aprovat el 2018 pel Govern del Botànic, tan sols es permetia a 500 metres de la costa i amb unes dimensions i característiques molt limitades.

A més, com va informar aquesta redacció, el Pativel protegeix 7.500 hectàrees de sòl en el litoral, de les quals 1.100 estan en zones inundables. Com que estan en sòls que ja eren urbanitzables, si s’elimina la legislació, aquest sòl serà susceptible d’urbanitzar-se, llevat que ho impedisca una nova normativa com podria ser la Llei de costes valenciana o la reforma del Patricova.

El Govern de Mazón també té en marxa una proposta de modificació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) que condueix a deixar l’urbanisme en mans dels promotors, de manera que fins i tot podrien tindre capacitat per a modificar plans generals, una competència exclusiva dels ajuntaments.

La Generalitat va registrar el 4 de febrer passat en les Corts el projecte de Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana, iniciant la tramitació “amb l’objectiu que s’aprove abans de l’estiu”, segons va informar el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus. Com va informar aquest diari, un informe vinculant del Consell Jurídic Consultiu va censurar l’absència d’estudis sobre habitatge, climatologia o fauna. A més, va advertir que el desplegament de la llei no pot implicar una “regressió mediambiental” i que la figura dels nuclis urbans d’especial valor etnològic que crea no servirà per a decidir sobre el futur dels immobles inclosos dins del domini públic maritimoterrestre, competència de l’Estat.

El Consell també va aprovar el 4 de febrer passat el decret llei pel qual es modifica la Llei de l’horta de València i el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València. El nou text legal suprimeix els mecanismes més proteccionistes que incloïa la normativa original aprovada pel Govern del Botànic amb l’excusa de la DANA, en concret, el Consell de l’Horta i el caràcter vinculant dels informes sobre els projectes a executar.

L’associació Per l’Horta va denunciar que la reforma de la llei comporta la desprotecció de la tercera part de l’horta protegida durant el Govern del Botànic per la Llei de l’horta de València: “Pretén facilitar la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més d’11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles”.

Delimitar les zones inundables

Dimecres, el conseller d’infraestructures, Vicente Martínez Mus, va presentar una cartografia de l’empremta de la DANA, una informació elaborada pel Servei de Gestió de Riscos en el Territori amb la finalitat d’analitzar futures implantacions o canvis d’ús en el territori, així com per a valorar la necessitat d’actualització de les cartografies d’inundabilitat del Pla d’acció territorial sobre prevenció de riscos d’inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova). Aquesta cartografia, subjecta a modificacions en les al·legacions, és, en definitiva, un mapa de riscos. La cartografia indica que, en el cas de les ribes del riu Magre es van complir les previsions d’inundacions dibuixades en els plans, mentre que en els barrancs que toquen l’Horta Sud (Poio, la Saleta i Picassent) l’extensió de la inundació va ser més gran.

El conseller Martínez Mus va assegurar que en les zones afectades per la inundació, que són el 18% de la superfície dels municipis afectats, “quedaran suspesos els procediments urbanístics en sòl rural”. En el mapa “s’ha classificat el territori afectat per les inundacions en tres franges que determinaran el tractament urbanístic de cada zona”, va recalcar. Amb tot, el PP no ha parlat de canvis urbanístics estructurals per a limitar la construcció en les riberes de rius i barrancs; no sembla haver-hi intenció de modificar el full de ruta, sinó més aïna d’establir excepcions motivades per a la DANA.

A través d’un decret llei aprovat el 2 de gener, l’executiu suspén temporalment alguns plans urbanístics, condicionat al fet que es concreten obres hidràuliques destinades a mitigar el risc d’inundació. Les referències al canvi climàtic són inexistents en el decret, que sí que parla d’un caràcter “extraordinari” i insisteix en la dialèctica de compaginar el “no desenvolupament de sòls amb el risc d’inundabilitat, i la necessitat de facilitar-ho per a assolir el creixement econòmic dels municipis”. El 2018 la Generalitat i els ajuntaments de l’Horta Sud van recórrer contra el Reglament del Domini Públic Hidràulic, del Govern central, perquè entenien que limitava en excés els usos permesos en sòl inundable; el Tribunal Suprem ho va desestimar.

El decret descarta aquesta petició dels experts de revisar tots els plans inundables atesa la urgència de la reconstrucció. “No podria escometre’s la tasca de reconstrucció si aquestes alteracions han d’efectuar-se a través de la modificació o la revisió dels plans generals municipals corresponents ”, diu el text en el preàmbul, que afig: “No es modifica la Lotup, sinó que s’estableix una regulació especial aplicable exclusivament als municipis afectats per la DANA i vinculada a les tasques de reconstrucció”. La pausa serà una excepció.