“Si no haguera anul·lat el projecte del barranc del Poio, s’haurien salvat moltes vides”. El portaveu del PP en el Congrés, Miguel Tellado, va recriminar d’aquesta manera a la ministra de Transició Ecològica i vicepresidenta del Govern, Teresa Ribera, una pretesa paralització del projecte d’adequació del barranc del Poio, que, segons la tesi dels populars, hauria evitat les inundacions. La realitat és que ni el projecte està paralitzat pel Govern ni l’execució del projecte hauria evitat la catàstrofe, si bé sí que hauria atenuat en part els danys materials. Tampoc és cert que la Llei de protecció de l’horta siga incompatible amb el projecte, sinó que estableix uns criteris d’integració paisatgístics.
La raó és que, segons la documentació recaptada per elDiario.es (completa al final de la informació), el ministeri de Ribera, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), va llançar el mes de juny passat una mena d’ultimàtum a la Generalitat Valenciana per a poder avançar en la tramitació d’una part d’aquest projecte, en concret per al projecte “Condicionament del barranc de la Saleta. Tram Aldaia-Nou llit del Túria”. Un document que demostra que no és cert que s’anul·lara cap projecte, com va dir Tellado dimecres passat 20 de novembre en el Congrés, durant la compareixença de Ribera per a donar compte de la gestió de la DANA.
En concret, es tracta de la resposta que el mes de juliol passat va donar la Conselleria de Medi Ambient a un requeriment de la CHX emés un mes abans perquè es pronunciara si considera adequat un informe, en el qual la CHX proposa a l’òrgan ambiental (la Direcció General de la Conselleria) continuar amb els tràmits d’aprovació del projecte de canalització del barranc de la Saleta (el que travessa el municipi d’Aldaia, un dels més afectats per la DANA). A més, inclou informes firmats el febrer d’enguany fet que posa en evidència que la tramitació ha estat en marxa.
En la seua resposta, la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient afirma que “en relació amb la zona d’horta expropiada, des del punt de vista de les competències d’aquesta Direcció General, i, vist que resulta necessària una coordinació adequada entre administracions, considerar adequat el traçat proposat en el projecte de la CHX sobre els terrenys d’horta expropiats, perquè siguen utilitzats per a la canalització esmentada. Tot això com a continuació de la tramitació de la documentació presentada davant aquesta Direcció General”.
Sobre l’informe de febrer del 2024 de la CHX fa algunes precisions: “De conformitat amb l’art. 24 de la Llei 5/2018 de l’horta de València, resulta necessària l’aportació d’un estudi d’integració paisatgística, per la incidència en el paisatge del projecte, i aquest ha de ser informat favorablement abans de l’aprovació final del projecte, i es recomana la seua aportació abans de l’emissió de l’informe ambiental”, una afirmació que tomba l’argument que aquesta normativa siga incompatible amb el projecte.
A més, pel que fa a la proposta que feia el Servei de Gestió Territorial (SGR) llavors quant a valorar un altre tipus d’alternativa per al tram final, en el lliurament al riu Túria, la CHX indica que s’ha arribat a una altra solució consensuada amb la Demarcació de Carreteres de l’Estat en la Comunitat Valenciana que evita que el sistema de lliurament entre en càrrega: “De moment, no s’ha rebut documentació sobre aquesta nova solució, haurà de ser informada per aquesta Direcció General prèviament a l’aprovació definitiva del projecte. En qualsevol cas, sense saber els detalls de la solució final adoptada, es valora de manera positiva un canvi en aquest tram que evite el lliurament en càrrega al Túria”.
Finalment, afirma la Direcció General de la conselleria que “en relació amb el que s’ha indicat respecte de les àrees de sacrifici, traçat i l’espai verd triangular, des del Servei de Planificació Territorial s’estima favorablement l’indicat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX)”.
“Hauria alleujat un 30% els danys materials”
Ramiro Martínez Costa és enginyer de camins i va redactar un dels primers plans relatius a la canalització del barranc del Poio el 2006. En una entrevista el 21 de novembre passat en el programa Bon Dia Comunitat Valenciana d’À Punt, va assegurar que “cal fer aquestes obres que es van proposar fa temps, però no hem de caure en la falsa seguretat de creure que amb aquestes obres executades el perill ha desaparegut, el risc zero no existeix, perquè requeriria unes inversions descomunals i potser el trasllat de poblacions senceres”.
Martínez Costa va comentar que treballen amb uns criteris de disseny amb període de retorn de 500 anys, és a dir, “infraestructures que siguen capaces d’aconseguir la defensa per a episodis que es produeixen com a mitjana una vegada cada 500 anys, és un algorisme necessari perquè projectem amb criteris inicials de disseny” i va afegir: “Es tracta d’un projecte de bifurcació, un conjunt de peces per tota la conca del Poio que contribuïen a la minoració de l’ona d’avinguda. En aquesta ocasió hem patit un esdeveniment de proporcions bíbliques i no és cert que, si hagueren estat construïdes aquestes solucions, no s’hauria patit a l’Horta Sud la catàstrofe que s’ha patit. Segons les meues estimacions, un 20% o 30% dels danys materials podrien haver-se evitat, però no s’hauria evitat el desbordament amb la magnitud que hem conegut. De totes maneres, la qüestió fonamental no és la minoració dels danys materials, sinó el problema de la quantitat de víctimes mortals que hem tingut, que no són comprensibles en un país que es considera desenvolupat, això té a veure amb altres qüestions que no són solucions infraestructurals, hi ha mesures bàsiques de prevenció i d’alerta a la població perquè prenga les seues pròpies mesures de defensa”.
Quant a la pretesa incompatibilitat amb la Llei de protecció d’horta va comentar que “no és cert que impedisca fer una actuació com aquesta; í una sèrie de qüestions a tindre en compte en el cas que es vulga promoure una actuació pública que tinga afecció sobre l’espai protegit, però proporciona una sèrie d’eines perquè es puga executar una actuació com aquesta mantenint una sèrie de consideracions de protecció sobre l’horta i buscant les solucions que menys impacte produïsquen”.
Projecte embossat des del 2006
El novembre del 2006, la Direcció General de l’Aigua del Ministeri de Medi Ambient va publicar el plec de bases de l’“Assistència tècnica per a la redacció del projecte d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant a l’Albufera”. En el marc d’aquesta assistència tècnica es va redactar un projecte informatiu (no és un projecte constructiu), donant així continuïtat a la tramitació ambiental del conjunt d’actuacions proposades i a fi d’obtindre una declaració d’impacte ambiental global.
Aquest estudi informatiu dona lloc a la redacció de sis projectes. El novembre del 2010 es van finalitzar els projectes constructius que desenvolupen el projecte informatiu d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio, vessant a l’Albufera, entre els quals estan la via verda de connexió del barranc del Poio amb el nou llit del Túria i l’adequació del barranc del Poio entre l’aqüeducte Xúquer-Túria i Paiporta, juntament amb el drenatge del barranc de la Saleta en passar per Aldaia i Quart de Poblet.
El 16 de desembre de 2011, la secretaria d’estat de Canvi Climàtic Teresa Ribera (actual ministra) formula declaració d’impacte ambiental favorable al projecte informatiu d’adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio, vessant a l’Albufera, amb una sèrie de condicions (publicació en el BOE del 5 de gener de 2012).
El 5 gener del 2018, la declaració d’impacte ambiental caduca per no haver-se iniciat el projecte a causa, segons les mateixes fonts, de les retallades del PP que van deixar entre un 25% i un 30% de la disponibilitat pressupostària precrisi per a polítiques d’aigua.
Per aquest motiu, aquest any mateix es torna a iniciar la tramitació amb l’anàlisi cost-benefici del projecte. Actualment, a requeriment de la Generalitat Valenciana, està en tramitació la redacció d’un estudi d’integració paisatgística que, una vegada informat favorablement per l’Administració autonòmica donarà lloc al pronunciament favorable d’impacte ambiental, aprovació del projecte i licitació de les obres.