El PP va ocupar el Palau de la Generalitat Valenciana entre el 1995 i el 2015. Dels quatre presidents de l’executiu autonòmic, tres –Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps– s’asseuran en el banc dels acusats per casos de corrupció. Només Alberto Fabra, que va governar l’última legislatura arran de la dimissió de Camps, s’ha salvat. Un triplet que suposa una deshonra institucional per a la Generalitat Valenciana i que agreuja el fardell pesat per als populars, que s’enfronten a una campanya electoral entelada per les greus acusacions de la Fiscalia Anticorrupció contra els seus màxims representants en el poder institucional de les últimes dècades.
Carlos Mazón, l’actual líder del PP valencià adscrit al corrent zaplanista, no acaba de deslliurar-se de la imatge que irremeiablement persegueix el partit. La portaveu popular en les Corts Valencianes, Maria José Catalá va dir després de l’obertura del judici oral a Zaplana i Olivas que la formació conservadora respecta tant l’acusació d’Anticorrupció –el ministeri fiscal demana una pena de 19 anys de presó per al primer i sis per al segon– com la presumpció d’innocència.
El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, considera que Zaplana, després d’abandonar la política activa, es va dedicar a ocultar “l’origen del patrimoni il·lícitament obtingut per al seu gaudi posterior a través de societats i testaferros”. La investigació del cas Erial, comandada per Anticorrupció i per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha localitzat un botí en paradisos fiscals de 20,6 milions d’euros, fruit de presumptes mossegades. Després d’haver confessat la seua necessitat de fer-se ric, en unes famoses converses intervingudes el 1990 en el marc del cas Naseiro, l’UCO ha confirmat que va ser així.
La presumpta organització criminal, liderada per Zaplana, estava perfectament estructurada. “Durant la seua extensa carrera política”, sosté el fiscal, “va formar un grup de persones pròximes amb la finalitat d’obtindre beneficis il·lícits gràcies a la posició institucional i de govern”. Tot això, “en el seu propi benefici i interés”, postil·la el fiscal.
A més, les perquisicions han pogut acreditar el flux de les mossegades en una complexa llavadora internacional. Els blanquejadors –l’advocat uruguaià Fernando Belhot i Beatriz García Paesa, neboda del famós espia– han cantat la Traviata davant els investigadors apuntalant així una acusació complicada de combatre per a les defenses. Belhot fins i tot va entregar 6,7 milions d’euros amagats a Suïssa pels acusats, una quantitat transferida a l’Oficina de Gestió i Recuperació d’Actius.
Per al successor de Zaplana en el Palau de la Generalitat, José Luis Olivas, la Fiscalia sol·licita una pena de sis anys de presó pels presumptes delictes de suborn i de prevaricació. Olivas es presenta davant el banc dels acusats amb antecedents vinculats al cas Erial pel fet d’haver sigut condemnat fa un lustre pels delictes de falsedat documental i contra la hisenda pública per una operació feta juntament amb l’empresari Vicente Cotino per justificar l’abonament d’un suborn de la trama. El Ministeri Públic acusa Olivas d’haver-se quedat amb una comissió de 480.000 euros de la pilota de la privatització de les ITV i de l’adjudicació del Pla Eòlic.
El tercer president del PP en el Palau de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha sigut absolt o ha eixit indemne de nombroses causes de corrupció. No obstant això, encara té una causa pendent en l’Audiència Nacional, en el marc del cas Gürtel, per pretesament donar instruccions a la directora general de Promoció Institucional llavors Dora Ibars per a afavorir Orange Market, empresa de la trama Gürtel a València, en el muntatge de l’expositor en Fitur, el cost del qual va ascendir a 366.529 euros.
Si Zaplana i Olivas afronten la banqueta amb un panorama complicat, el de Camps no ho és menys. Anticorrupció sol·licita una pena de dos anys i mig de presó i 10 mesos d’inhabilitació per un presumpte delicte de prevaricació. Nombroses defenses del cas han aconseguit pactes de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció. Es tracta de Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez El Bigotes, Isabel Jordán i Cándido Herrero, tots membres de la xarxa Gürtel, i de Silvia Caballer, exdirectora general del Llibre, i Carmen Quintero, exdirectora de la Fundació de la Llum de les Imatges.
El pitjor escenari per a tres expresidents de la Generalitat Valenciana.