La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Fundació Oceanogràfic han posat en marxa un projecte pilot destinat a la reproducció, la cria i la reintroducció d’exemplars d’eriçó de mar (Paracentrotus lividus) al litoral de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de reforçar les poblacions afectades en tota la regió.
En el marc del projecte, els tècnics de la Fundació Oceanogràfic han aconseguit reproduir prop de 2.000 juvenils d’eriçons, que tenen ja huit mesos. 600 del total d’exemplars criats a l’Oceanogràfic de València s’han soltat recentment en aigües de Dénia.
Es tracta d’una iniciativa pilot a la qual també s’uniran algunes confraries de pescadors, interessades a col·laborar en les fases d’engreixament i solta d’estos animals marins.
Amb tot això, la Fundació Oceanogràfic i la Conselleria reiteren el seu compromís amb la conservació marina, amb la finalitat de contribuir significativament a la recuperació de les poblacions d’eriçons de mar a la Comunitat Valenciana.
Les fases del projecte
Els reproductors es recullen en les zones on posteriorment es realitzaran les soltes. Durant les fases larvàries —les primeres fases del desenvolupament—, els exemplars es mantenen en tancs en forma de con i s’alimenten de microalgues criades a les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València.
Posteriorment, a l’aquari, estes minúscules larves s’assenten en el fons i inicien la fase de transformació.
Quan adquirixen la grandària suficient, s’alimenten principalment d’algues naturals, microalgues i macroalgues (com ara Ulva lactuca), també criades al centre marí de València. Seguint les recomanacions de centres de referència, com ara el Centre d’Experimentació Pesquera (CEP) de la localitat gallega de Castropol, una vegada els exemplars superen una grandària mínima d’aproximadament dos centímetres se’n pot realitzar la reintroducció en el mar.
La reintroducció dels exemplars es fa en zones on s’han realitzat estudis previs de l’hàbitat i la presència de l’espècie; també es farà el seguiment dels exemplars reintroduïts. El projecte compta amb la col·laboració de l’Institut d’Ecologia Litoral i el Servei Ambiental Marí i de Pesca de l’Ajuntament de Dénia.
Característiques de l’eriçó de mar comú
L’eriçó de mar comú presenta una coloració variable, del verd al marró o violeta. La seua distribució comprén les costes de l’NE Atlàntic i el Mediterrani, i ocupa principalment fons superficials i tolls intermareals. S’alimenta, majorment, de macroalgues fixes al substrat i, ocasionalment, de restes de matèria orgànica animal.
Els equinoderms, animals exclusivament marins, destaquen pel seu esquelet calcari conformat per espícules, d’on deriva el seu nom en llatí, que significa espines (equino-) en la pell (dermo-). Esta classe inclou diverses espècies, com ara estreles de mar, eriçons de mar i holotúries o cogombres.