La directora de la residència en què van morir la meitat dels usuaris nega falta d’empleats, malgrat la sanció prèvia

Ana María C., directora de la residència de Domus Vi a Alcoi durant la crisi sanitària de la pandèmia de la Covid-19, va declarar dimecres com a testimoni davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 d’Alcoi en el primer judici a Espanya per la via civil contra l’entitat gestora d’una residència de majors. La dona va assegurar que no hi havia falta de personal en la residència privada de titularitat pública, a pesar que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives va multar el centre amb una sanció molt greu de 40.000 euros per falta de personal en un expedient iniciat pocs mesos abans de la pandèmia. La sanció, tal com va informar aquest diari, retreia que la residència no disposava del “personal establit per la normativa reguladora de cada servei, tant en la dedicació com en la qualificació professional exigida i necessària per a l’exercici de les seues funcions”.

El departament autonòmic, que va veure “risc i perill per a les persones usuàries”, va constatar que hi faltaven un metge i un tècnic d’animació sociocultural, segons recordava la testimoni, que va assegurar que el facultatiu contractat després de la inspecció “hi va estar molt poc de temps i després ja se’n va anar”. La testimoni no recordava si es va substituir el metge.

Ja en plena pandèmia, es va contractar una metge “per a ampliar l’equip” i la Conselleria de Sanitat, després de prendre el control de la residència el 18 de març de 2020, hi va enviar a una segona doctora de reforç.

La testimoni va reconéixer que el metge de la residència, Hernán S., també feia guàrdies en l’Hospital Mare de Déu dels Lliris. “Tenia la seua jornada de dilluns a divendres i passava les hores que havia de fer en el centre. El seu horari era flexible, perquè havia d’anar a l’hospital”, va explicar l’antiga directora de la residència.

Ana María C. també va relatar que els dos anys anteriors a la pandèmia va haver-hi en la residència sengles brots de gastroenteritis. També va confirmar que el 2019, uns quants familiars de residents van firmar un escrit amb la seua “percepció que el personal era insuficient”.

La nit del 13 de març de 2020, vespra de la declaració de l’estat d’alarma, un primer resident va donar positiu en Covid a l’hospital a què havia sigut traslladat. “La nostra prioritat era evitar que entrara un virus al centre”, va dir l’antiga directora. Com en quasi tot el país, les màscares eren insuficients. A partir del 14 de març, en la residència van començar a prendre mesures amb els pocs recursos que tenien. L’endemà passat, va morir el primer resident contagiat de Covid.

La directora de la residència va refutar la descripció del metge Manuel Pérez, cap de la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’Hospital Mare de Déu dels Lliris, sobre el “caos” i l’“hecatombe” que assegurava que havia presenciat en la residència de Domus Vi. La testimoni va assegurar que les paraules del metge no responien a la realitat.

“Els contagis eren de 15 en 15”

Després del primer positiu confirmat, la residència va separar els usuaris amb símptomes dels asimptomàtics. No obstant això, després d’un testatge del conjunt dels residents, fet “molt més avant”, es van adonar que hi havia positius en Covid asimptomàtics, amb la qual cosa la primera sectorització va ser debades.

L’extreballadora de Domus Vi va destacar la virulència del virus a conseqüència de la càrrega viral “molt forta”. “Els contagis eren de 15 en 15”, va dir.

Després que la Conselleria de Sanitat prenguera el control de la residència “per a reorganitzar-ho tot per a contindre el virus”, l’empresa es va veure obligada a duplicar el personal i va posar a treballar tots els empleats a jornada completa.

No obstant això, l’hospital amb què es coordinaven els responsables de la residència només va poder aportar unes poques bates i màscares, en un moment molt crític en què els professionals dels centres sanitaris de tot Espanya es fabricaven equips de protecció individual amb bosses de fem.

Sobre l’aplicació dels protocols, la testimoni va afirmar: “A partir del 14 de març, tot el que ens arribava [de Sanitat] ho aplicàvem quan podíem, era al més immediat possible”. “Era diari, els procediments canviaven d’un dia per a un altre”, va postil·lar.

La residència de Cocentaina, també de Domus Vi, tenia els mateixos protocols, segons va reconéixer l’antiga directora. No obstant això, en la residència d’Alcoi van morir la meitat dels usuaris (74 morts).