“Les platges són un dels elements naturals més valuosos del nostre territori pel seu valor ecològic, de defensa de la costa i, evidentment, en depén la indústria turística valenciana i espanyola en general. L’erosió de les platges està posant en risc aquests valors i, per tant, la nostra riquesa, per la qual cosa resulta essencial monitorar-ne l’evolució mitjançant tècniques de teledetecció com un treball preliminar per a conéixer on actuar, com actuar i perquè tots els actors o agents hi puguen participar”.
El catedràtic de la Universitat Politècnica de València es va pronunciar així el 5 d’abril passat en una conferència impartida en la sala d’actes del complex administratiu 9 d’Octubre i que va comptar amb la col·laboració de la Conselleria de Política Territorial. De fet, la secretària autonòmica de Política Territorial, Imma Orozco, va presentar la xarrada a què van assistir especialistes i tècnics interessats en la qüestió.
Segons Pardo, és fonamental que la Generalitat monitore la costa valenciana, ja que, si bé no té competència directa en les platges, sí que la deté en la gestió del territori: “La costa està en plena reculada per una aportació de sediments més baixa causada per l’execució d’infraestructures d’una banda, siga espigons o preses que els retenen, i pel canvi climàtic que eleva el nivell de la mar i fa més freqüents i més violents els temporals”.
D’aquesta manera, es podria sistematitzar l’anàlisi l’evolució de totes les platges recolzada en dades sistemàtiques i homogènies des del 1984 fins a l’actualitat (i actualitzant-se progressivament amb el pas del temps).
Les anàlisis es poden sostindre tant en els canvis en la posició de la línia de costa (normalment quan analitzem fenòmens detallats a curt termini) o en els canvis d’amplària de platja sobre segments predeterminats que marquen el límit interior de les platges (sobre zones més amplies i sèries temporals més llargues).
D’aquesta manera, entre les platges en una situació més crítica a conseqüència de l’erosió ha destacat les de Tavernes de la Valldigna, Piles, les platges del nord de Sagunt, Guardamar del Segura i Almenara. En aquest últim cas, per exemple, explica a elDiario.es que “els veïns es queixen perquè van perdre la platja que tenien fa 30 anys; ara s’han posat espigons i el problema es trasllada al sud, a l’Almardà i al nord de Sagunt, perquè hi arriben menys sediments encara”, per la qual cosa proposa la creació d’“un observatori en què estiguen les administracions, experts i els veïns afectats”.
“Fa anys amb la construcció de l’escullera a la desembocadura del riu Xúquer l’efecte erosiu que va començar afectant la platja de la Goleta de Tavernes ha anat traslladant-se al sud i s’ha agreujat, perquè l’aigua ha arribat a causar problemes fins i tot en els edificis”.
En el cas de la costa de València, hi ha un problema al sud del port de València que arriba fins a Cullera: “A més de l’efecte ombra d’interrupció de transport natural de sediments que hi ha a les nostres platges provocat pel port que comença a afectar les del sud des d’abans la segona meitat del segle passat, agreujat per l’ampliació sud, i de la falta d’aportacions del Túria, les DANA des de l’any 2017 i sobretot el temporal Gloria, el més fort registrat fins ara, ha ampliat els efectes erosius fins a Cullera, perquè l’arena que s’ha perdut no s’ha recuperat”.