La diputada de Compromís en les Corts Valencianes Marian Campello ha confessat hui en la tribuna de la Cambra, durant el debat d’una iniciativa d’un altre grup contra l’assetjament escolar, que va patir aquest tipus de maltractament i ha instat les víctimes que viuen aquest “infern” que ho conten.
Al final de la seua intervenció, la diputada ha fet un crida als xiquets que pateixen assetjament, quea parer seu “es mereixen ser feliços cada dia”, i els ha demanat: “Trenqueu el silenci, perquè no esteu sols. I ho dic per experiència”, després d’això ha mostrat les palmes de les mans amb les paraules “Stopbullying”.
La diputada, que acaba de complir 29 anys i és professional de l’educació no reglada, ha explicat posteriorment a l’Agència Efe que amb aquesta iniciativa ha volgut reivindicar, des de l’experiència, que aquests problemes “s’han de contar” i que la societat “ha d’estar al corrent que aquestes coses poden passar”.
Campello, que ha confessat que ha parlat molt poques vegades d’aquest assumpte, ha explicat que va patir assetjament escolar durant tres cursos, al final de Primària en el seu col·legi d’un barri perifèric d’Elx (Alacant), i posteriorment també en l’institut, entre els 12 i els 14 anys.
Ha indicat que era “la típica xiqueta que trau bones notes, que sempre ha estat delegada de classe, i també molt defensora de causes perdudes”, i que quan va intentar intercedir en el cas d’una xiqueta amb discapacitat que era assetjada i d’una altra xiqueta immigrant que rebia el mateix tracte, va passar a convertir-se “en el punt de mira”.
A partir d’aqueix moment, assenyala a Efe, va començar a patir bromes sobre el seu aspecte físic, amenaces en la motxilla, tractes vexatoris o invencions sobre ella, “en una època en què el ‘bullying’ no tenia nom i no se sabia què era”, i en què les seues companyes contaven a les mares el que passava, “però no intercedien en classe”.
A pesar que els seus pares van parlar amb la direcció del centre, “el tema va anar a més i van començar les espentes i les bescollades en el corredor”, per la qual cosa afirma que va deixar d’eixir al pati, fins que un dia la van esperar a la porta del col·legi: “Em van pegar sense privar-se de res, i els altres miraven”.
Campello assenyala que va haver-hi un segon intent de pegar-li i finalment la solució que se li va donar des del centre va ser passar-la des de la línia en castellà a la línia en valencià, que tenia un perfil d’alumnes diferent, on la situació és “més suportable”.
En l’institut va tornar a patir assetjament escolar: “Ja tens l’estigma de víctima i és molt fàcil que algú et torne a entrar” pel mateix lloc, si bé la diputada explica que llavors estava “bastantapoderada”, tenia un grup de companys que li donava suport, i no es va acoquinar.
“Ho vaig passar malament, vaig plorar tot el que havia de plorar, però sempre ho vaig dir, no vaig caure en el silenci”, afirma Campello, que considera que en aquell temps el professorat no estava preparat per a afrontar aquestes situacions i es veia “com a coses de criatures”, i ara, tot i que queden passos per fer, “té nom” i s’identifica.
“Crec que amb açò passarà com amb la violència de gènere, que n’anirà prenent consciència tothom”, ha asseverat la diputada, que s’ha mostrat convençuda que molta gent gran ha patit assetjament escolar i “és incapaç de dir-ho”.