La Comunitat Valenciana no és ‘Levante’: per què és errònia una denominació que despersonalitza tot un territori

Segons la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE), “levante”, en la tercera definició de la primera accepció, és el “nom genèric de les comarques mediterrànies d’Espanya, i especialment les corresponents als antics regnes de València i Múrcia”; una descripció que, per contra, no recull l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la seua denominació en valencià (“llevant”). Tampoc la Fundeu (Fundació de l’Espanyol Urgent) creu correcta aquesta manera de referir-se a la Comunitat Valenciana (ni ‘Levante ni ‘Valencia’). La denominació ‘levante’, d’ús habitual a Madrid, genera molta controvèrsia entre els valencians. Sense anar més lluny, elDiario.es va utilitzar erròniament aquest terme fa a penes uns dies per a referir-se al territori valencià, circumstància que es va corregir ràpidament després que diversos lectors advertiren de l’equivocació.

Però aquest és només l’últim exemple. Les Corts Valencianes van haver de recordar a Ecoembes el 2018 que aquest nom “ni és històric ni està en el nostre Estatut ni en cap diccionari estadístic o geogràfic”, i ho va fer basant-se en un informe del Consell Valencià de Cultura del 1996; Ecoembes va demanar perdó. I n’hi ha més precedents. Rosa María Mateo, administradora única d’RTVE llavors, va haver de demanar disculpes el 2020 per la utilització del terme ‘levante’ en Ràdio Televisió Espanyola per a referir-se a la Comunitat Valenciana i va assegurar que era “conscient” que el terme “no és el correcte”. Fent una mirada un poc més arrere, ens trobem amb el tòpic utilitzat pel franquisme de ‘Levante feliz’.

L’informe del Consell Valencià de Cultura sobre el terme ‘levante’ del 1996, a què es referien les Corts Valencianes, compta amb textos de Manuel Bas Carbonell i Francesc Pérez i Moragón. Bas comença el seu escrit explicant: “La paraula ‘Levante’ referida a una regió o lloc, és equívoca i inductora d’error i confusió, ja que sempre ho serà oposada al ponent de qui la utilitza, és a dir València està a ponent d’un mallorquí i a llevant d’un castellà”. Així mateix, explicava que, tal com recordava el parlament autonòmic, aquesta referència no apareix en cap diccionari geogràfic ni estadístic “com a paraula que represente un territori determinat”, així com tampoc “en cap de les tres principals guies del segle XX: Fuster (El País Valenciano), Guarner (Valencia, tierra y alma de un país) i Almela (Valencia y su reino’)”. Bas també considera #greu“ la indiferència dels valencians, que ”ha permés“ que la RAE admeta aquesta accepció.

Assenyalava que no hi ha referències notables fins al 1923, quan l’editorial Calpe edita la guia Levante, que “va tindre molta influència”. L’autor, el valencià Elías Tormo, director de Belles Arts, va reconéixer públicament que aquell títol “no era cosa seua, sinó inspiració de l’editorial, i més encara del seu director Dantín Cereceda”. També va utilitzar aquesta denominació l’escriptor Alfonso Pérez Nieva en les seues Notas de viaje: por Levante (1899), en referència a València, Tarragona i Barcelona.

L’informe del Consell València de Cultura ressenya que aquesta denominació la “solen utilitzar” els castellans, “i especialment els madrilenys quan venen a les nostres costes”, encara que recorda que va ser justament un valencià, Azorín, “impregnat de centralisme, el que més va utilitzar aquest equívoc terme, sempre és clar, en els seus viatges des de la Cort a la seua Monòver natal”. De la mateixa manera, es refereix a l’obra del cronista Francesc Almela i Vives, que “subratlla la improcedència de la paraula”, i afig que resulta “ociosa per a determinar territoris que, com el valencià, tenen nom concret”.

Recordava Bas la contundència de Xavier Casp, que atribueix la vitalitat del sentit substantiu de la denominació ‘Levante’ a la “pedanteria, ignorància, comoditat, mala fe...”, ja que és un terme “que no ha sigut mai acceptat pels valencians quan es diu i s’escriu per a substituir el nom de València”, sinó que es refereix a la mirada que es té “des de Madrid”.

Pérez i Moragón, per part seua, va apuntar que és durant la major part del segle XX i “en les més diverses situacions polítiques” que s’ha fet més freqüent trobar la denominació ‘Levante’ per a referir-se al territori valencià. No obstant això, ressaltava que en cap projecte d’Estatut es recull aquest nom en relació amb la Comunitat Valenciana, ni tampoc durant les discussions parlamentàries prèvies a la promulgació del text estatutari; i tampoc en la Constitució. De la mateixa manera, expressava el rebuig que genera aquesta denominació entre el moviment valencianista.

“Despersonalització” i “lectura radial”

El sociòleg valencià Vicent Flor, autor entre altres llibres de Societat anònima. Els valencians, els diners i la política, insisteix que llevant és un punt geogràfic i que, quan s’utilitza per a referir-se al territori valencià, “et neguen a través de la despersonalització del nom”. A més, “marquen el centre polític, perquè el llevant valencià són les Balears, o Itàlia, Grècia, Turquia...”, indica Flor, que critica que aquesta descripció suposa una “lectura radial” i centralista d’Espanya. De la mateixa manera, apunta que aquesta denominació, quant a geogràfica, hauria de referir-se, a més de la Comunitat Valenciana i a Múrcia, a Catalunya, “però amb Catalunya no s’utilitza”.

L’acceptació de ‘Levante’ com a sinònim de la Comunitat Valenciana suposa “un gest de debilitat”, i alerta davant el fet que hi haja qui es moleste amb la utilització de ‘País Valencià’, expressió recollida en el preàmbul de l’Estatut d’autonomia, però no amb aquesta paraula: “Som la platja de Madrid”. En aquest sentit, recorda a la lògica centralista francesa, amb les referències al Nord, al Sud o al Llevant que es fan tenint en compte el centre polític, més que geogràfic; en el cas d’Espanya, Madrid; en el cas francés, París. Tot això, prossegueix, es va assentar amb el “mite” del ‘Levante feliz’, en què es transmetia que en el territori valencià “es vivia molt bé, es menjava molt bé i teníem molt de sol... Una visió que xoca amb la situació actual d’infrafinançament del País Valencià i que descarta la necessitat de més recursos”.

Amb la visió de ‘Levante’ es busca “traure de l’agenda” els problemes valencians. No obstant això, prossegueix, es tracta d’un terme que “molesta” els valencians: “El seu ús es va amplificar des de la Guerra Civil, però continua sent incorrecte, perquè tots els territoris estan a l’est, o al llevant, d’un altre; o al nord, o al sud, o a l’oest”, conclou.