L’anunci del president de la Generalitat, Ximo Puig, de convocar un ple extraordinari dilluns marca en el calendari els terminis per a desencallar la negociació de la reforma fiscal. El president de la Generalitat ha comunicat en la sessió de control de dijous que convocarà dilluns un ple extraordinari per aprovar el decret per a rebaixar els impostos a les rendes inferiors de 60.000 euros, que tindrà efecte retroactiu des de l’1 de gener de 2022. Dilluns s’aprovarà la reforma fiscal i s’“avançarà” en la “progressivitat” el 2023, apuntava Puig en resposta al PP.
El president dels socialistes valencians ja fa un mes que negocia amb els seus socis de Govern, Compromís i Unides Podem, un decret per a rebaixar la càrrega tributària a les rendes mitjanes i baixes, amb un èmfasi especial en els que ingressen menys de 30.000 euros a l’any. Perquè tinga caràcter retroactiu, a l’efecte de l’1 de gener d’enguany com van plantejar els socialistes, haurà d’aprovar-se per decret del Consell i entrar en vigor abans que acabe l’any.
El cap del Consell va anunciar la reforma fiscal el 27 de setembre passat en una sessió de control, després d’acordar amb els seus socis de Govern mesures per a mitigar l’impacte de la inflació. Compromís i Unides Podem condicionen l’aprovació d’aquesta rebaixa, que implica una minva en la recaptació de 148 milions d’euros, que s’apugen els impostos a les rendes altes. No obstant això, aquesta condició requereix dues normes legals i terminis diferents. L’Administració pot aplicar una norma amb caràcter retroactiu si beneficia l’afectat –els contribuents, en aquest cas–, però no si els perjudica. Així doncs, la pujada d’impostos hauria d’esperar al pròxim exercici fiscal, mentre que la baixada pot fer-se en el que està en vigor.
Compromís i Unides Podem reclamen que la compensació es faça amb la creació de trams nous de l’IRPF autonòmic (una pujada a les rendes entre 150.000 i 200.000 euros), un augment de l’impost de patrimoni de dos punts, fins a igualar-lo amb el d’Extremadura, i un augment de l’impost de successions. Com que l’IRPF funciona per trams, la pujada a les rendes de 150.000 euros s’aplica als ingressos superiors percentualment.
La negociació sobre la baixada d’impostos a les rendes baixes està resolta en allò substancial, amb consens entre els socis per a reduir la càrrega fiscal, però Compromís i Unides Podem prefereixen tancar un “acord polític” que incloga el decret i les bases de la llei de mesures fiscals; que vaja tot en el mateix paquet. És a dir: que no signaran una baixada d’impostos per al 2022 a les rendes baixes si no hi ha una pujada el 2023 a les rendes altes que equilibre la balança, per a mantindre els pressupostos expansius i les polítiques socials.